_
_
_
_

Els pressupostos ignoren 315.000 nous dependents

El Govern espanyol no preveure l'entrada obligada de discapacitats lleus en el sistema

Residència per a la gent gran a la Comunitat de Madrid.
Residència per a la gent gran a la Comunitat de Madrid.BERNARDO PÉREZ

Els Pressupostos Generals de l'Estat no preveuen l'ajuda a 315.000 dependents moderats que, al cap de dos anys exclosos de qualsevol classe de prestació, haurien d'entrar per fi en el sistema de la dependència i començar a ser atesos el 2015. El Govern espanyol ha consignat una partida de despesa mínima d'1.087.179.000 euros, quantitat idèntica a la del 2014, que difícilment pot donar de si per atendre els 723.000 beneficiaris actuals de la llei, incorporar els 172.978 que estan en llista d'espera i, a més, respondre per primera vegada a les necessitats d'un voluminós col·lectiu que inclou des de gent gram amb escassa mobilitat fins a persones amb alzheimer en els primers estadis de la malaltia.

Això significa que per tercer any consecutiu se'ls deixa fora de la dependència? “No”, garanteixen fonts de l'Imserso. “La llei estableix que, el 2015, hi han d'entrar tots els graus pendents. Les comunitats que reconeguin una persona amb grau I (el dependent moderat) creen el dret i l'obligació de l'Estat des d'aquest moment de transferir el crèdit. S'haurà d'augmentar la partida”. Per reforçar el seu argument aquestes mateixes fonts assenyalen que, el 2012, el pressupost es va incrementar en 120 milions; 122, el 2013, i uns 60 aquest exercici. Cada persona amb grau I costa a Govern 44,33 euros al mes. Mig any d'atenció exigiria desemborsar 83.783.700 euros més.

La denegació d'assistència als dependents moderats —n'hi ha de severs i de greus— deixa cua des de fa molt de temps. En una de les seves primeres decisions en arribar al poder el 2011, el Govern espanyol actual —debat previ amb les autonomies que cofinancen la dependència— va acordar una moratòria de l'aplicació de la llei. D'aquesta manera, les persones amb dependència més lleu que ja havien estat examinades, havien aconseguit el dret a ser assistides amb diners públics i havien de començar a gaudir de les ajudes el 2012 van haver-se d'esperar un any més. El juliol del 2012 va arribar la segona sorpresa: l'Executiu de Rajoy anunciava una nova aturada per al col·lectiu.

El president de l'Associació de Serveis Socials: "Podríem dir que Rajoy és insubmís"

El calendari d'aplicació de la llei només pot canviar-se per reial decret. Així es va fer llavors. Per aquest motiu els pressupostos del 2015 han provocat suspicàcies entre professionals del sector. “Abandó, malaptesa o oblit?”, es pregunta el president de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez. “Un 20% dels dependents que tenen dret a prestació estan desatesos en un incompliment flagrant de la llei”, continua. “Podríem dir que Rajoy és insubmís”.

Traduïda aquesta denúncia en xifres significa que a Espanya hi ha 896.449 persones amb dret a alguna classe de prestació —ajuda a domicili, residències de gent gran, centres de dia...—, de les quals, 723.471 l'estan rebent, segons dades oficials, del setembre. La resta estan en llista d'espera. Entre els quals, David Colomer, un nen de cinc anys amb paràlisi cerebral i una discapacitat reconeguda del 86% que viu a Canals (València). “No camina, no parla, s'ennuega en menjar, necessita supervisió les 24 hores del dia”, relata el pare, Raúl. Van demanar les ajudes el 2010 i fa tres anys li van reconèixer el dret a percebre una prestació per cures en l'àmbit familiar. “Fins i tot ens van fixar la quantitat que ens abonarien, que en principi era de 589 euros al mes. Amb les retallades, van passar a 450”, apunta. Han reclamat l'agilitació de l'expedient sense èxit. Cansats d'esperar, s'han posat en mans de l'advocada Sandra Casas i han presentat una denúncia en els tribunals per reclamar la prestació que manté congelada l'Administració valenciana.

Els últims anys, la borsa de persones en llista d'espera ha descendit —un 9% en comparació amb el desembre del 2013 i un 40% menys que el desembre del 2011— però no és una caiguda paral·lela a l'increment de beneficiaris: part dels dependents han mort mentre esperaven rebre la prestació. “I en aquesta llista se sumen ara els 315.000 que necessiten ajuda per aixecar-se del llit, menjar, rentar-se...”, diu Ramírez. “La partida de despesa mínima dels Pressupostos Generals de l'Estat és ampliable”, admet, però “provocaria una desviació que diu poc a favor de la responsabilitat de qui elabora un pressupost”.

La decisió de no incloure als pressupostos del 2015 les ajudes als dependents moderats reforça la sensació d'incertesa, ja que s'emmarca en una tendència de caiguda de beneficiaris. N'hi ha 31.118 menys que a l'inici de l'any.

Un 90% menys de cuidadors afiliats

La decisió de postergar fins al 2015 l'atenció als dependents moderats (hi ha hagut diversos ajornaments) es va prendre el 2012 dins d'un ampli paquet de retallades en el sistema de dependència que, entre altres aspectes, també va incloure que el Govern espanyol deixés de cotitzar a la Seguretat Social (SS) per les persones que cuiden d'un familiar dependent i reben una ajuda per això. Això s'ha traduït en una caiguda en picat dels cuidadors no professionals afiliats: entre el final del 2011 i el juliol del 2014 el seu nombre s'ha reduït un 91,5%.

Les dades els va oferir recentment el secretari general del grup socialista al Congrés dels Diputats, Miguel Ángel Heredia, a partir d'una resposta parlamentària remesa per l'Executiu que presideix Mariano Rajoy. El nombre de cuidadors donats d'alta ha passat de 172.363 persones a només 14.594 en l'actualitat, que són els que han decidit cotitzar amb els seus propis recursos, una vegada extingida l'ajuda estatal.

Fins al 2012, el Govern central contribuïa amb aquestes persones —sempre que no tinguessin una feina per la qual ja cotitzessin o fossin pensionistes— per permetre'ls poder tenir accés en el futur a una pensió. Els beneficiaris eren (i són) fonamentalment dones: familiars o coneguts de la persona de la qual es fan càrrec.

La fórmula del cuidador personal és una més del repertori de prestacions que preveu la llei de la dependència. Ràpidament, des que va començar a caminar el 2007, es va mostrar com el recurs més sol·licitat enfront d'altres, com les ajudes per assistir a centres de dia, la teleassistència o fins i tot l'ingrés en les residències per a gent gran. El seu èxit ha estat —juntament amb l'estalvi que suposa per a l'Estat— un altre dels motius pels quals s'ha tractat de combatre. Pels detractors, aquesta és una prestació econòmica que proporciona ajuda no especialitzada, ja que s'ofereix per persones no formades.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_