Defensa invertirà gairebé 10.000 milions en nous programes d’armament

La necessitat de renovar sistemes d'armes a punt d'acabar la seva vida operativa (fragates, blindats i avions cisterna) i de reestructurar la indústria militar són els arguments esgrimits per justificar aquest nou “cicle inversor de defensa”, que es durarà almenys una dècada.

El Consell de Ministres va donar el vistiplau el dia 3 a la compra de la firma espanyola Amper Programas Electrónica y Comunicaciones pel gegant francès Thales. Però Defensa va posar-hi una condició: el codi font del Simacet (sistema de comandament i de control de l’Exèrcit de Terra) haurà de dipositar-se en una caixa forta, a la qual tinguin accés els experts. L'opció francesa va ser l'única viable després que fracassés la recerca d'un soci espanyol per a aquesta companyia que ha desenvolupat programes militars estratègics. En paraules del secretari d’Estat de Defensa, Pedro Argüelles, “la indústria de defensa no és una indústria més. Si no la tinguéssim, perdríem la capacitat de ser operativament independents i, per tant, un país sobirà”.

L'octubre de l'any passat, Pedro Morenés va instar la indústria militar espanyola, fragmentada i d'escassa dimensió, a reestructurar-se profundament i a guanyar importància si no volia desaparèixer en el futur mercat comú europeu de la defensa. “Necessitem ser més forts. Un país molt feble no pot unir-se a un molt fort”, advertia el ministre a Abc.

La F-100 ofereix l'oportunitat de crear un grup d'electrònica nacional

El nou blindat de l'Exèrcit es basarà en un model estranger

El primer submarí S-80 costarà el que es preveia gastar en quatre

Durant l'any que ha passat des de llavors no s'ha avançat gaire. Més aviat al contrari, com demostra la venda d’Amper Programas. El 25 de juliol passat, el Govern va decidir atorgar al Ministeri de Defensa la tutela sobre la participació de l’Estat en la indústria militar (bàsicament, el 100% de Navantia i el 20% d’Indra), tot i que les accions segueixin en mans de la SEPI, dependent d’Hisenda. Però Defensa sap que la seva capacitat de persuasió sobre les empreses privades, perquè s'associïn o es fusionin de cara a competir a Europa, és molt limitada si no s'acompanya d'un estímul poderós: la concessió de contractes. I aquests han estat gairebé inexistents des del 2009.

Ara Defensa prepara un paquet de programes d'armament, l’import del qual voreja l’1% del PIB espanyol. Aquests són els nous projectes, que Defensa qualifica de “tractors tecnològics” per empènyer la indústria:

Fragata F-110. És el projecte principal, tant pel cost econòmic com per la innovació tecnològica. L’Armada necessita cinc fragates per substituir les F-80 de la classe Santa Maria en la propera dècada. El preu per unitat s'estima en uns 800 milions; és a dir, 4.000 milions en total, als quals cal sumar 1.000 més per a manteniment del cicle de vida. La construcció de la primera ha d'iniciar-se el 2017 i en el pressupost d’Indústria per al 2014 ja hi ha una partida de 37 milions. El buc el construirà la drassana pública Navantia i el sistema de combat, com en les fragates F-100, serà l’Aegis de la nord-americana Lockheed Martin. Però Defensa aspira a una participació més elevada de la indústria espanyola (especialment Indra) en el sistema de defensa d'àrea (unes 200 milles al voltant del vaixell), i una nacionalització de la defensa de punt (unes 30 milles), que s'adjudicaria per separat. Aquest últim contracte ha de servir per donar entrada a les empreses espanyoles (com Indra, Navantia Sistemas i Sener) i fins i tot a la companyia europea de míssils MBDA. Defensa veuria amb bons ulls la formació d'un grup espanyol d'electrònica militar, però no es pronuncia sobre la fórmula jurídica de l'adjudicatari del contracte i només subratlla que ha de ser un “interlocutor únic” amb un vincle associatiu “molt sòlid” si reuneix diverses empreses.

Blindat 8x8. La substitució dels vells BMR (blindats mitjans de rodes) és una assignatura pendent de l’Exèrcit de Terra. El projecte ha d'estar llest en els propers dos anys (Indústria té una dotació de 41 milions per al 2015) i el contracte s’ha d’adjudicar el 2017. La primera fase inclourà entre 350 i 400 vehicles, amb un cost d'1.000 a 1.500 milions. Defensa admet que no val la pena dissenyar un producte de nova planta, ja que la sèrie és molt curta i hi ha molts models de 8 x 8 rodes al mercat. Es tracta de triar una plataforma estrangera i nacionalitzar-ne els sistemes de comunicacions, sensors i guerra electrònica. El que és més previsible que passi és que s'acobli a la planta de General Dynamics-Santa Bárbara a Sevilla i que la basca SAPA es faci càrrec de les transmissions, com ja va passar amb l'última sèrie dels vehicles Pizarro, per obstinació de Defensa.

Avions cisterna. L’Exèrcit de l’Aire necessita tres avions de reproveïment en vol per substituir els Boeing-707. L'únic que encara funciona es donarà de baixa el 2017 i llavors hauria d'arribar el primer dels nous si no es vol perdre una capacitat crítica (el reproveïment estratègic, ja que el tàctic es cobreix amb el KC-130 i el A400M). El candidat indiscutible és l’A330-MRTT, que es fabrica a la planta sevillana d’Airbus. El cost de cada avió, que també pot fer-se servir per a transport de personalitats, supera els 200 milions.

Drone. Defensa planeja adquirir quatre avions no tripulats i dues estacions terrestres de control. En principi, es tracta d'aparells no armats, dedicats a vigilància i reconeixement operacional, amb més de 40 hores d'autonomia. El seu cost oscil·la entre els 200 i els 300 milions. Els beneficis per a la indústria nacional seran molt limitats (se'ls podria incorporar algun sensor), ja que es volen adquirir el 2016 i no hi ha cap model europeu al mercat. L’Exèrcit de l’Aire s'inclina per l’MQ-9 Reaper nord-americà o el Super Heron israelià.

Submarí S-80. No és un programa nou, sinó vell, però caldrà refinançar-lo a causa dels seus problemes de sobrepès. El primer submarí, que havia de lliurar-se el 2012, no arribarà fins el 2018 i només la primera unitat esgotarà el pressupost total del programa: 2.135 milions. Llavors caldrà decidir si es construeixen tres submarins més i quant es paga de sobrecost.