Draghi adverteix

El missatge de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, als presidents i primers ministres d'Europa transmet una alarma justificada per la difícil situació de l'economia de la zona euro. El diagnòstic està fet: Europa passa per una fase d'estancament —per alguns, preludi d'una tercera recessió— combinada amb una amenaça de deflació que les mesures graduals del BCE (ja ha arribat a la compra de bons d'empreses) no han aconseguit conjurar. Si no s'hi fa res, l'empitjorament, que pot arribar a la crisi social, està assegurat; el primer a fer avui és l'acció urgent.

Tot el que proposa el president del BCE coincideix en el que és fonamental amb el tractament que el consens econòmic ha proposat durant els dos últims anys per a l'eurozona. Draghi demana un calendari tancat de reformes, perquè està convençut que les que s'han executat fins ara o s'han quedat curtes, o no han estat tals, sinó simples exercicis de paper mullat. Reclama nous estímuls monetaris, fet que pot interpretar-se com el convenciment que cal recórrer ja a la compra de deute. Proposa estímuls a la demanda, perquè és clar que els monetaris no són suficients.

Però el màxim responsable monetari europeu fa un altre pas més, que no hauria de passar inadvertit: flexibilitat fiscal. Sigui una resposta a la rebel·lió francesa o no, la posició de Draghi respon al més estricte sentit comú. És a dir, cal aplicar amb fermesa la consolidació fiscal allà on sigui necessària; però no és l'únic criteri d'acció econòmica. La crida a Alemanya perquè inverteixi també n'és un, i ratifica la idea que en un àrea econòmica és un disbarat imposar restriccions pressupostàries a tots els membres.

És inevitable interpretar que Draghi està virant a poc a poc a posicions més obertes cap a les polítiques d'estímul i de suport a la recuperació. Hi pesa l'experiència recent —que els ortodoxos del tot val contra el dèficit no accepten— que les polítiques d'austeritat no han millorat la situació europea, han elevat l'atur (25 milions d'aturats a la zona) i destrueixen les expectatives de recuperació. També és evident que l'alarma de Draghi demostra la seva falta de sintonia amb Berlín i és un indici inquietant de la crisi europea; dolentes han de ser les perspectives econòmiques a curt termini perquè el president del BCE s'hagi permès una compareixença tan dramàtica.