“Des d’aquesta oficina de serveis socials mai ofereixen cap ajuda”

“Ho sento, però no hi ha res”. Aquesta és una de les frases que més pronuncien els treballadors socials quan els veïns dels diferents barris els visiten per demanar-los ajudes econòmiques o llocs de treball. En alguns barris, amb una taxa d’aturats que fa anys que està pels núvols, aquesta disculpa pesa com una llosa. “Des d’aquesta oficina de serveis socials és impossible que t’ofereixin cap ajuda”, assegura el Khalid, un jove de Ciutat Meridiana, mentre assenyala un centre de serveis socials amb dues motos de la Guàrdia Urbana a la porta. Els agents custodien l’espai des de dimecres, quan un grup de 40 veïns emprenyats van assaltar l’oficina, van destrossar una part del mobiliari i van atemorir els treballadors. Els veïns acabaven d’aturar dos desnonaments al barri.

“Els espectacles de ràbia són habituals i comprensibles però, fins ara, eren individuals”, explica un educador social d’un altre barri amb condicions semblants. Com passa sempre que hi ha problemes en l’àmbit dels serveis socials, els responsables han prohibit a tots els treballadors que parlin amb periodistes. Els de Ciutat Meridiana s’hi neguen rotundament però alguns d’altres barris parlen sempre que no se’ls identifiqui. “Ara tenim por que aquestes protestes proliferin en altres barris”, explica la mateixa font que afegeix molesta: “Nosaltres no en som els culpables”. Els treballadors socials han de gestionar el millor que poden els pocs recursos de què disposen però, cada cop més, es veuen obligats a recórrer a la mateixa cançó: “Ho sento, però no hi ha res”.

Dues motos de la Guàrdia Urbana custodien l’espai des de dimecres, quan 40 veïns emprenyats van assaltar l’oficina

La melodia s’ha fet tan monòtona en alguns barris com Ciutat Meridiana que la paciència dels veïns –o dels usuaris, com se’ls coneix en l’argot dels serveis socials– sembla haver-se esgotat. “Ja els hi vam dir als de l’Ajuntament que aquest centre no funcionava, que no servia per a res”, recorda la Chelo, una àvia de 55 anys que amb els 400 euros mensuals que cobra més els 400 d’ajuda que rep el seu marit ha de tirar endavant una família amb cinc adults i un nadó. “Tots els veïns estem indignats amb aquesta gent”, denuncia el Santiago, un jove que es dedica a recollir ferralla. Alguns veïns, fins i tot, han arribat al punt de sentir-se molestos pel sol fet de veure com els treballadors socials dinen en un bar de menús del barri mentre ells passen gana. “És que aquí estem molt malament. Hi ha competència per buscar entre els contenidors”, afegeix el Santiago.

Davant de tot aquest conflicte, el centre de serveis socials de Ciutat Meridiana ha tancat aquests dies les portes i està previst que reobri dilluns, però a partir d’ara amb vigilància policial. El problema d’aquesta situació, més enllà del risc que poden córrer els treballadors socials, és que els serveis socials són una de les antenes més importants que els Ajuntaments tenen als carrers i la seva feina és de vital importància per fer arribar els recursos als més necessitats i també bé per mantenir la cohesió social, que sembla que s’aguanta per un fil.

Alguns veïns se senten molestos perquè veuren com els treballadors socials dinen en un bar del barri mentre ells passen gana

Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona el Congrés de Serveis Socials Bàsics. Un dels seus objectius era precisament el de donar eines als professionals per poder gestionar les difícils situacions que han d’afrontar dia a dia. Després de l’assalt de Ciutat Meridiana, els col·legis professionals que participaven en el congrés, el de Treball Social, el d’Educadors i Educadores Socials i el de Psicologia de Catalunya, han elaborat un manifest per condemnar l’atac i donar suport als treballadors afectats. Però el manifest també posa sobre la taula les mancances dels serveis socials: “El primer que cal fer és denunciar la incapacitat de resposta dels sistemes i circuits institucionals per complir amb la seva obligació de garantir els drets de les persones i els mínims per a una vida digna de tota la població”. El manifest reconeix també la tasca de les “associacions de veïns i moviments socials per donar resposta a les demandes de la gent”, però adverteix que “en cap cas la via és l’expressió de la violència”. Finalment, reconeix que es veuen “sobrepassats i desbordats”, ja que “l’increment de la demanda d’atenció no ha anat acompanyat de la dotació de recursos”.

Altres veus apunten també que l’Ajuntament de Barcelona no gestiona els seus recursos de manera eficient ni justa. “Els barris amb més problemàtiques socials són els perifèrics i Ciutat Vella però la majoria dels recursos es queden en aquest últim perquè és al centre de la ciutat i a la vista de tothom”, lamenta un educador. Una altra professional, que també prefereix mantenir-se anònima, critica que “Barcelona té una única manera de funcionar i aplica a tots els barris els mateixos criteris, quan el que hauria de fer és adaptar-se a cada barri”. I posa un exemple: “A Ciutat Meridiana no n’hi ha prou de becar només dues de les quatre setmanes que duren els casals d’estiu. Cal becar-les totes quatre” diu.