Senyal d'alerta

L'assassinat d'un policia al Parlament canadenc a mans d'un terrorista que posteriorment va irrompre a trets a l'edifici constitueix un senyal d'alerta definitiu de l'amenaça que comença sobre les democràcies a les quals l'integrisme islàmic ha declarat la guerra. A la pèrdua d'una vida —el més greu d'aquest episodi— s'hi uneix l'alta càrrega simbòlica de l'acció. Les imatges dels parlamentaris atrinxerats a la Cambra, amb una barricada de cadires tancant la porta principal, són una certa al·legoria del moment que passem. L'amenaça integrista ja no és simplement una amenaça; la seva acció arriba fins al cor mateix de països de normalitat democràtica i respecte significatiu a la diversitat, com és el cas del Canadà.

Les investigacions apunten al fet que l'autor de l'atemptat és un home que pretenia viatjar a Pròxim Orient i passar a ser un dels centenars o milers d'occidentals que combaten a les files de l'Estat Islàmic i altres organitzacions afins. És important subratllar que els que ataquen les societats democràtiques no són necessàriament persones formades en països llunyans i entorns diferents, sinó ciutadans perfectament integrats que un dia en nom —o amb l'excusa— d'una interpretació religiosa i política del món s'alcen en armes contra la forma de vida dels seus compatriotes. Dilluns una altra persona de perfil similar —pretenia unir-se a la gihad però les autoritats canadenques li van retirar el passaport— va atropellar i va matar un soldat canadenc.

És fonamental que la comunitat internacional treballi de forma coordinada per tractar de prevenir i evitar aquest tipus d'atacs. No ha de quedar cap escletxa de dubte per a cap sector de la societat sobre els trets d'una ideologia que pretén acabar amb un sistema polític basat en la llibertat d'expressió i el respecte als drets humans. I s'ha d'estar alerta davant qualsevol indici.

L'atemptat del Canadà també ha deixat altres imatges estimulants: la de la Cambra canadenca al complet dempeus aplaudint el veterà policia que va assumir la responsabilitat i va evitar una matança amb la seva actuació. I la del primer ministre i el líder de l'oposició abraçats en l'hemicicle per, a continuació, reprendre la sessió. Un missatge clar —per als fanàtics, i per a les altres democràcies— de la voluntat taxativa de no claudicar davant el terror.