La Generalitat retalla la despesa 7.715 milions d’euros en quatre anys
L'Administració abona 6.698 milions en interessos des del 2009 El deute ja suposa gairebé el 40% dels ingressos de la Generalitat
Les retallades de despesa aplicades pel Govern de la Generalitat a causa dels plans d'austeritat han suposat una rebaixa pressupostària de 7.715 milions d'euros entre el 2009 i el 2013. La poda ha afectat totes les àrees, des de Salut, que ha vist com disminuïen els seus recursos en un 31%, fins a Habitatge, que disposa d'un 62% menys de fons. Alhora que es produïa aquesta tisorada, el deute s'incrementava 9.570 milions d'euros. Així ho assenyala l'informe sobre el deute públic català Independents de qui?, elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. En el període analitzat, el Govern català ha abonat 6.698 milions d'euros en interessos del deute.
L'informe intenta indagar les causes que han conformat la “bola de neu” en la qual s'ha convertit el deute públic català i analitza la política econòmica executada per la Generalitat durant la crisi. L'estudi assenyala que en l'últim any del tripartit el dèficit públic va arribar a un màxim de 8.904 milions d'euros, equivalent al 4,59% del producte interior brut (PIB) català. Aquest desfasament no es deu a un augment de la despesa pública; al contrari, aquesta va disminuir en més de 3.300 milions d'euros, segons l'informe.
Aquesta reducció tan dràstica es deu, en part, al fet que el 2009 la despesa va ser molt superior a la d'exercicis anteriors perquè es va aprovar una partida de 1.851 milions d'euros per pagar despesa desplaçada i una altra de 1.142 milions per a polítiques socials. Aquests fons procedien del nou model de finançament autonòmic i del recurs al deute públic. La causa principal de l'increment del dèficit és la davallada important dels ingressos en 3.455 milions d'euros. No obstant això, des de llavors totes les partides de la Generalitat —excepte el deute i els interessos— han patit una tisorada. “Les retallades més fortes s'han fet en educació i salut, però també en altres àrees com promoció econòmica. La retallada social és més elevada en termes absoluts perquè la despesa de les comunitats autònomes és social”, explica Iolanda Fresnillo, membre de la plataforma.
Els ingressos de la Generalitat entre el 2009 i el 2013, en canvi, s'han incrementat, encara que de manera desigual. Els no financers —impostos, taxes, transferències i ingressos patrimonials— han baixat un 18,8%, la qual cosa suposa que la recaptació no financera ha disminuït més de 4.300 milions d'euros. El contrari ha passat amb el deute, que ha crescut un 178%, de manera que si el 2009 la Generalitat va demanar als mercats 5.456 milions d'euros, el 2013 aquesta quantitat ja arribava als 15.194 milions, la qual cosa suposa un augment del 178%.
Tot això ha suposat que l'estructura d'ingressos de la Generalitat hagi canviat completament: el 2008 els impostos i les transferències eren el 85% dels ingressos, mentre que el deute representava el 15% restant. El 2013 el deute ja era del 38,5% dels recursos. Les baixades més contundents corresponen als impostos cedits totalment i parcialment, mentre que els tributs propis es van incrementar el 42% a causa de la creació de noves taxes com la turística. L'informe assenyala dues circumstàncies més que han tingut un impacte en les arques públiques: una, el dèficit fiscal que Catalunya arrossega amb l'Administració central, i dues, el frau fiscal, que estima en 16.000 milions d'euros.
L'informe critica, no obstant això, que s'hagin deixat d'ingressar més de 3.400 milions d'euros per les rebaixes que s'han fet en els impostos de Patrimoni i Successions, que “haurien pogut evitar una part de l'endeutament i les retallades socials”. Els autors conclouen que, tot i que la reducció dels ingressos fiscals “ha implicat un augment del dèficit i, per tant, de l'endeutament”, aquesta rebaixa de la recaptació no només ha estat motivada per la crisi —que afecta sobretot l'IRPF i l'IVA—, sinó també “per decisions polítiques, dirigides a mantenir un sistema fiscal regressiu i uns ingressos que depenen de l'endeutament i, per tant, dels mercats”. A més, l'informe assenyala que la Generalitat es va desviar en les seves previsions d'endeutament 4.000 milions d'euros el 2012 i 7.000 milions el 2013, tot i que en aquest últim cas es deu a la pròrroga pressupostària.
Fresnillo adverteix que el nivell de deute assumit per la Generalitat, que al juny arribava als 61.836 milions d'euros, és “inassumible, sobretot en el futur”. “Si seguim prioritzant el pagament del deute, l'única cosa que passarà és que la bola de neu s'anirà fent més gran”, avisa.
El ‘deute ocult’
A més del deute contret amb l'Estat —que ja s'ha convertit en el primer creditor de l'Administració catalana a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)—, la Generalitat té un deute ocult. Es tracta de les obligacions que l'Executiu ha anat contraient sense que tingui repercussió en els pressupostos de l'exercici en curs però, com recorda l'informe de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, sí que “repercuteix en la despesa futura”. Es tracta de pagaments diferits que, malgrat que no tenen cap impacte directe en el nivell d'endeutament oficial, sí que suposen haver contret “deutes de facto, pagaments que han d'assumir següents governs i, en definitiva, futures generacions”.
En l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre els comptes del 2010 consten deutes amb càrrec a exercicis futurs per 79.502 milions d'euros, amb terminis que van més enllà de l'any 2108. Es tracta, sobretot, de concessions, drets de superfície i peatges a l'ombra, per exemple, aportacions al pla per construir la línia 9 per 17.000 milions d'euros entre el 2012 i el 2055. A més, les obres finançades amb aquest mètode acostumen a implicar desviaments respecte als imports adjudicats del 16,1% de mitjana.
Tot i que el Govern d'Artur Mas critica el tripartit per haver assumit aquests nivells de deute, els executius de CiU també han recorregut a aquest sistema per poder dur a terme infraestructures. Segons càlculs del professor d'Economia Agustí Colom, que recull l'informe, el 2012 es van executar inversions per 518,37 milions d'euros sense repercussió directa sobre el pressupost. Bona part d'aquesta suma es deu a concessions per 350,3 milions d'euros —per exemple, per l'Eix Transversal o la seu de la delegació del Govern a Tortosa— i la concessió de l'obra pública per a la línia 9 per 127 milions.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
