Assaig en calent sobre Jordi Pujol

“Ha caigut un vel i apareix una realitat diferent a la que pensàvem”. Així va definir ahir el periodista i director adjunt d'EL PAÍS, Lluís Bassets, la figura de Jordi Pujol, després que l'expresident de la Generalitat confessés el 25 de juliol que havia mantingut oculta a l'estranger durant gairebé 34 anys una fortuna que li havia llegat el seu pare.

A partir d'aquesta confessió, Bassets ha escrit el que va definir com “un assaig periodístic molt en calent” sobre la figura del veterà polític nacionalista. La Gran vergonya. Ascens i caiguda del mite de Jordi Pujol, editat en castellà per Península i en català per Columna, va ser presentat ahir a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya, en una conversa entre l'autor i Màrius Carol, director de La Vanguardia.

Bassets considera que les sospites sobre el pagament de suposades comissions i el comportament poc ètic de Pujol en l'exercici del poder durant els 23 anys que va presidir la Generalitat es podien intuir, “però el que ho canvia tot és que hi ha una confessió de part”, va dir. L'autor va destacar que ha intentat “posar distància” amb un personatge “que no porta un duro a sobre, que mai convida ningú” i de qui va dir que “tots els periodistes de més de 50 anys podrien explicar-ne anècdotes”. En un altre moment va agrair l'estímul de l'editor, Ramon Perelló, perquè “sense ell no hagués acabat el llibre”, va dir. Als tres dies de la confessió, Perelló li va telefonar des dels Estats Units per encarregar-li l'obra.

A la presentació hi van assistir veterans periodistes de la ciutat, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, els diputats socialistes Maurici Lucena i Rocío Martínez-Sampere, a més de diversos escriptors i columnistes de diaris. “El llibre és interessantíssim, discutible en alguns aspectes i una obra oportuna, que no oportunista”, va assegurar Carol.

Per definir Pujol va recórrer a una cita del mateix Bassets. “És una barreja entre Joan Capri i Josep Lluís Núñez”. Carol també va destacar que el llibre havia estat escrit en un temps record —"tot el mes d'agost", va explicar després Bassets—, i no es va resistir a recordar de l'anecdotari viscut amb Pujol, el polític que telefonava als diaris si li desagradava alguna informació, va dir. “Es creia que era el redactor en cap de Catalunya”, va postil·lar Carol. Després va relatar que l'última vegada que va parlar amb ell va ser abans de la confessió, quan li va telefonar per renyar-lo perquè no havia publicat en portada que TV3 perdria un canal amb la nova assignació de freqüències. “És un home políticament fort i familiarment feble, que ha passat de mite a empestat”, va dir Carol de Pujol.

“El sobiranisme té pressa per enterrar-lo”, va rematar Bassets per referir-se a la incomoditat que genera ara l'expresident de la Generalitat.