La mort de can Moll

No hi ha marxa enrere”. En Xesc Moll, economista, als 77 anys ha perdut casa seva, n’ha fet dació per esborrar una hipoteca, un crèdit amb garantia personal que firmà per nodrir una empresa familiar en crisi. El desnonament pactat no ha estat suficient. Moll, un dels vuit fills de l’insigne filòleg i promotor de la llengua catalana, Francesc de B. Moll (1903-1991), no ha pogut servar la pervivència de la companyia, una empresa cultural múltiple a Palma: l’Editorial Moll, la Distribuïdora Moll i la llibreria Llibres Mallorca.

“Potser sobreviurà alguna cosa si hi ha una iniciativa ciutadana, solidaritat i mobilització per salvar el que és emblemàtic, el fons documental i col·leccions literàries: Raixa, Les Illes d’Or, La Balanguera”, cavil·la Xesc Moll, escanyat, una veu sorda sense alè. “És un poc trist tot plegat. Retornar haurà d’esser amb una nova marca i nosaltres (els Moll) no hi serem”. Ells “foren” les obres de Llorenç Villalonga, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Joan Fuster, Baltasar Porcel.

La marca de can Moll s’ha esbucat, l’activitat i el negoci han passat per ull i la societat limitada s’haurà de liquidar sense remei. Es creà per fer llibres i lectors i vendre edicions en català, han estat més de 1.200 títols propis en 80 anys. Sorgí com una missió per acabar la immensa aventura social que fou l’edició del Diccionari català-valencià balear (DCVB), una dèria d’un segle. El 1934, el primer títol fou un Ramon Llull, el Llibre d’Amic e Amat, quan el Moll pare creia que a Mallorca hi havia cent lectors en català.

La marca de can Moll ha publicat més de 1.200 títols propis en 80 anys

Fatalment, la ferida més sagnant per als Moll ha estat la reedició de la joia de la casa, els deu volums vermells del diccionari amb 160.000 entrades, que començà Antoni M. Alcover (1862-1932) i finí el seu ajudant, Francesc de B. Moll. Per refer i estampar, el 2007, el DCVB va ser necessari fer un crèdit de Sa Nostra per 400.000 euros que creà un forat financer gros, el qual ara s’ha emportat la llar d’en Xesc Moll, gerent del negoci durant 45 anys.

Una altra travelada passà en abandonar la seu històrica de Torre de l’Amor, al barri vell de Palma, cau de tertúlies i cuites i peregrinacions d’autors a l’entorn de Josep Maria Llompart, que fou editor de la casa, o d’Aina Moll, filla del pioner, professora i cervell normalitzador a la Generalitat de Catalunya. Ocupar una nau al polígon fou més llast de plom, un lloguer per 4.000 euros més quan la venda de llibres baixà més del 30% i es retallà arran de l’ajut genèric per editar en català. “Ens havíem de mudar, els llibres mos feien cruiar el vell edifici”, diu Xesc Moll, que es jubilà i deixà la gestió al seu fill Toni i la seva neboda Susana.

Els dos néts Moll han difós la carta de comiat a la xarxa: “Hem complit un cicle i ara ja no som ‘imprescindibles’”. El corc és vell. Plou en banyat, la crisi a la cultura i les retallades han punyit el ferit. Can Moll fa quasi tres dècades “ja superà una fallida de pagaments on els bancs i creditors assumiren fer una quita molt generosa”, diu un editor de Palma. En qualsevol cas han venut més de mig milió d’exemplars de les Rondalles Mallorquines, el long-seller de la casa i de la cultura popular. El rècord és El que s’ha de saber de la llengua catalana, de Joan Coromines, de 1964.

La joia de la casa són els deu volums del diccionari, amb 160.000 entrades

No fa tant, el 2000, el Govern balear del PSOE-PSM féu un gest: comprà als Moll per més de 420.000 euros les calaixeres del DCVB, amb 600.000 fitxes de mots, i la biblioteca de Moll i Alcover. Es feren coedicions institucionals de literatura illenca i compres del diccionari, que ara val 700 euros. Una errada comercial fou posar a Internet i en accés lliure les veus del Diccionari, que minvà mercat i venda.

“Han estat tres anys d’agonia. El preconcurs de creditors del 2011 s’aprovà tot d’una, però no es complí, Moll no pagà en els terminis. Sa Nostra tenia el control i se signà l’acord aviat. La quita era del 50%. A un ca magre tot són puces”, explica Maria, que coneix el concurs. “Ara toca vendre, en subhasta, els béns per intentar pagar una mica”. Durant dècades els Moll foren hegemònics a Mallorca, i noves editorials temptaren menjar-se part del seu públic, però s’enfonsaren abans: Dedalus de Tomeu Barceló o Llibres Turmeda d’Antoni Serra, posem per cas.

El llast del grup: un lloguer de 4.000 euros i la caiguda de les vendes d'un 30%

“Al mercat cultural és un cop molt fort. A mi m’han enclòs per 7.000 euros en factures de llibres meus i no m’han liquidat res”, diu Gracià Sánchez, d’El Gall editor, que va quedar afectat per la fallida del 2011 i ara és més pessimista. “No duc llibres a la distribuïdora i ens saludem, però res pus. No hi ha res que fer”. La llibreria Llibres Mallorca perdé oferta i clients. Una editorial mitjancera de Palma —amb 120.000 euros penjats— fià el seu mercat a la xarxa de Moll i es tem per la seva operativitat. Moll repartia llibres a les Illes i feia el salt a Barcelona; la caiguda d’altres distribuïdores i els seus impagaments el baldà i retallà la xarxa.

“No sé què passarà ara. Moll m’han publicat un llibre de poemes, Sang cremada, i no sé si el distribuiran i el vendran”. Pau Vadell és una de les víctimes de la mort de la històrica factoria: editorial, distribuïdora i botiga de llibres. “A na Lucia Pietrielli li deuen 400 euros de drets d’autor per distints llibres de poemes”, apunta a la seva veïna. Vadell, traficant cultural, activíssim, és microeditor.

Durant dècades el grup empresarial Moll ha estat hegemònic a Mallorca

Els Moll, ara, han demanat —i demanen— ajuda, que els comprin llibres a la web, han fet propostes a l’antiga de crear un club d’amics solidaris, aportacions a compte. En intentar remuntar feren crowdfunding per editar el sisè volum crític de les Rondaies mallorquines. Més en cru és l’ERO: dels 11 empleats en queden tres. Dos d’ells, Àlex Volney i Joana Berber, combatius, han obert la llibreria Ramon Llull, prop de Llibres Mallorca. Pugnen als jutjats per cobrar els salaris. “Moll m’oferí 50.000 euros en llibres i vaig dir que no”, diu Volney.

Un dels dos distribuïdors-llibreters de Mallorca va rebre una oferta per comprar per mig milió les tres marques clàssiques a la indústria cultural, les tres cames d’una mateixa companyia en societat limitada, can Moll. Són 900.000 euros de dèficit global “sense crèdits”, segons Xesc Moll, al tomb de tres anys de concurs de creditors insalvable. “Una editorial viu de les novetats, els fons dóna poca cosa, a vegades és paper vell, nosa”, conclou Gracià Sánchez.