La manca de provisions destapa un frau a més de cent farmàcies

La manca de provisions de fàrmacs per tractar el càncer o evitar el rebuig d'òrgans en persones trasplantades ha destapat un frau de venda il·legal de medicaments en què estan implicades farmàcies de tot Espanya. En gairebé un any i mig, més d'un centenar de farmacèutics de 14 autonomies han estat investigats per haver tret del circuit legal fàrmacs de preu regulat destinats a la venda amb recepta de la sanitat pública, confirmen fonts del sector. Els hi compren empreses distribuïdores que, atretes pel cost més baix dels medicaments, a Espanya, els venen després a l'estranger, on aconsegueixen fins a tres vegades més diners. El problema és que les farmàcies tenen prohibida aquesta pràctica: només poden servir als pacients.

“És una cosa residual”, subratllen des de del Consell General de Col·legis Farmacèutics. “Hem de defensar la bona actuació del 99% dels nostres professionals”, defensa el president dels farmacèutics de Saragossa, Ramón Jordán. A Espanya hi ha 22.000 oficines de farmàcia.

L'últim escàndol ha esquitxat precisament Aragó (Saragossa capital i pobles de Terol), on la Guàrdia Civil investiga 15 farmàcies, dins de l'operació Pharmakon, encara en marxa, en què hi ha 21 imputats. La investigació, que està sota secret de sumari al jutjat d'instrucció número 3 de Terol, ha deixat durant un temps tres localitats sense farmàcia: Cariñena (3.537 habitants), Aguilón (252) i Vera del Moncayo (406). El Col·legi Oficial ha hagut d'improvisar allà la figura de farmaciola, per la qual el farmacèutic d'un poble veí es trasllada per dispensar les medicines. El Govern regional s'ha personat en la causa.

El comerç a l'estranger reporta fins al triple de beneficis

El frau a Aragó no és un fet aïllat. Es produeix després que la Generalitat multés al febrer 40 farmàcies pel mateix motiu i que València formés expedient a tres. L'operació més important, en tot cas —hi ha hagut també actuacions del Cos Nacional de Policia a Andalusia i la Rioja—, es va anomenar Caduceu i es va produir al juliol, quan la Guàrdia Civil va destapar, amb el suport de l'Agència Espanyola del Medicament, una xarxa de venda il·legal en què estaven involucrades 50 farmàcies de vuit regions —Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, Madrid, Catalunya i Aragó—.

La xarxa operava de connivència amb una empresa declarada com a magatzem majorista de medicaments amb seu a Alboraia (València) que pactava una comissió amb els farmacèutics, els comprava els fàrmacs i després els camuflava com a productes de parafarmàcia. D'aquesta manera, a més de la comissió, ingressaven més en demanar la devolució de l'IVA (el tipus és d'un 10% davant d'un 4% dels fàrmacs).

A Espanya hi ha 22.000 oficines. "És una cosa residual", diuen els professionals

“Fa dos o tres anys vam començar a veure que medicaments de primera línia que sortien a bastament dels laboratoris no arribaven als pacients”, explica Belén Crespo, directora de l'Agència Espanyola del Medicament. És un fet que ha passat puntualment a tot Espanya i que en alguns casos ha obligat l'agència a recórrer a la importació, confirma. Hi ha hagut, per exemple, manca de provisions de mercaptopurina per tractar la leucèmia limfocitària aguda, o d'Epanutin (Pfizer), per a l'epilèpsia.

Els investigadors van començar a estirar del fil, a seguir la traçabilitat dels medicaments, i van descobrir així el frau de l'anomenada distribució inversa, pel qual els fàrmacs per a pacients espanyols acaben a països com Alemanya, Holanda o el Regne Unit.

Els productes venuts il·legalment comparteixen característiques. No solen tenir un substitut terapèutic senzill, tenen una demanda important al comerç intracomunitari i són cars. En l'operació policial practicada a València, el medicament que les farmàcies van vendre il·legalment era una ciclosporina —Sandimmum en el nom comercial, de Novartis—, un immunosupressor que es prescriu a pacients trasplantats i que en la seva presentació de 100 mil·ligrams costa 87 euros a Espanya.

“Amb un diferencial de preu d'un 20% [respecte al mercat de destinació] ja hi ha una motivació econòmica suficient”, explica Miguel Valdés, director general de la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (Fedifar, la patronal que agrupa un 97% del sector). Compensa el transport, el reetiquetatge en un altre idioma i la traducció del prospecte.

En teoria, les distribuïdores, que es dediquen a comprar medicines als laboratoris (a preu espanyol) i vendre-les a les farmàcies, poden exportar els fàrmacs que adquireixen de la indústria legalment. No obstant això, les grans empreses del sector, les que treballen amb els laboratoris, no ho fan. Aquestes companyies han aconseguit acords amb la indústria farmacèutica pels quals s'obliguen a demostrar que venen els medicaments només a farmàcies espanyoles, relata Vallés. “Si no ho fem, se'ns aplica un recàrrec fins a aconseguir el preu mitjà europeu o el que fixi el laboratori”, afegeix.

“És una forma de desincentivar [la venda a l'estranger] als distribuïdors clàssics”, afegeix: Cofares, Fedefarma, Centro Farmacéutico, entre d'altres.

I llavors quines empreses són les que es dediquen a aquest negoci? “Hi ha poc més de 300 magatzems amb llicència de distribució de fàrmacs”, explica Vallés. “Les associades a Fedefarma són unes 160, la resposta és entre les restants”.

“Aquest tipus d'exportacions són altament nocives per a la indústria farmacèutica, però també per el Sistema Nacional de Salut i, sobretot, per als pacients, perquè provoquen manca de provisions de medicaments”, relata un portaveu de Farmaindústria, l'entitat que agrupa als laboratoris. La indústria perd vendes (a preus més alts) als països europeus on arriben els fàrmacs desviats del mercat espanyol. “Però no tenim quantificat el dany que ens suposa”, afegeixen des de la patronal del sector.

Davant aquesta situació, els distribuïdors prenen mesures: estan fent controls de medicaments sensibles. “En lloc de facilitar les quantitats que demana la farmàcia, s'estan establint sistemes per dificultar que puguin fer provisió, per exemple, amb contingents de fàrmacs diaris limitats”, diu el responsable de la patronal de la distribució.