“Tot el que et pot destruir ho portes dins”, afirma Jo Nesbo

“Tot el que et pot destruir ho portes dins”. És una afirmació estranya per a un autor de novel·les policíaques els dos últims llibres del qual, a més, parlen d'assassins en sèrie. Però no tant si l'escriptor es diu Jo Nesbo i el seu personatge és l'autodestructivu comissari Harry Hole. Mai com en les seves dues últimes novel·les publicades a Espanya, El ninot de neu (RBA, 2013, en castellà i Proa, 2013, en català) i la que apareix ara, El lleopard (Random House en castellà i Proa en català), l'autor noruec havia combinat el relat criminològic amb la reflexió moral, la investigació amb la introspecció. Temes com la mort del pare, la traïció, l'amor, l'amistat o l'addicció tenen tant pes en la història d'El lleopard com la intriga detectivesca. I un es troba davant d'algunes pàgines oblidant-se que estem perseguint un assassí per endinsar-se en el món dels sentiments. També amb algunes imatges estranyament precioses en el gènere, com la noia que plora amb el coll inclinat “com una flor carregada de pluja”.

“En Harry comet errors i els paga, ser persona significa assumir les conseqüències dels actes, les responsabilitats, i assumir que en última instància tu ets el teu propi jutge moral”, diu a Barcelona Nesbo, de visita a Espanya per promocionar la seva obra. “La sèrie s'ha anat desenvolupant cap a tractar dilemes morals més que atrapar l'assassí”. No penseu per això que Jo Nesbo se'ns ha tornat Victor Hugo. El nucli d'El lleopard és la caça d'un criminal brutal, despietat i esmunyedís que mata de maneres aterridores. Incloent-hi el fet d'enganxar una víctima amb cola super glue al fons d'una banyera i anar-la omplint a poc a poc, decapitar-ne una altra amb una corda de penjar massa llarga, o matar-ne diverses més amb el terrible artefacte anomenat poma de Leopold, un mecanisme esfèric digne de la imaginació retorçada d'un Clive Barker que es fica a la boca i del qual, quan s'activa, surten 24 agulles en totes direccions. Això no apareix en la panòplia del Cluedo!

“Continuo explorant coses molt sensibles per a tots els éssers humans”, assenyala Nesbo referint-se als sentiments i no a l'arma del crim. És conscient d'aquest salt qualitatiu sentimental en les seves novel·les. És especialment commovedor el fet que, a El lleopard, Harry Hole s'enfronta a la malaltia terminal del seu pare i té diverses converses amb ell al llit de l'hospital sobre el record, el perdó i l'autoperdó. “Moltes persones s'adonen que no han estat prop del seu pare quan s'està morint i llavors perceben les similituds amb ell. És estrany aquest moment en què ens adonem que som semblats als nostres pares”.

Nesbo reconeix aspectes personals en la novel·la, a part que, com a en Harry, li agraden John Fante i Bukowski : “Quan el meu pare s'estava morint vam parlar molt de manera similar a com ho fan en Harry i el seu pare, sense sentimentalismes però sense evitar el tema de la mort”. El principal problema entre l'autor i el seu progenitor ja el tenien resolt: “La nostra relació es va posar a prova quan em va explicar, quan jo era adolescent, que en la Segona Guerra Mundial s'havia allistat en un regiment de voluntaris noruecs de les Waffen SS per combatre a Rússia. Em va alegrar que reconegués la seva culpa i m'expliqués que l'havia expiat”. En la novel·la, hi ha altres escenaris a més de l'Oslo i la Noruega habituals d'en Harry. Al principi, Hole està desaparegut a Hong Kong, ciutat que Nesbo va visitar per ambientar les primeres escenes, i després viatja al Congo –amb ressons de Conrad, un Kurtz exmercenari inclòs– seguint una pista. “Vaig estar al Congo i a Goma treballant pel Consell Noruec de refugiats i em van semblar llocs tan impressionants i plens de paradoxes que els vaig utilitzar”.

La poma de Leopold –connectada amb el Congo, esclar, i la creació de la qual s'atribueix al depredador rei belga– és una invenció de Nesbo. “La idea arrenca de quan de petits el meu germà i jo intentàvem menjar-nos les pomes del jardí de la meva tieta directament de l'arbre, per saltar-nos la prohibició d'agafar-les, i una vegada me'n vaig trobar una de massa gran per treure-me-la de la boca. Aquest és el rerefons, barrejat amb la visita a una exposició d'instruments de tortura que em va mostrar que els éssers humans tenen una gran capacitat d'invenció quan es tracta d'infligir dolor”. També és la poma criminal, afegeix, “una metàfora que tot el que et pot destruir ho portes dins, com un àlien; sempre hi ha un gran component d'autodestrucció, per falta de valor, per addicció com en Harry; les raons de la derrota són dins teu”.

L'altura moral de Harry Hole sembla que va creixent amb cada novel·la, com la seva vulnerabilitat. “És cert, cau a trossos però moralment va millorant. Una mica com Bad Lieutenant, la pel·lícula d'Abel Ferrara amb Harvey Keitel”. Algun moment, en Harry gairebé frega la santedat. Nesbo somriu. “És un romàntic, un sentimental, molt emotiu, però aquest també és el seu taló d'Aquil·les. Sap que si es rendeix a l'amor o a les emocions serà castigat. La seva mare va morir quan ell era jove. Considera l'amor com la mossegada del vampir. Intenta ser analític amb les emocions. Tot això el converteix en un outsider de la mateixa societat per a la qual se sacrifica per protegir”.

Cap on va Hole? “Cap al costat fosc, per descomptat. La qüestió no és saber si sobreviurà físicament –que no ho farà–, és més una qüestió existencial: si la seva ànima està destinada al cel o a l'infern”. A El lleopard també hi ha sentit de l'humor: “Humor negre, com més foscor hi ha, més humor es necessita per travessar-la”.

Ser fora d'Oslo, el seu terreny, fa que Jo Nesbo sigui més proper i procliu a les confidències. “És normal que les relacions s'acabin”, diu parlant dels amors de Harry Hole, però no només. “No t'has de preguntar què ha passat de dolent en una relació llarga quan s'acaba. És la pregunta errònia. T'has de preguntar què tenia de bo perquè hagi durat tant. Si una relació ha seguit el seu curs i s'ha acabat naturalment, això és positiu, fa que et moguis cap endavant. És millor que la relació s'acabi quan està plena de bons records que quan s'omple de records amargs”.

El lleopard és la vuitena novel·la de Harry Hole. Nesbo ja en té publicades dues més. I ara ha decidit, com Philip Kerr amb el comissari Bernie Gunther, aparcar una mica l'investigador per prendre altres rumbs. Està ficat en una sèrie de tres novel·les suposadament escrites per un escriptor fictici dels setanta, Tim Johansson, una empresa metaliterària. I Hole? “És aquí, retingut. Tinc escrita una línia de la seva vida a llarg termini i encara no ha arribat al final”.