Romero vol donar sang per ajudar altres infectats d’ebola

Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria que es va contagiar d'ebola atenent el missioner Manuel García Viejo, “està molt feble”, diu la seva amiga Teresa Mesa. Tot i això, ja pensa a ajudar, donant el seu plasma sanguini perquè pugui ser utilitzat en alguna altra persona contagiada. Així ho va assegurar Mesa dimarts en una conversa amb EL PAÍS: “No sé si l'hi han demanat, però ella li ha dit al seu marit que està disposada a fer-ho”. Fernando Simón, portaveu del comitè de crisi creat pel Govern espanyol, va aclarir ahir que “no es tenen gaires evidències de si serveix o no ni de quin és el moment adequat per usar-lo”. Malgrat això, una desena de pacients en països desenvolupats ja han estat tractats amb sèrum de convalescent amb l'esperança que els ajudi a generar anticossos per lluitar contra el virus. “Entenc que li proposaran que doni”, va afirmar Simón, “encara que és una decisió que ha de prendre ella”.

Encara és aviat per saber quan es produiria aquesta donació. Romero acaba de ser declarada oficialment lliure de virus després de confirmar, 48 hores després, el valor zero que va donar per primera vegada una anàlisi realitzada diumenge passat. Ara ja s'ha donat per superada la infecció, però no la convalescència. L'ebola és molt agressiu i ataca òrgans vitals com els ronyons o el fetge. En el cas de Romero, li ha produït edema pulmonar, però també està millorant ràpidament dels problemes respiratoris, segons fonts sanitàries.

Una segona anàlisi negativa implica que les mesures de seguretat es relaxaran perquè ja no hi haurà risc de contagi per contacte amb altres persones. “Sembla que evoluciona bé, però no m'atreveixo a donar-los un pronòstic”, va dir Simón als periodistes que preguntaven quan estarà completament recuperada l'auxiliar. Mesa, que exerceix de portaveu de la família, assegura que els metges els han parlat d'unes tres setmanes més d'hospitalització.

“Cal recordar que l'ebola, a diferència d'altres virus com el VIH o l'hepatitis C, no produeix infeccions cròniques”, va explicar ahir a EL PAÍS José Manuel Echevarría, cap de Virologia del Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carlos III, un dels experts del comitè de crisi governamental. “És important remarcar-ho perquè les persones que es recuperen de la malaltia no siguin estigmatitzades”, va afegir. Echevarría va assegurar que els metges són “molt optimistes” pel que fa a la millora de l'auxiliar. Pot tenir seqüeles? “No sembla que sigui el cas”, va assenyalar, però va insistir que cal ser prudents amb les prediccions. Tampoc se sap encara quan s'extrauria el plasma. “Caldrà esperar un temps per estar completament segurs que no té virus, perquè parlem de fer servir el seu plasma, i això implica que les precaucions han de ser moltes”, va afegir.

Echevarría considera que el tractament amb plasma de convalescent és molt menys rellevant que l'antiviral experimental que també se li ha administrat a Romero. “La immunoteràpia és molt coneguda en altres malalties infeccioses, i sabem que quan la malaltia ja està declarada l'efecte és molt escàs, si és que n'hi ha. És més preventiu que terapèutic, en el sentit que es pot administrar com a profilaxi o quan encara hi ha poc virus”, va explicar ahir. “El tractament amb antivirals és més important, i no podem descartar que l'antiviral hagi contribuït a la recuperació”, va afegir.

Tots aquests tractaments, a més d'altres com el ZMapp i el ZMab, són experimentals, és a dir, encara han de passar assajos clínics per demostrar que són eficaços, va recordar. Malgrat que el tractament amb plasma s'ha fet servir des del primer brot d'ebola, el 1976, fins ara no s'havien donat les condicions per investigar-ho. El fet que hi hagi pacients en països desenvolupats, i en concret tres al madrileny Hospital Carlos III, és “una experiència absolutament única”.