Congelar òvuls

Dues de les multinacionals tecnològiques més importants del món, Facebook i Apple, han inclòs entre els incentius que ofereixen a les seves empleades la possibilitat de finançar la congelació d'òvuls per posposar la maternitat. No es tracta d'una ajuda menor: el tractament d'estimulació ovàrica i posterior congelació costa prop de 8.000 euros, més una quota de 400 anuals més per manteniment. Les empreses assenyalen que l'edat de maternitat coincideix amb el període de màxima productivitat i exigència en la carrera professional, i calculen que amb aquesta ajuda podran atreure més dones en un sector, el tecnològic, amb escassa presència femenina.

En principi, no hi hauria res a objectar al fet que una empresa ofereixi als seus treballadors suports de tipus social. Però la mesura ha generat controvèrsia entre els que hi veuen avantatges i els que subratllen els inconvenients. El plantejament adopta un discurs explícit d'ajuda a la maternitat i de control del calendari de la fertilitat, però el missatge implícit que l’acompanya és que un embaràs és difícilment acomodable als alts nivells de competitivitat i exigència professional, i que per poder progressar professionalment cal posposar la maternitat o bé renunciar-hi.

És possible que aquesta idea ja s’hagi interioritzat i moltes dones s'acullin a l'incentiu. Però cal recordar que la solució que s'ofereix és incerta. Les tècniques de congelació d'òvuls estan lluny de garantir la maternitat. Es recomanen, com a mal menor, per a dones amb càncer la fertilitat de les quals es pot veure afectada per la quimioteràpia. Per aconseguir un embaràs que doni lloc al naixement d'un nadó, l'òvul ha de sortir ben parat de la congelació, després ha de ser fecundat in vitro (circumstància que no sempre s'aconsegueix) i superar el procediment de la implantació uterina, fase en la qual molts tractaments de fecundació assistida fracassen. El resultat no és segur.

En vista del valor de tendència que marquen algunes empreses, cal ponderar bé els efectes que tindria la generalització d'un plantejament així, que no s’ha de considerar un mètode de conciliació de la vida laboral i familiar, ja que implica acceptar la idea que maternitat i èxit professional no són compatibles. La natalitat als països avançats ja s’ha ressentit força per les dificultats de la conciliació.

El problema és més complex que donar facilitats a les dones fins que puguin trobar el moment adequat per ser mares. La protecció de la maternitat interessa en primer lloc a les dones, però no només a elles; concerneix a tota la societat. En lloc de buscar fórmules més o menys atractives que esquiven el problema, governs i empreses han d'estudiar de debò mesures que facin realment compatible la professió i la maternitat en l'edat més adequada per a elles —i en la qual la dona pugui tenir capacitat de decisió— i no quan sigui massa tard.