Una mirada sobre les costures de la Barcelona del ‘desarrollismo’

“Però si aquesta era casa meva!”. L'exclamació d'una dona que va treure el cap a la Galeria Visions de Barcelona, en un carrerons del Gòtic, va servir per identificar una de les fotografies que formen part de l'exposició de Sergio Dahò Barcelona 1967-1972. Una mirada sobre la Barcelona de final dels anys seixanta i principi dels setanta del fotògraf italià que se centra en les costures de la ciutat d'aquell moment: en un Montjuïc ple de barraques, en la línia difusa del Carmel, Vall d’Hebron, els barris que començaven a configurar Nou Barris –Canyelles, Roquetes- i de Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet.

La particularitat de l'exposició és que les fotos que la componen —unes quaranta— han estat identificades pràcticament totes per veïns que hi van viure i persones que coneixen aquests barris. “Tinc un record de les zones però identificar-les amb seguretat ara és difícil”, reconeixia el fotògraf mirant les imatges. Dahò va arribar a Barcelona el 1967 una mica per casualitat: “Tenia molt interès per l'urbanisme i l'arquitectura, per mostrar el desordre urbà i les condicions de vida, que no eren gens bones, de les persones”, afegeix. El fotògraf va ser editor de revistes com Il Diafragma i Il Fotografo i ha estat col·laborador de revistes d'arquitectura i decoració.

El seu treball a Barcelona va començar amb les barraques de Montjuïc. Amb alguna imatge insòlita, com la d'un cementiri en un fossat, sota les barraques: “Em van dir que allí s'enterraven els que morien a les barraques i que també s’havia donat sepultura a afusellats al castell”. Després d'entrar en contacte amb arquitectes i urbanistes va saltar als barris: Carmel, Montbau, Canyelles, Turó de la Peira, entre d’altres. Amb un punt en comú, tots evidenciaven l’empremta del desarrollismo sense control. Blocs de pisos en terrenys sense urbanitzar, carrers que eren fangars, barraques al costat d'edificis nous, torres d'alta tensió, terra de ningú urbana; però amb un matís humà, que l’aporten nens jugant o que es col·loquen per a la fotografia, persones passejant o treballant. Una imatge de la perifèria de Barcelona d'aquestes dècades que, en realitat, va perviure fins a la gran transformació de final dels vuitanta amb la cita dels Jocs Olímpics.

“Aquesta crec que era al Carmel però no sé on exactament”, explica Dahò davant un primer pla de nens que salten rient i fent cares davant l'objectiu de la càmera. Al fons, uns petits turons. De les fotografies exposades, aquesta és l'única que no s'ha pogut identificar. “Si no ve cap d'aquests nens —que avui estaran a prop o passaran dels 50— i es reconeix a la foto…”, comenta Antoni Coll, responsable de la galeria.

Coll es va posar en contacte amb l’Arxiu Històric de Nou Barris perquè col·laborés amb la identificació de les fotografies que s'exhibeixen sense nota. “A partir d'aquí suposem que va ser el boca a boca, perquè venien veïns i ens han ajudat a situar actualment el que es va fotografiar fa gairebé 40 anys”, puntualitza. Per exemple, un irecognoscible carrer de l’Artesania fotografiada per Dahò amb un parell de blocs nous, altres construccions velles i un nen que passeja amb un cavall, que és el lloc on ara hi ha unes escales mecàniques per salvar el desnivell. O una xurreria enmig d'un descampat i torres d'alta tensió que avui són una secció de Via Júlia, o una altra que mostra una zona que és terra de ningú amb el mercat de Montserrat al fons, per on avui passa la ronda de Dalt. El cas és que la tasca d'identificació ha donat els seus fruits.

Si als cinquanta els referents fotogràfics van ser el centre històric de Barcelona i els retrats a través dels objectius d’Oriol Maspons, Joan Colom i Xavier Miserachs, entre d’altres; Dahò mira les costures de la perifèria o de les altres Barcelones. Contemplant algunes fotos del Carmel no costa imaginar el Pijoaparte de Juan Marsé a Últimas tardes con Teresa. Dahò també va reflectir les diferents formes de fer urbanisme. Enfront d'una imatge de Montbau recorda: “Aquests habitatges baixos van ser construïts per una cooperativa de treballadors per demostrar que el model vertical no era l'únic”. La imatge mostra la contraposició entre les cases de planta baixa més un pis —que avui dia segueixen dempeus— aprofitant el desnivell del terreny i, al fons, alguns dels primers grans blocs d'aquest barri d’Horta-Guinardó.

L'exposició fotogràfica es podrà veure fins al 13 de novembre. Les imatges han estat digitalitzades per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona a qui han estat cedides juntament amb 487 negatius més de l’obra que va fer Dahò. I que encara s'han d'identificar.