La joventut kirchnerista al poder

El dia en què Néstor Kirchner va travessar a peu la plaça de Mayo per entrar a la Casa Rosada i iniciar el seu Govern (2003-2007) hi havia gent que rondava la cinquantena que, com ell, havien militat als setanta. En els 11 anys posteriors, una nova generació va tornar a ficar-se en política i molts ho van fer en el col·lectiu juvenil kirchnerista La Cámpora. La successora i vídua de Kirchner, Cristina Fernández, ha anat incorporant-los com a funcionaris de càrrecs baixos, però també en més de 50 llocs alts, des del ministre d'Economia, Axel Kicillof, secretaris i sotssecretaris d'Estat, fins a diputats com Andrés Larroque i Eduardo de Pedro, nou vicepresident del Partit Justicialista (PJ), l'ambaixadora als EUA i presidents d'empreses públiques, com Mariano Recalde, d'Aerolíneas Argentinas.

La Cámpora, que agafa el nom d'un president peronista que va durar dos mesos el 1973, va ser un encàrrec de Kirchner al seu fill Máximo, de 37 anys. Ell, que no integra la cúpula però decideix temes clau, va debutar al setembre com a orador en un acte polític i sona com a candidat a les eleccions del 2015 per a algun càrrec a la província de Buenos Aires, on va néixer, o a la meridional Santa Cruz, on viu.

Pot ser que alguns camporistes es reciclin en peronistes seguidors d'un altre líder després que Fernández acabi el seu Govern al desembre. Tot i això, de moment tots són “soldats de la Cristina”, com ells canten. Molts fan un culte de l'austeritat, com els antics militants dels setanta, encara que dos dels seus màxims referents, inclòs Recalde, han estat acusats de suposada corrupció per fiscals.

Amb la finalitat de la dictadura, va renéixer la militància juvenil a l'Argentina. Aviat va sobrevenir, tot i això, la desil·lusió. “El neoliberalisme dels noranta va fragmentar la política: hi havia joves que militaven en centres d'estudiants i organitzacions socials, però vèiem la política com una cosa de lladres que no servia per a res”, explica un militant de La Cámpora i funcionari que parla des de l'anonimat, ja que només la cúpula decideix si es poden fer entrevistes. En el desastre argentí del 2001, aquests joves van protestar als carrers. Quan Kirchner va adoptar les seves primeres mesures, com l'impuls dels judicis contra els criminals de la dictadura o la dura renegociació del deute públic, alguns es van acostar al naixent kirchnerisme i han passat a liderar La Cámpora. Eren fills de desapareguts o de polítics actuals, acabats de graduar a la universitat, i de militants socials, del PJ i altres partits. Quan va acabar el seu Govern, Kirchner va dir que es dedicaria a formar 500 dirigents joves, recorda Ana Natalucci, investigadora de la Universitat de Buenos Aires.

Però els joves no es van acostar massivament al kirchnerisme fins al Govern de Fernández. “Va haver-hi dos moments fonamentals”, recorda el militant. Un va ser el conflicte del 2008 entre l'Executiu i les patronals agràries per una pujada impositiva, quatre mesos en què es repetien les manifestacions dels uns i els altres. Un altre va ser la mort de Néstor Kirchner el 2010. Més de la meitat dels seguidors de La Cámpora s'hi van apuntar llavors, segons van publicar Natalucci i Laura Dobruskin en una revista de la Universitat del Comahue. El seu funeral es va omplir de joves. “Som els ulls de la presidenta als barris [pobres]”, explica. Funcionaris o no, militants de La Cámpora, hi van qualsevol dia, inclosos els caps de setmana, i van casa per casa per preguntar als veïns si reben les subvencions creades pel Govern de Fernández i si necessiten ajuda addicional.

“Són militants les 24 hores”, explica Natalucci. “Molts hi van a militar en l'Estat”, afegeix la sociòloga. Acostumen a arribar a les oficines públiques quan surt el sol i se'n van de nit, però els antics buròcrates els acusen de superbs i inexperts i es queixen de les seves altes nòmines. “Jo podria guanyar més a Coca-Cola”, es defensa el funcionari entrevistat. A l'Argentina no es fan oposicions per aconseguir els 800.000 contractes de l'administració pública i el governant de torn sol contractar funcionaris. El que és nou de Fernández és que ha sumat joves, molts en rangs alts i actius seguidors seus, més enllà que també hi ha oportunistes. El que més valoren els camporistas del Govern són les polítiques socials i la reestatalització d'empreses, com YPF i Aerolíneas Argentinas.

La Cámpora ha estat demonizada per periodistes i opositors, i celebrada per Fernández i els seus més fidels seguidors. Molts seguiran en política més enllà del Govern de Fernández, sobretot si ella planeja tornar al poder el 2019.