Romero vol una vida normal

El dia que Teresa Romero surti de l'habitació, descobrirà tot el que li han estat amagant mentre es recuperava. Un núvol de càmeres espera al costat de la reixa exterior de l'hospital Carlos III de Madrid permanentment des que va ingressar el 6 d'octubre. El seu rostre i el seu nom han fet la volta al món i han generat tot tipus de reaccions a l'altra banda d'aquesta reixa.

Han passat dues setmanes i centenars d'institucions i de simples espontanis. Una dona anònima, menuda, s'obria camí aquest dijous entre aquest mar de cables de càmeres de televisió amb passets curts. Portava un munt de cartolines de colors amb signatures per a “la campiona”, una carta de suport dels treballadors d'un hospital d'Andorra i un poema de Mario Benedetti que va portar al seu cotxe, des de la seva ciutat, acompanyada pel seu gos, fins a les portes del centre sanitari. Era per a Romero, la primera —i, de moment almenys, única— contagiada per ebola a Europa.

La família assegura que l'auxiliar d'infermeria viu “en un núvol”, aliena a tot el que està passant fora. Ignora l'enrenou que ha generat el seu cas, amb veus creixents que demanen la dimissió dels gestors polítics —el conseller madrileny de Sanitat, Javier Rodríguez, i la ministra del ram, Ana Mato— i que el seu marit, Javier Limón, ha obert una “croada” per exigir justícia. Ell rep moltes trucades d'advocats que s'ofereixen a portar el cas. Espanya és al focus mundial... I, com a cirereta, més de 150 persones en observació, quatre d'elles pendents de proves per descartar totalment el contagi.

Per no saber, segons els seus afins, Teresa Romero no sap encara que el seu gos Excálibur ha mort. L'american stafford de la parella va ser sacrificat el 8 d'octubre. Limón, que va encapçalar una mobilització a les xarxes socials durant els primers dies d'ingrés per evitar-ne la mort, continua plorant quan recorda el gos. Confien a poder explicar-l'hi amb l'ajuda d'una psiquiatra.

La malalta segueix “plena de llacunes” sobre el que ha passat aquestes setmanes

“Amor, vull que et preparis, perquè a fora has tingut una gran repercussió”. Dimecres passat, Limón i la seva dona van parlar a través dels telèfons de les habitacions per primera vegada en l'última setmana. Romero ja no té mòbil i el marit ha demanat que no l'hi retornin perquè ningú li truqui ni li expliqui coses abans d'hora, explica Mesa a aquest diari. Limón “se sent observat, desconfia de tothom”, afegeix. Ha rebutjat connectar-se a la xarxa Wi-Fi de l'hospital perquè ningú rastregi les pàgines que visita i ja gairebé no obre les persianes. L'espanta la premsa, el rebuig dels veïns, que assenyalin la seva dona al carrer com “la contagiada d'ebola”. Tot això requerirà temps.

“Passar de ser una persona anònima a algú que ha encuriosit de la resta del món exigeix una adaptació”, assenyala Gerónimo Sáiz, president de la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental. “El trauma que ha viscut produirà un estrès afegit, però espero que al cap de poc ja no necessiti ajuda professional”, afegeix aquest especialista, que considera la pressió dels mitjans de comunicació sobre la malalta “el més problemàtic” de la seva tornada a la realitat. “Sembla una persona forta”, conclou.

El marit vol escapar-se amb ella a la natura, aïllar-se de tot

En efecte, ella és la forta de la parella. “Viuen l'un per l'altra i ella l'estira”, diu l'amiga. Durant aquesta setmana, ja més recuperada, va ajudar els seus companys a tractar-la per evitar-los el risc de contagi. Bromeja amb ells i ja els ha demanat aliments sòlids, “pernil i xoriço”. Vol tornar a la feina, a atendre pacients amb el virus. Ho va explicar al seu marit, resignat per aquest assumpte. Limón la va advertir que es podia contagiar quan es va presentar voluntària per treballar amb infectats. “Però ja tinc els anticossos”, ha replicat ella.

El marit continua meditant com ha d'enfrontar-se al món exterior. “Vol fer una roda de premsa per evitar que els mitjans de comunicació la turmentin”, explica Mesa. Parlaran potser de la seva vida i llançaran altres reivindicacions. Mesa va llegir dimecres un comunicat d'ell en què feia “una crida a totes les autoritats de tot el món” per aconseguir més recursos contra el virus. “Desitjo de tot cor que a cada nen que mori a l'Àfrica se li doni el ressò que se li va donar a l'Excálibur”, deia el text.

El trauma sofert li produirà un estrès afegit”, diu un psiquiatre

El dia que Romero deixi l'hospital, tornaran al seu pis de la sisena planta d'un bloc situat al nord-est d'Alcorcón. Els operaris que van desinfectar la casa de tres habitacions van treure els mobles coberts amb plàstics a la terrassa. La parella no sap com ha quedat casa seva després de tot això. L'auxiliar parlarà amb la seva mare, Jesusa Ramos, que no surt de casa seva, a Becerreá (Lugo). Es retrobaran segurament amb el seu germà José Ramón, amb qui mantenen una relació una mica crispada. Potser agafaran el cotxe, que sol conduir ell, per fer una escapada a la natura i recuperar el temps perdut. Limón vol escapar-se amb ella i allunyar-se de tot. Aïllar-se, aquesta vegada sí, de forma voluntària.