Rato no va informar de la seva relació amb Lazard quan va dirigir Bankia

La pregunta del fiscal semblava que tenia una intenció clara. Dimecres passat, Alejandro Luzón, prestigiós fiscal Anticorrupció, va deixar a un costat el tema de les targetes opaques de Caja Madrid per preguntar a l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato per un ingrés de sis milions d'euros del banc Lazard el 2011, quan ja presidia Bankia.

El fiscal ha obert una investigació per tractar d'esbrinar si Rato va signar contractes amb Lazard perquè podia tenir interès a beneficiar aquest banc davant la perspectiva de cobrar aquests sis milions procedents, segons l'expresident, d'unes opcions sobre accions que vencien el 2011.

Aquesta situació podia causar a Rato un conflicte d'interès durant la seva presidència a Bankia, entre el 2010 i el 2012. Rato va obviar en els informes de Govern Corporatiu, que es lliuren a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la seva implicació amb Lazard.

“Ha rebut un pagament de sis milions d'euros en una transferència de Lazard?”, va interrogar Luzón a l'Audiència. El rostre de Rato, directiu de Lazard fins que va arribar a Bankia, va reflectir sorpresa per la pregunta, segons fonts jurídiques presents a la sala. “Va ser un pagament per la meva feina en forma d'opcions sobre accions que es van generar el 2008”, va explicar.

La resposta no va passar inadvertida a la sala. El fiscal ja havia demostrat en sessions anteriors que està interessat a descobrir els secrets de la connexió entre Rato i el seu amic Jaime Castellanos, president de Lazard a Espanya, o el que és el mateix, Bankia i el banc d'inversió.

Aquesta entitat va ser contractada primer per Caja Madrid per fusionar-se amb Bankia, per la qual cosa va cobrar 2,6 milions, segons Bloomberg. Més tard, des de Bankia se li va concedir el contracte d'assessor a la sortida a Borsa (2,8 milions); un assessorament sobre la política de dividends (1,7 milions) i un encàrrec de venda d'empreses participades (0,8 milions). Total, 7,9 milions. Altres fonts eleven aquesta quantitat.

Al març del 2012, quan Bankia es debatia entre la vida i la mort, Rato va encarregar de nou a Castellanos que li busqués una entitat per fusionar-s'hi. El contracte era el més gran: 10,6 milions. Tot i això, segons fonts de Bankia, Lazard no va trobar cap soci i el 18 de juny d'aquest any, José Ignacio Goirigolzarri, substitut de Rato, va rescindir el contracte sense pagar-li res. Aquest diari ha sol·licitat per escrit la versió tant de Rato com de Castellanos però han declinat participar-hi.

A l'informe de Govern Corporatiu de Bankia del 2011, el capítol d'Operacions Vinculades, a l'apartat c.4, es pregunta si els membres del consell d'administració s'han trobat amb alguna situació de conflicte d'interès, segons l'article 127 tercer de la Llei de Societats Anònimes. La resposta és “no”.

El citat article de la llei diu que “cap administrador podrà realitzar, en benefici propi o de persones vinculades a ell, inversions o qualssevol operacions lligades als béns de la societat, de les quals hagi tingut coneixement per l'exercici del càrrec”. També que “els administradors hauran de comunicar al consell qualsevol situació de conflicte, directe o indirecte, que poguessin tenir amb l'interès de la societat. En cas de conflicte, l'administrador afectat s'abstindrà d'intervenir en l'operació a la qual el conflicte es refereixi”. Finalment, que “els administradors hauran de comunicar la participació que tinguin al capital d'una societat, anàleg o complementari gènere d'activitat al qual constitueixi l'objecte social” i incloure-ho a la memòria. Rato no va fer constar cap possible conflicte.

Els experts consultats coincideixen a assenyalar el cas estrany del contracte de Rato a les opcions sobre accions, un document que serà reclamat pel jutge. “El més habitual al mercat és que quan una persona deixa una entitat, liquidi totes les seves posicions, incloses les opcions sobre accions. Si està previst que es lliurin anys més tard de la liquidació del contracte, es fa una valoració econòmica i la relació queda extingida”, apunta un advocat expert en aquesta matèria que demana l'anonimat. “Si, a més, la persona se'n va a treballar al mateix sector, encara és més necessari donar per acabada la relació per evitar conflictes en el futur”, afegeix.

Rato i Castellanos han admès en seu judicial que són vells amics. El polític del PP va ser director general de Lazard des del 2008 al desembre del 2009. Al gener del 2010 va renunciar a aquest càrrec (i als que tenia a Criteria-La Caixa, i al Santander) per ser nomenat president de Caja Madrid. El que va ser vicepresident amb el Govern d'Aznar va arribar al banc nord-americà després de la seva sortida precipitada de l'FMI.

El jutge també investiga si Bankia va beneficiar l'asseguradora Willis, també presidida per Castellanos. Segons Bloomberg, el banc va contractar tres pòlisses amb Willis. Andreu ha reclamat tots els imports pagats.

La relació entre aquests dos executius els ha portat a mantenir negocis en comú. En unes primeres declaracions, Rato va negar que tingués societats amb Castellanos, però, dies després, va aclarir a l'Audiència que s'havia descuidat de dir que mantenien una societat en comú. Va enviar un escrit al jutge en què va reconèixer que era soci de Castellanos en negocis particulars: compartien una comunitat de béns que era titular d'un local comercial a Alcorcón (Madrid), llogat a Mercadona. A l'octubre del 2009, Rato va constituir amb Castellanos i altres socis la firma Paracuga, amb l'objectiu d'aprofitar gangues immobiliàries. La defensa de Rato va precisar que “no ha realitzat cap operació mercantil” i que, a final del 2012, va elevar a públic el seu acord social de dissolució, liquidació i extinció d'aquesta societat.

L'agència nord-americana Bloomberg descriu en un extens reportatge que la relació Rato-Castellanos “exemplifica com una xarxa de líders del partit governant, el PP, va ajudar els seus socis de l'elit financera a obtenir beneficis mentre les caixes acumulaven pèrdues”. Bankia va necessitar 22.424 milions per al rescat.