Putin es manté ferm i crida la UE a pagar el gas d'Ucraïna

La cimera Unió Europea-Àsia va ser testimoni aquest divendres d'un poderós esforç diplomàtic per desbloquejar la crisi d'Ucraïna. Però el resultat es va limitar a fràgils símptomes d'una voluntat d'acostament que no es van traduir en cap avanç sòlid. El president rus, Vladímir Putin, va reconèixer que la llei d'autonomies aprovada per Kíev “no és ideal, però va en la bona direcció” i va apuntar a alguns progressos en la negociació sobre el gas. Però les seves tres trobades al llarg del dia amb el seu homòleg ucraïnès, Petro Poroixenko, no van produir avanços significatius i, en matèria de gas, el líder rus va cridar Europa a “donar suport a Ucraïna i ajudar-la a resoldre el problema [del pagament del gas]”. Tots dos líders van celebrar dues reunions al costat d'altres líders europeus, i una tercera en format bilateral. La nit de dijous, Putin es va reunir durant gairebé tres hores amb la cancellera alemanya Angela Merkel, reunió que va acabar, segons fonts del Kremlin, amb fortes divergències.

Putin havia aterrat a Milà més tard del previst, procedent de Belgrad, on a més d'assistir a una gran desfilada militar per commemorar el 70è aniversari de l'alliberament de la ciutat per part de l'Exèrcit soviètic, ja va advertir del seu poc esperit negociador: “Si veiem que els socis ucraïnesos comencen a prendre de forma no autoritzada el nostre gas del conducte d'exportació, llavors, com ja vam fer el 2008, reduirem el volum de l'exportació en concordança amb el gas robat”. No semblava la millor manera de presentar-se a una taula de negociació, però a més Putin va arribar tard a la seva cita preliminar amb Angela Merkel, a la qual va tornar a deixar plantada per anar-se'n a sopar amb el seu vell amic Silvio Berlusconi —que, per cert, va haver de demanar permís al jutge de vigilància penitenciària perquè li permetés pernoctar fora de la seva residència habitual d'Arcore—.

Merkel i Putin mantenen grans diferències sobre la crisi de Ucrania

Així, el matí del divendres, la tensió i la poca son es van deixar notar al rostre dels participants d'una trobada celebrada a la Prefectura de Milà i en la qual, a més de Putin i Poroixenko, van participar el primer ministre italià, Matteo Renzi, que a més exerceix la presidència rotatòria de la UE; Merkel; el primer ministre britànic, David Cameron, i els presidents del Consell i la Comissió europeus, Herman Van Rompuy i José Manuel Durão Barroso. Les poques imatges, encara que sense so, distribuïdes per l'organització de la cimera van resultar evocadores del mal ambient regnant. Els padrins de la trobada van acabar sent padrins del duel entre Putin i Cameron, dos ossos durs de rosegar. L'encarregat de divulgar la temperatura real de la situació va ser el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, que va admetre sense embuts el fracàs de la trobada: “Alguns dels participants han manifestat una absoluta falta de voluntat per intentar ser objectius a l'hora de valorar els successos a l'est d'Ucraïna. Les seves postures són inflexibles i absolutament plenes de prejudicis”.

Només Renzi i Barroso es van mostrar optimistes, tant que feia l'efecte que havien assistit a una altra reunió, però de seguida va parlar Cameron i va deixar clar a qui es referia el portaveu del Kremlin quan va criticar la nul·la flexibilitat d'“alguns”. El primer ministre britànic va insistir que Moscou ha de comprometre's amb el protocol de Minsk, que fixa les condicions de l'alto el foc —més teòric que pràctic— entre Ucraïna i els separatistes prorussos. Va advertir David Cameron: “Si Rússia no adopta accions per posar en pràctica el que es va acordar i no treu les tropes russes i les armes pesants d'Ucraïna, llavors, clarament, la Unió Europea, fins i tot el Regne Unit, haurà de mantenir les sancions i la pressió”. El Kremlin va respondre amb un comunicat en què puntualitzava que la qüestió de les sancions no es va tractar durant la trobada.

Va haver-hi encara un altre intent —el tercer en només 12 hores— de salvar les coses i, de pas, el balanç d'una cimera euroasiàtica que, malgrat la presència de 51 països i l'envergadura dels temes enunciats —des dels purament comercials a la manera de combatre l'ebola o l'amenaça del terrorisme islàmic—, només presentava un veritable plat fort al menú: la consecució d'un acord entre Putin i Poroixenko.

Els dos líders van acceptar reunir-se de nou en un hotel, però ja només amb Merkel i Hollande, el format conegut com a Quartet de Normandia. D'aquí, per fi, va sorgir un acord molt de mínims que, segons el president d'Ucraïna, consisteix que ambdues parts s'obliguen de nou a respectar el protocol de Minsk i a elaborar un nou contracte per resoldre la disputa del gas. Un conflicte que, a part de les dues nacions directament implicades, s'inicia sobre tota la Unió Europea. L'entrada en acció imminent del general hivern fa que l'advertiment de Putin de tancar la clau del gas es converteixi en tota una amenaça.