El PIB europeu puja un 3,7% per les drogues, les armes i la prostitució

Les estadístiques són miratges organitzats. Enmig de la pitjor crisi des de la postguerra, l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, ha anunciat avui que el PIB de la Unió Europea ha augmentat un 3,7% després de la introducció de “canvis metodològics” i de “millores estadístiques”, i ara inclou activitats il·legals com el tràfic de drogues i la prostitució. El PIB de l'eurozona creix així artificialment un 3,3%. I l'espanyol, un 3,3% (el vuitè més elevat), segons les xifres de Eurostat, que registren grans canvis en el cas de Xipre (9,5% més, per “grans moviments de població”) i Holanda (7,6% més per la incorporació de noves fonts de dades). Hi ha economies que perden riquesa, com Luxemburg i Letònia. Els Estats Units van fer una cosa semblant el 2012, i van revisar el PIB a l'alça el 3,6%; el Canadà i Austràlia han aplicat també les noves normes amb resultats similars.

Els dos canvis metodològics principals introduïts són la comptabilització de les despeses en R+D com a inversió i la comptabilització de despeses armamentístiques també com a inversió.

2010 és l'any base triat per l'Eurostat per aplicar les noves regles estadístiques (SEC 2010), que la Comissión Europea obliga a utilitzar des d'aquest mes de setembre. Espanya, igual que altres països de la UE, aprofita aquest canvi per incorporar al PIB les activitats il·legals, una qüestió que abans era una recomanació i ara passa també a ser obligatòria. En el cas espanyol, les variacions estadístiques, tot i que incorporen riquesa, estan cada vegada més a prop de dir que Espanya ha tingut un lustre de recessió. En el cas de la Unió Europea i de l'eurozona, els perfils de la recessió pràcticament no queden afectats: segueix havent-hi dues recessions, el 2009 i el 2012, amb una nova recaiguda trucant a les portes de l'euro després de les últimes dades. La modificació de les taxes de creixement del PIB són “molt febles”, segons l'Eurostat: “En el període 1997-2013, la variació de les taxes de creixement s'estableix a l'entorn de 0,1 punts percentuals tant per a l'eurozona com per a la UE”.

Els canvis afectaran també els càlculs del dèficit públic i el deute públic, essencials per complir els objectius i exigir o no més retallades, encara que l'impacte sobre aquestes dues variables encara no es coneix.

L'impacte sobre el PIB de la UE, del 3,67%, és imputable en la seva majoria a canvis metodològics (2,27%); l'1,4% restant, a millores estadístiques. En el cas espanyol, de l'increment total (+3,3%), l'1,7% correspon al canvi estadístic i l'1,6% al canvi metodològic (fonamentalment la nova imputació de les despeses en R+D (+1,2%).