Brindis amb ‘La traviata’ per al Liceu

Torna la il·lusió al Liceu. La inauguració oficial de la temporada ha recuperat l'esplendor d'antany, sense fastos, trasnuitats ni balafiaments, en una vetllada operística il·luminada pel devastador lirisme de Giuseppe Verdi, encara que marcada en l'ambient que es respirava en el teatre per l'actualitat política. El president de la Generalitat, Artur Mas, que ha obert aquest matí la jornada amb una crida a una consulta alternativa el 9-N –i aquest ha estat, òbviament, el tema estrella en els passadissos– ha tancat l'agenda del dia acudint al coliseu líric amb ànim de celebrar, amb voluntariós optimisme, els 15 anys del nou Liceu al compàs del famós brindis de La traviata. I l'emblemàtic títol verdià, que torna al teatre de la Rambla després de dotze anys d'absència, ha assegurat l'emoció de la vetllada en una notable producció signada amb fines armes teatrals pel cotitzat director d'escena escocès David McVicar i dirigida musicalment amb gran sentit verdià pel director italià Evelino Pidò.

Ambient dels grans dies a l'entrada del teatre, amb molts ciutadans pendents de les cares famoses del món del teatre, la televisió i la vida política que no s'han volgut perdre la inauguració. Però ha estat Artur Mas qui ha concentrat totes les mirades en arribar al teatre, on ha estat rebut pel president de la Fundació del Liceu, Joaquim Molins, i el director general del teatre, Roger Guasch. Només d'asseure's a la llotja de l'amfiteatre, envoltat per autoritats, al costat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, Mas semblava relaxat, intercanviant salutacions i somriures. "Déu n'hi do, amb el dia que ha tingut, encara li queden ganes de venir al Liceu", deia amb un sospir des de la seva butaca de platea una senyora que no es perdia cap detall.

Artur Mas ha presidit l'acte, en el qual no han faltat actors, músics i polítics

Artísticament el muntatge verdià ha quedat en un llistó molt alt. Estrenada a la Welsh National Opera de Cardiff –coproductor del muntatge juntament amb la Scottish Opera de Glasgow, el Liceu i el Teatro Real de Madrid, que la presentarà el proper mes d'abril–, la proposta de McVicar arriba a Barcelona sense grans divos en el repartiment, però un sòlid treball d'equip.

Les veus han complert, sense el deliri que provoquen els cantants més famosos del món, però interpretant Verdi amb qualitat, sensibilitat i total lliurament: la soprano italiana Patrizia Ciofi ha imposat la seva elegant línia de cant en una interpretació de Violetta Valéry plena d'exquisits matisos, molt intimista i delicada, encara que una mica lleugera, sense la força que demanen les escenes de gran importància dramàtica; el ben plantat tenor nord-americà Charles Castronovo ha causat bona impressió en el seu debut en el teatre amb una impulsiva interpretació d'Alfredo, cantat amb gust i musicalitat, mentre que el baríton búlgar Vladimir Stojanov ha triomfat plenament en el paper de Germont pare amb mitjans rotunds i temperament verdià.

En el seu debut en el fossat liceista, al capdavant d'una orquestra disciplinada, però d'irregular rendiment, Evelino Pidò ha cuidat especialment les atmosferes i els matisos intimistes, i ha potenciat el valor del cant verdià i el seu sentit dramàtic sense excessos dinàmics i abrigallant bé les veus en el desplegament melòdic. Una lectura musical molt d'acord amb l'esperit teatral de McVicar, que concentra la seva mirada en el dolor, la renúncia, el sacrifici i la mort de Violetta Valéry.

Clima d'asfixiant angoixa, fosc, de luxe decadent, en una producció visualment molt bonica, marcada per l'ús de grans cortines i un magnífic vestuari d'època dissenyat per Tanya McCallin que evoca el París de La dama de les camèlies, la novel·la original d'Alexandre Dumas fill en la qual es basa la genial òpera de Verdi i el seu llibretista, Francesco Maria Piave. L'ambientació és d'època, però McVicar aconsegueix, a través d'una direcció d'actors cuidada al detall, superar qualsevol anacronisme en una lectura que potencia el drama vital de la gran heroïna verdiana.

Després del primer acte, ha corregut el cava amb generositat: durant els dos descansos de la funció, s'ha convidat tot el públic a brindar pel nou Liceu; al final de la representació, la invitació per accedir a un còctel al foyer del teatre s'ha fet més exclusiva.

La vetllada, que convidava a mirar amb moderat optimisme el futur d'un teatre que passa encara per una situació econòmica molt delicada, ha tingut una àmplia representació institucional en la llista de convidats, amb l'assistència, entre altres personalitats, de Ferran Mascarell, Santi Vila i Germà Gordó, consellers, respectivament, de Cultura, Justícia i Territori y Sostenibilitat; María de los Llanos de Luna, delegada del Govern, i Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona.

Mentre que el món teatral ha estat ben representat –Mercedes Sampietro, Emma Vilarasau, Josep Maria Pou, Joan Font, Carlus Padrissa, de La Fura dels Baus, i Lluís Pasqual, entre altres–, el món de l'òpera i la música clàssica han tingut menys protagonisme del que calia esperar, i s'ha destacat entre els assistents la presència de la soprano Ainhoa Arteta, el tenor Josep Bros, el director general del Teatro Real, Ignacio García-Belenguer, i, naturalment, el director artístic del coliseu madrileny, Joan Matabosch, artífex de la programació del nou Liceu que va obrir les seves portes fa 15 anys.