Un trasplantament de cèl·lules mare retorna la visió a persones cegues

Des de fa anys es pensa que les cèl·lules mare podran guarir malalties regenerant òrgans danyats per l'alzheimer, la diabetis o els infarts. Ara com ara això encara no és possible, però un estudi aporta avui un dels primers exemples de com les cèl·lules mare poden revertir una malaltia incurable.

Als EUA, un trasplantament amb cèl·lules mare embrionàries, capaces de convertir-se en qualsevol teixit del cos, ha retornat la visió a persones cegues. També ha millorat la vista de pacients que tenien una vida limitada a causa de greus discapacitats visuals. En total, s'han tractat 18 pacients que patien dues malalties de la retina, totes dues incurables, i que són la causa més comuna de ceguesa entre joves i adults als països desenvolupats. Només la segona patologia afecta uns 40 milions de persones a tot el món. Encara que no tots els pacients s'han beneficiat del tractament, en la majoria de casos han millorat la visió, i alguns de manera espectacular.

"Un dels pacients era un criador de cavalls de 75 anys que era cec de l'ull tractat", explica a Materia Robert Lanza, cap científic d'Advanced Cell Technologies (ACT), l'empresa nord-americana que ha finançat l'estudi. Un mes després del tractament, la visió del pacient havia millorat tant que va poder tornar a muntar a cavall i fins i tot veure un filferro espinós que hi havia al seu camí i que podria haver-lo fet caure, explica Lanza. Tècnicament, l'ull tractat havia passat de ser cec a tenir una agudesa visual de 20/40, és a dir, suficient per conduir i equivalent a un 50% de la capacitat total.

Un ranxer cec d'un ull ha pogut tornar a muntar a cavall i veure els obstacles gràcies al trasplantament

"Altres pacients també declaren millores sorprenents" després d'haver rebut el trasplantament i ara poden fer "petites coses" que abans els eren impossibles, com veure quina hora és al seu rellotge, fer servir un ordinador o agafar un avió, assegura Lanza, que també és professor adjunt de la Universitat Wake Forest. "Una altra de les nostres pacients es va despertar un matí i, quan va obrir els ulls, va veure per primera vegada que els mobles del seu dormitori tenien uns relleus que mai no havia pogut observar", il·lustra aquest metge que fa dècades que investiga sobre aquest tipus de teràpies biotecnològiques.

El potencial de les cèl·lules mare per a la medicina no és nou. Fa més de 30 anys que es parla d'utilitzar-les per recuperar cors infartats, fetges diabètics, cervells amenaçats per ictus, parkinson, alzheimer... Fer-ho realitat ha resultat ser molt més difícil, primer per la possibilitat de rebuig i tumors, després per l'elevat nombre de cèl·lules mare necessàries per tractar tot un òrgan i també per la polèmica que generen les cèl·lules mare i les restriccions polítiques per utilitzar-les que s'han imposat en països com els EUA.

A poc a poc, tots aquests obstacles s'estan superant. Fa unes setmanes, una pacient va rebre al Japó el primer trasplantament experimental amb cèl·lules mare reprogramades, també per tractar problemes de visió. Ara Lanza, amb un equip d'especialistes de cinc centres oftalmològics d'universitats com la de Harvard o la de Califòrnia, publica avui a The Lancet els resultats de tres anys de seguiment dels seus pacients trasplantats. L'informe mostra que l'operació no ha causat efectes secundaris greus, ni tumors, ni tampoc rebuig.

Altres pacients han aconseguit, després de la intervenció, veure quina hora és, fer servir un ordinador o agafar un avió

L'assaig es va centrar a regenerar cèl·lules de la retina, la part interna de l'ull on es projecten les imatges. Els pacients tenien dos tipus de lesions que, ja sigui per causes hereditàries (malaltia de Stargardt) o per la deterioració associada a l'edat (degeneració macular), estaven perdent unes cèl·lules claus perquè l'ull capti la llum, formi una imatge i l'enviï al cervell en forma d'impuls nerviós.

Per reemplaçar les cèl·lules perdudes, l'equip va prendre cèl·lules mare d'embrions i les va convertir en epiteli pigmentari retinal, el tipus de cèl·lules que estaven causant els problemes de visió dels pacients. A tots se'ls van injectar les cèl·lules a la retina de l'ull amb què hi veien pitjor, mentre que l'altre no va rebre tractament. Dels 18 pacients tractats, 10 van experimentar millores considerables en la visió, set van millorar moderadament o es van mantenir estables i un va patir pèrdua de visió. Els ulls no tractats no van millorar, la qual cosa reforça les proves que el trasplantament funciona, segons l'estudi.

Teràpia el 2020

"El principal missatge d'aquest estudi és que hi ha esperança", explica Steven Schwartz, de l'Institut Oftalmològic Jules Stein a la Universitat de Califòrnia i coautor de l'estudi. El pas següent serà realitzar un assaig amb un nombre més ampli de pacients en què es comprovi tant la seguretat com l'efectivitat del tractament. Lanza preveu engegar aquest assaig abans de final d'any. Encara que molts experts mèdics i científics són poc avesats a dir quan estaran disponibles futurs tractaments, ell sí que fa una predicció. "Si tot surt bé, els trasplantaments es podrien utilitzar a gran escala el 2020", explica.

L'ull són molts òrgans en un", destaca un expert

Lanza és un outsider en el camp de les cèl·lules mare. L'empresa ACT, a la qual va entrar el 1999, també. Diverses vegades ha fregat la bancarrota per fer afirmacions exagerades sobre suposats avenços com la clonació humana o l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries sense necessitat de danyar l'embrió. L'estudi publicat avui és un èxit llargament esperat per al científic i la seva empresa. "El nostre pla és comercialitzar el tractament utilitzant cèl·lules obtingudes amb un procediment que no danya l'embrió", assegura Lanza, la qual cosa el protegiria davant de possibles polèmiques. A més, diu que la seva tècnica per crear cèl·lules de retina també funciona amb altres tipus de cèl·lules mare, incloses les iPS utilitzades en el trasplantament del Japó.

"Són resultats bons i, de fet, era lògic començar els trasplantaments amb cèl·lules mare en aquest tipus de malalties", opina Cristina Eguizábal, investigadora amb cèl·lules mare al Centre Basc de Transfusió i Teixits Humans. L'experta assenyala que els ulls són ideals per a un trasplantament, ja que el sistema immune no és tan actiu en aquests òrgans i la possibilitat que hi hagi rebuig és menor. A més, la zona de la retina tractada, d'uns 6 mil·límetres, necessita poques cèl·lules trasplantades, un altre avantatge si hi ha escassetat de cèl·lules, destaca.

Luis Fernández-Vega, president de la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO) opina que "aquest assaig obre la possibilitat d'un tractament regeneratiu a pacients que fins ara no tenien tractament per recuperar la visió".

L'estudi també podria obrir la porta cap a altres aplicacions en malalties incurables com l'alzheimer o molt freqüents a Occident com la diabetis o els problemes cardiovasculars. "No van desencaminats en això", opina Jesús Merayo, oftalmòleg i membre de la SEO. "L'ull", diu, "són molts òrgans en un". Per exemple, és l'únic lloc fora del cervell on hi ha neurones i també té vasos sanguinis de tots els tipus i cèl·lules que s'assemblen a les d'altres òrgans. En altres paraules, és possiblement la millor part del cos humà a l'hora d'assajar teràpies en altres òrgans.