El francès Jean Tirole, premi Nobel d’Economia del 2014

La Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha guardonat el professor Jean Tirole (1953) amb el Nobel d'Economia pels seus estudis sobre el poder dels mercats i la seva regulació. Aquest economista francès, director de la Fundació Jean-Jacques Laffont a l'Escola d'Economia de Tolosa, "ha portat aire nou a la investigació de les crisis dels mercats des de mitjan 1980 fins a l'actualitat", assenyala el comitè.

Des del 2008, quan es va concedir el Nobel a Paul Krugman per les seves investigacions sobre localització d’empreses i relacions comercials, no s’havia tornat a donar el premi en solitari, cosa que només ha passat en la meitat de les seves 46 edicions.

"La meva mare té 90 anys. Li vaig dir que s’assegués abans de dir-l’hi", va explicar Tirole poc després de ser anunciat el premi, en una entrevista en la qual va dir que se sentia "sorprès" i "encantat". I en la qual va retre tribut a Laffont, que va morir fa deu anys. "Estava en el moment adequat, en el temps adequat i amb les persones adequades", va afegir.

L'Acadèmia també destaca els treballs de Tirole "per entendre i regular indústries dominades per poques empreses poderoses". "Els seus estudis han aportat una teoria unificada amb gran influència en les polítiques econòmiques: com haurien d'abordar els governs les fusions o els càrtels i com regular els monopolis", afegeix.

Així mateix, és un dels teòrics més rellevants del món en l'aplicació teòrica i pràctica de la teoria de jocs i la teoria de la informació. En aquest apartat, Tirole destaca per la seva anàlisi de les ineficiències associades a la informació privilegiada dels agents econòmics i, en conseqüència, pel disseny dels contractes i les polítiques públiques que poden pal·liar aquestes ineficiències.

Però les àrees on ha estat més influent, cosa que li ha valgut estar entre els més citats per altres investigadors (ha publicat 200 articles) o professors d’Economia (amb mitja dotzena de llibres de referència), són l’organització industrial i la regulació de mercats recentment oberts a la competència des del sector públic (transport aeri o ferroviari, telefonia, electricitat), o en els quals són determinants només un grapat de grans empreses. "Necessitem la liberalització, ja que només ella porta la competència. Els resultats són els que són: s’han generat grans beneficis per als consumidors", defensava el 2005, en una entrevista amb EL PAÍS, davant les crítiques als processos de privatització.

"Generar competència en determinats sectors és difícil, per això és important trobar el disseny de polítiques econòmiques correcte", ha explicat Tirole. Bona part de les seves investigacions estan centrades en com evitar que les grans companyies capturin el regulador i li marquin les prioritats, en com aflorar informació sobre aquestes grans empreses mitjançant diversos tipus de contractes i en com enfortir la independència i les competències del regulador.

L'economista francès, que s'endurà vuit milions de corones pel Nobel (866.000 euros), va rebre el 2008 el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d'Empreses.

Tirole era un dels habituals en les travesses al Nobel d’Economia, i aquest mateix any havia rebut el premi Erwin Plein Nemmers, que en la disciplina és un dels termòmetres més fiables per saber quins acadèmics estan entre els favorits. Amb Tirole, set dels 11 guardonats al premi Nemmers han estat reconeguts després amb el Nobel.

I aquesta va ser la qüestió que més va cridar l’atenció dels periodistes espanyols el gener del 2009, quan la Fundació BBVA li va atorgar el premi Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d’Empreses, que es va estrenar precisament amb l’economista francès i que ja té entre els seus premiats un altre Nobel d’Economia, el que es va atorgar l’any passat a Lars Peter Hansen. En aquella conversa amb la premsa, Tirole va destacar que la crisi financera llavors recentment desencadenada oferia exemples clars d’informació asimètrica, com el de les hipoteques subprime. "Ningú sabia quina era l’exposició de les entitats financeres a aquests productes", va afirmar.