Mas renuncia a publicar el cens electoral i posa en escac la consulta

Duran Lleida pressiona el Govern català a dir si el 9-N és possible o no

Artur Mas sortint de la reunió.
Artur Mas sortint de la reunió.MASSIMILIANO MINOCRI

Cada dia que passa hi ha noves evidències que la consulta sobre la independència del 9 de novembre no podrà celebrar-se. Encara que la Generalitat assegurava fa pocs dies que ho tenia tot a punt per organitzar la votació, la suspensió del decret de convocatòria per part del Tribunal Constitucional ha posat en evidència que no era així. El Govern català va incomplir ahir un nou termini per poder organitzar el 9-N amb garanties legals. Concretament, no va publicar el cens electoral al Diari Oficial de la Generalitat. I això que havia de fer-ho segons el decret que va signar Artur Mas. El Govern de CiU insisteix que podria publicar-lo els propers dies, però ja fora de termini.

En el bloc de partits a favor de la consulta creix el desencís i tant Unió com Iniciativa demanen que el president català aclareixi ràpidament si hi haurà o no referèndum. La falta de cens és producte d’altres fallades en la cadena organitzativa del 9-N. Aquesta setmana ja han vençut terminis per a altres tràmits que la Generalitat tampoc no ha complert, com la sol·licitud de vot anticipat o el registre de votants estrangers residents a Catalunya. L’últim dia per a la inscripció d’estrangers per votar en la consulta només s’havien inscrit 2.379 estrangers per votar dels 1.158.472 que viuen a Catalunya. La previsió era que la llista provisional de persones cridades a participar en la consulta es publiqués avui, 10 d’octubre, i que aquest registre es convertís en definitiu el dia 16, després d’uns dies reservats per sol·licitar modificacions, altes i baixes, amb la finalitat de publicar-lo el 17. Segons el decret de convocatòria de la consulta, el registre de participants està configurat amb les dades del Registre de Població de Catalunya i el de catalans a l’exterior, que va crear el Govern català.

La Generalitat insisteix que no tot està perdut. De fet argumenta que no està obligada a complir els terminis perquè el decret de convocatòria està suspès i, per tant, no és necessari complir-lo rigorosament. Però aquests desajustos estan provocant gran tensió en el bloc sobiranista, que possiblement es tornarà a reunir el dilluns en un compte enrere ja definitiu. En privat la major part de formacions admet que Mas està en una situació desesperada i sense pla alternatiu que no siguin unes eleccions anticipades. Josep Antoni Duran Lleida, líder d’Unió, va instar ahir a dir si hi haurà consulta o no. “No em passa pel cap una altra consulta que no sigui la que ha d’estar emparada en la llei”, va afirmar ahir el democristià.

Iniciativa continua apostant per una consulta amb totes les garanties democràtiques, digna i que no es degradi. “No s’ha de fer per salvar res ni ningú”, van assenyalar fonts de la formació en al·lusió a la intenció de l’Executiu de fer una votació que pengi dels articles (com el 43, que desenvolupa els processos de participació ciutadana) que no ha suspès el Constitucional de la llei de consultes. Alicia Sánchez-Camacho, líder del PP a Catalunya, va destacar que aquest paraigua jurídic no és vàlid perquè igualment la Generalitat no té competències sobre la sobirania. “Si la fa sense garanties democràtiques serà la riota internacional”, va etzibar la popular, que va instar Mas a no “enganyar” més ningú i a reconèixer que no hi haurà 9-N.

Els organitzadors de les consultes populars no vinculants el 2009 no volen sentir parlar que es pugui celebrar un succedani de votació com la que van impulsar perquè sostenen que seria un “bucle surrealista”. I recorden que les condicions han canviat respecte a llavors: s’ha passat d’una mobilització a una majoria política al Parlament a favor de la consulta. La percepció que fa el col·lectiu és just al revés que la tenen fonts properes a l’Executiu central que consideren que un succedani de consulta seria la millor fórmula per desacreditar el sobiranisme.

El 9-N està cada vegada més afeblit, però ahir va rebre una doble injecció d’ànim: el Barça es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que integra 3.000 entitats a favor de la consulta. El club assegura que no ha rebut pressions polítiques per fer el pas. I el diari The Independent va publicar un article signat per Josep Guardiola, el tenor Josep Carreras, el científic Joan Massagué, el músic Jordi Savall i els catedràtics d’economia Xavier Sala i Martín (Universitat de Columbia) i Pol Antràs (Harvard) en el qual defensen el referèndum. “No és una qüestió d’independència. És una qüestió de democràcia i dignitat”, afirmen.

Una campanya de 200.00 euros setmanals

CLARA GIL

"Ara és l'hora", la campanya publicitària de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per buscar suports per a la independència costa 200.000 euros setmanals. Així ho ha confirmat el seu responsable, Oriol Soler, en roda de premsa aquest divendres. La campanya la lidera l'agència d'estratègia Blue State Digital, que va col·laborar entre d'altres amb la campanya de Barack Obama per a les presidencials dels Estats Units, la d'Enrique Peña Nieto a Mèxic o Dilma Rousseff al Brasil. L'ANC preveu finançar-la amb donatius dels seus socis i simpatitzants. Aquest divendres el seu web www.araeslhora.cat ja permetia fer donatius: des de 20 euros per a cartells publicitaris en una parada d'autobús fins als 2.500 euros necessaris per finançar una setmana de campanya porta a porta.

La campanya compta, entre altres actuacions, amb la col·locació d’una lona gegant a la façana de la Casa Milà de Barcelona amb el lema “Volem un país nou” en 20 idiomes. També hi haurà set autobusos publicitaris que circularan per l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, les dues associacions independentistes continuaran aquest dissabte amb la campanya porta a porta a més de 250 municipis, entre els quals Terrassa, Castelldefels o Mataró. També estan preparant l’acte central pel proper 19 d’octubre, que tindrà lloc a la plaça de Catalunya. L’ANC espera que assisteixin a l’acte representants de totes les forces sobiranistes. Unió ha anunciat que no participarà en la campanya, però que els seus militants podran col·laborar-hi “a títol individual”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS