La por per l’ebola s’estén entre els sanitaris i el personal de neteja

Explica el personal de la neteja de l'Hospital Carlos III que no van començar a tenir por del contagi fins que Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria a la qual tractaven diàriament, es va posar malalta. El mateix els passa als infermers del centre que van cuidar els dos missioners repatriats des de l'Àfrica i morts al cap de pocs dies. Diuen que el “respecte” pel virus s'ha transformat en “por”. I aquest temor s'ha estès més enllà de la zona zero de l'ebola: a l'Hospital d'Alcorcón, on els treballadors de la neteja es van negar a descontaminar el box en el qual va estar durant unes hores l'auxiliar —als carrers del municipi, on alguns veïns han sortit amb màscara—, i als centres de salut de tota la regió, que ahir al matí van rebre bosses amb els vestits de protecció. Reciclats de la grip A. Dues unitats per a centres amb fins a 60 treballadors.

El pànic dels sanitaris també ha sortit dels centres i els ha acompanyat fins a les seves vides personals. “No conviden els seus fills als aniversaris i els seus amics estan cancel·lant les vacances conjuntes”, diu Juan José Cano, del sindicat d'infermeria Satse al Carlos III. “S'han convertit en els infermers de l'ebola”, sentencia. “I és molt injust”. Trenta metges intensivistes de l'Hospital La Paz han exigit que quedi per escrit qui ha d'anar al Carlos III i qui ho ordena. Denuncien que els obliguen a tractar malalts d'ebola “sense la formació ni l'entrenament adequats” i que les instal·lacions són “clarament deficitàries”.

Les autoritats sanitàries tampoc s'han lliurat del clima de caos, i prenen decisions amb gust d'improvisació. En el cas de Miguel Pajares, el primer espanyol repatriat amb ebola, van buidar l'hospital i van traslladar tots els malalts; amb Manuel García Viejo, el segon, van optar per mantenir els pacients a les habitacions i continuar amb les consultes i les operacions; ara, i en només 24 hores, la Conselleria de Sanitat ha ordenat desallotjar dues plantes. Primer, la cinquena. Ahir a la tarda, la quarta, de la qual 18 pacients van ser donats d'alta o traslladats.

Una decisió que, en definitiva, va lligada també a la por dels professionals: a mesura que passen les hores augmenta el degoteig de metges que van examinar l'auxiliar els dies previs al seu diagnòstic, ja amb símptomes, que decideixen pel seu compte presentar-se a l'hospital i sotmetre's a aïllament. Els havien recomanat que es prenguessin la temperatura corporal dues vegades al dia a casa, però, vist el resultat d'aquesta recomanació en el cas de l'auxiliar, han preferit anar al Carlos III. Després del metge d'urgències Juan Manuel Parra, i la metgessa de l'ambulatori, aquest dijous a la tarda van arribar al centre un facultatiu del Summa i un resident de les urgències de l'hospital d'Alcorcón. En aquest centre, on Parra va atendre un cas sospitós d'ebola amb una granota de protecció que no li cobria els braços, han decidit equipar-se pel seu compte: han comprat desenes de vestits.

“Estem entrenats en aïllament. Convivim amb la tuberculosi, el VIH, malalties tropicals, hepatitis. Però només amb professionalitat...  no et protegeixes. No sabem què ha pogut fallar”, explica una infermera del Carlos III, un centre que fins fa uns mesos era referència per a malalties infeccioses i que la Comunitat de Madrid va decidir desmantellar per convertir-lo en un hospital de convalescència per un pla d'estalvi.

S'estén el nerviosisme entre les treballadores de la neteja del Carlos III, contractades per Ferrovial. Ahir les sindicades a l'UGT es van reunir en assemblea per expressar les seves pors i exigir que millori un protocol que creien que les protegia. “Pot ser que jo no em contagiï, però sí la meva companya i que m'ho enganxi”, es lamentava una. Set o vuit netejadores entren per torns a descontaminar l'habitació i a la cambra on els treballadors es posen el vestit de protecció. A més, hi ha dos treballadors encarregats de transportar els residus fins que una segona empresa els porta a incinerar.

El Carlos III s'ha vist obligat a contractar personal extra per poder atendre tots els casos sospitosos que arriben. En alguns casos, supliran professionals d'infermeria que s'han negat a treballar amb malalts d'ebola al·legant que les condicions de seguretat no són les adequades. “Hi ha treballadors que estan renunciant als seus contractes per no haver d'entrar”, assegura Elvira González, subsecretària provincial del Sindicat d'Auxiliars d'Infermeria (SAE).

Segons relata, hi ha infermers i tècnics d'infermeria que han presentat formalment la renúncia i d'altres que s'han negat a atendre malalts d'ebola en les condicions actuals. Sanitat no diu quants són ni si s'ha pres mesures contra ells. “Ara mateix, quan està en qüestió si el vestit és el correcte, si el protocol és el correcte, un professional sanitari podria acusar l'Administració d'un delicte contra la salut pública si l'obliguen a treballar en condicions que no són les adequades”, explica.

Ho aprofiten els sanitaris a l'atur. Com L.S., de 25 anys i acabada de graduar en Infermeria, que va deixar un currículum a l'hospital de La Paz el dimecres al matí. La van trucar a la tarda: “Vols treballar? Començaries demà mateix a la cinquena planta del Carlos III, a hospitalització”. Ni una paraula de l'ebola. S'havia de presentar ahir al matí, amb els seus esclops perquè li donessin l'uniforme. En una segona trucada, li van indicar que era per atendre els aïllaments de l'ebola. “Els vaig dir que no tenia formació i em van replicar que som infermeres i tenim l'obligació d'atendre pacients”. Després de pensar-s'hi amb la seva família, va respondre: “No vindré”. “És increïble que estiguin trucant a gent acabada de sortir de la carrera”, va comentar ahir a EL PAÍS. A les seves companyes els ha dit que no agafin el telèfon si les truquen del Carlos III per evitar represàlies. Creu que no la tornaran a avisar per haver dit que no.

Amb informació d'Elisa Silió, José Marcos i Elsa G. de Blas.