L’or blanc que Bolívia no explota

L'eternitat s'estén al llarg de 10.000 quilòmetres quadrats de desert blanc. La salina d'Uyuni, als peus del volcà Tunapa, en l'altiplà bolivià, llueix un tresor a la vista de tots els turistes que van en massa a contemplar un paratge de ciència-ficció. L'estampa blanca que envolta l'espectador suposa la reserva de liti més gran del món: 10 milions de tones. Or blanc, al qual el Govern no aconsegueix treure encara partit.

A l'octubre del 2010 el president Evo Morales va anunciar que Bolívia industrialitzaria amb els seus propis mitjans el liti. El procés, a diferència del que passa en les dues salines més importants de la regió —Atacama (Xile) i Hombre Muerto (Argentina)—, no estarà explotat per empreses estrangeres. Serà gestionat i finançat en la seva integritat per l'Estat. Per aconseguir-ho, disposa d'un crèdit del banc central del país de 885 milions de dòlars (698 milions d'euros).

La nacionalització dels hidrocarburs poc després d'arribar en el poder Morales va ser la mesura més polèmica i contestada des de l'exterior. A Bolívia, no obstant això, aquesta decisió té un suport gairebé unànime. Cap candidat suggereix fer un pas enrere. El creixement de l'economia, que ha possibilitat una disminució de l'extrema pobresa i la incorporació a la classe mitjana d'un 20% de la població, es deu principalment a l'alt preu del gas, com també el de les matèries primeres. No obstant això, aquests alts preus poden patir caigudes. Durant tota la campanya, Morales s'ha centrat a recalcar la intenció de situar Bolívia com a centre energètic de la regió en els propers cinc anys. En el cas del liti, el Govern mira fixament al mercat asiàtic. Produir material per a bateries de mòbil i la incògnita dels cotxes elèctrics, un mercat estancat, són els principals objectius d'aquest material. A més, en col·laboració amb el Govern peruà, pretén instal·lar sistemes per donar energia elèctrica a comunitats disperses. A Bolívia, s'estima que hi ha 500.000 llars que no tenen energia elèctrica i no podran ser atesos a causa de la dispersió i la llunyania.

La gran incògnita que hi ha al darrere és si Bolívia està capacitada per afrontar sola la industrialització. "El Govern ha fet molt soroll, però no ha passat de la retòrica grandiloqüent. No hi ha un pla seriós. No hi ha una indústria dels recursos naturals. Això és un somni per als bolivians", opina l'economista Henry Oporto.

En el cas del liti, el procés té tres fases. La primera, la implantació d'unes plantes pilot de sals de potassi i carbonat de liti, que han donat feina a prop de 250 persones, ja s'ha acabat. Ara es troba en la fase industrial, que pretén crear 500 llocs de treball directes i 2.000 d'indirectes entre les comunitats de la zona. Aquesta etapa consisteix a dissenyar i construir tota la infraestructura per produir 30.000 tones a l'any de carbonat de liti i 700.000 de clorur de potassi a partir del 2016, segons indica Juan Carlos Montenegro en la publicació Un present sense futur, del Centre d'Estudis per al Desenvolupament Laboral i Agrari (CEDLA).

L'Estat no està preparat per portar sol la industrialització Henry Oporto, economista

"Mentre no hi hagi una política d'atracció seriosa de capital estranger serà complicat. L'Estat, que es creu el gran protagonista, no té capacitat financera, no està preparat per portar sol la industrialització", afirma Oporto. "El que cal fer són acords estratègics amb països i empreses que siguin capdavanters. Que permetin vendre els recursos a canvi de tecnologia. No només posar condicions", incideix el també economista Roberto Laserna.

Tots dos creuen que crear la tecnologia pròpia costaria molt de temps, que, malgrat la versió oficial, falten enginyers, científics... El gerent nacional de recursos evaporítics de la Corporació Minera de Bolívia, Luis Alberto Echazú, ho nega i defensa que el Govern d'Evo Morales ha iniciat la formació de centenars de professionals amb beques d'universitats estrangeres. A més, adverteix que fins al 2020 el mercat de bateries per a cotxes elèctrics no despuntarà i creu que llavors ja s'haurà complert el procés d'industrialització. Una opinió contrària a la dels analistes consultats, que Laserna resumeix així: "Aquest és un mercat que va a gran velocitat i hem pujat a l'últim furgó".