No és una equivocació, en són vàries

Encara que no s'hagi pogut determinar amb exactitud on es va cometre l'error, és evident que els protocols aplicats en l'atenció dels dos malalts d'ebola repatriats a l'agost i al setembre no han funcionat correctament. Una auditoria clínica ha de determinar al més aviat possible on s'ha produït l'error que ha permès el contagi d'una auxiliar d'infermeria per evitar que es repeteixi. Però el que sí sabem és que aquest no ha estat, en tot cas, l'únic error. I probablement ni tan sols el més greu. En qualsevol activitat humana, i encara més en l'atenció sanitària d'alt risc, com és la cura d'aquest tipus de pacients, per més estrictes que siguin els protocols, l'error humà i el contagi accidental no es poden descartar mai del tot. Però el que resulta incomprensible és el periple de l'auxiliar infectada, perquè revela que el seguiment ha estat, de fet, molt deficient.

Tenint en compte les característiques d'aquesta malaltia, sorprèn que el control del personal sanitari que va atendre els malalts hagi estat tan lax: prendre's la temperatura dues vegades al dia, deixant a criteri seu l'avaluació de l'estat en què es troba. Els protocols parteixen del criteri que el virus no és contagiós fins que no apareixen els símptomes de la malaltia, és a dir, febre alta, cefalea, vòmits, etcètera. Però si es té en compte que el període d'incubació és d'entre 2 i 21 dies, ningú pot assegurar en quin moment es pot iniciar la fase infectiva. I el que resulta absolutament incomprensible és que quan quatre dies després d'haver estat per última vegada a l'habitació del malalt, l'auxiliar va trucar al Servei de Prevenció de Riscos del Carlos III referint alguns símptomes, no es prengués la decisió d'ingressar-la i aïllar-la. És a dir, tenim els protocols, els mitjans i els professionals, i a l'hora de la veritat no s'apliquen correctament. Els sis dies que van passar des del 30 de setembre fins al 6 d'octubre, data en la qual ja va anar a Urgències amb tots els símptomes, han donat al virus una finestra d'oportunitat per crear un possible focus que hauria pogut evitar-se.

La crisi és important i gestionar-la requereix, a més de la màxima capacitat tècnica i científica, una direcció política sòlida, que malauradament no tenim. La ministra Ana Mato és segurament la titular menys competent que ha tingut la cartera de Sanitat. La seva compareixença en roda de premsa no només no va tranquil·litzar, sinó que va ser un factor d'alarma addicional. No és la primera vegada que es pot observar l'escàs domini que té la ministra en la matèria de la qual ha estat nomenada màxima autoritat política. I si en totes les qüestions això ja és greu, en un tema com l'ebola, que pot desencadenar una crisi sense precedents i de projecció internacional, ho és molt més. La gestió d'aquesta crisi exigeix una autoritat indiscutible i solvent que generi confiança. I això no s'improvisa. El risc, ara, es diu Ana Mato.