Els veïns de la infermera van demanar auxili sense èxit a tres institucions

Ahir al matí gairebé una desena de veïns de la dona infectada per ebola, Teresa Romero, van trucar alarmats a l'administradora de finques. “Què fem? Ningú ens diu res? Els meus fills! Vaig pujar amb ella a l'ascensor!”. Així que davant l'alarma veïnal creixent, la Lola, treballadora d'aquesta gestora d'Alcorcón, va trucar a l'Ajuntament: no li van agafar el telèfon. Després, va telefonar a les policies nacional i municipal, que tampoc la van atendre, i finalment al servei 112 (assistència immediata), on un metge del SUMMA li va explicar el protocol que havia de seguir en una llarga conversa.

La Lola reclamava que es precintés la porta d'accés al bloc i comencés la desinfecció. La idea del Ministeri de Sanitat no és només actuar dins del pis —incloses les canonades— sinó netejar de restes els cotxes de la parella que hi ha a l'aparcament.

Però, durant hores, la petició de la Lola va quedar desatesa. La policia —cinc agents de la nacional i municipal— no va arribar fins a les tres de la tarda i, tot i que la Conselleria de Sanitat madrilenya va informar que a la tarda es procediria a desinfectar la finca, al tancament d'aquesta edició aquestes tasques no havien començat. La presència de molts mitjans de comunicació a l'entrada podria ser, a parer de fonts municipals, la causa de l'endarreriment.

Fins a l'arribada de la policia a les tres de la tarda, només el porter intentava frenar l'entrada de persones alienes a la finca. Aquest diari va aconseguir sense dificultat pujar fins al seu replà, al sisè pis, i comprovar que la porta d'entrada al domicili no estava precintada. Dins hi havia, sol des de la matinada de diumenge, l'Excalibur, el gos del matrimoni, que no borda quan sona el timbre de casa seva malgrat la seva solitud.

“Hem hagut d'actuar pel nostre compte perquè el telèfon a l'oficina no parava de sonar. És molt pitjor no informar”, explicava sorpresa la Lola. Un portaveu de l'Ajuntament d'Alcorcón va explicar que totes les Administracions no poden “ficar cullerada” i que el Consistori s'ha posat en mans de la Conselleria de Sanitat madrilenya i del ministeri pel que calgui. “No podem enviar una nota informativa als veïns o reunir-los. És un tema molt delicat i l'ha de tractar gent especialitzada, no nosaltres. No es pot jugar amb la por de la gent. És perillosíssim”, explica el portaveu. Aquest diari no ha aconseguit conèixer l'explicació de la Conselleria de Sanitat pel que fa a la demora informativa.

Ahir al matí una trentena de ciutadans van trucar al 010 de l'Ajuntament d'Alcorcón per preguntar què havien de fer. En tots casos se'ls va convidar a visitar el web de Sanitat que informa de l'ebola. L'alcalde, David Pérez, no vol parlar i remet a les autoritats autonòmiques i nacionals.

Davant la desinformació de les autoritats, molts veïns es van assabentar pels mitjans de la presència de la contagiada a la seva pròpia comunitat. La seva veïna del segon no podia articular paraula. “No sé què puc tocar i què no. Em fa por fins i tot obrir la porta”, explicava tremolant mentre l'obria amb l'ajuda d'un mocador de paper a la mà per no posar la mà al pom.

El boca-orella va córrer amb rapidesa per Alcorcón (170.000 habitants), on les xarxes socials van començar a estar molt actives al voltant de la una de la tarda. Va ser llavors que es va confirmar la identitat de l'auxiliar d'infermeria. “Estic molt sorpresa i en certa manera preocupada. La veritat és que no he tingut gaire relació amb ella. Me n'acabo d'assabentar per un grup de WhatsApp [missatgeria instantània] d'un grup d'amigues”, assenyalava amb certa preocupació Pilar Valencia, que resideix a l'immoble des de fa tres anys. “No vull alarmar-me, però estic espantada, sobretot pels meus fills”, va afegir.

El marit de la Teresa, el soldador Javier Limón, té una relació estreta amb l'administració de finques, perquè des de fa un any és el president d'aquesta comunitat amb piscina i zones verdes conjuntes, i on viuen sobretot parelles joves amb fills. “Com que ells no tenen fills, no tenim gaire contacte amb ella. Si baixen a la piscina, parlen entre ells i es relacionen entre ells sobretot”, comenta una altra veïna. En principi, cap d'elles, reunides en rotllana, vol parlar per respecte a la contagiada —“a veure si al final no serà així i jo explicant coses”, s'excusa més d'una incrèdula amb el carret d'anar a comprar a la mà—, però no poden evitar intercanviar comentaris entre elles en presència d'un periodista.

La urbanització es va construir fa 14 anys i des del principi el matrimoni hi ha viscut. Segons els veïns, Teresa Romero no és “expansiva”, però Javier Limón manté una relació molt estreta amb els veïns. “Des d'abans de ser president, ja es preocupava pels problemes del veïnat”, va afirmar la Lola, l'administradora de la finca. “Jo vaig estar reunida la setmana passada amb ell i estava una mica moix. Estava de baixa per una lesió en una cama”, va afegir.

El veïnat va reaccionar de manera diversa. Hi va haver algun veí del mateix portal que estava molt tranquil, ja que, segons deia, no havia tingut cap contacte directe amb la parella ni amb el seu gos. “Com que hem estat durant un temps de vacances a Santiago de Compostel·la, no hem tingut contacte amb ells”, assenyalava aquest home, de 86 anys, que no es volia identificar. “La que està molt afectada, amb paracetamol i tot, és la meva dona, que no es creu el que està passant”, va afegir l'home.