La Generalitat incompleix el seu propi decret per mantenir viva la consulta

El Govern ha decidit incomplir les seves pròpies normes per continuar llançant el missatge que farà tot el possible per celebrar la consulta d'autodeterminació del 9 de novembre. El Gabinet d'Artur Mas, en un intent de mantenir el suport d'Esquerra Republicana, ha optat fins i tot per saltar-se les limitacions que estableix el decret oficial de convocatòria del referèndum del 9 de novembre. Els registres de la Generalitat continuaran rebent peticions de vot d'immigrants i de catalans establerts a l'estranger, malgrat que el termini per fer-ho ja s'ha acabat. La Generalitat ho justifica per les “extremes dificultats” que està posant el Govern espanyol amb els recursos presentats davant del Tribunal Constitucional, que ha suspès la convocatòria.

El decret que Mas va signar el 27 de setembre passat per convocar la consulta estableix els terminis per a 50 tràmits administratius necessaris per garantir-ne la seguretat jurídica. Mitja dotzena d'aquests terminis ja han expirat o ho faran aquesta mateixa setmana. Ahir es va acabar el temps perquè els estrangers residents a Catalunya s'inscriguin per votar. També va finalitzar el termini perquè les persones ingressades en centres de menors o alts dependents fessin la presol·licitud per poder dipositar el vot sense necessitat d'anar a un col·legi electoral. El mateix va passar amb el registre de presol·licituds per als catalans residents a l'estranger que vulguin votar anticipadament.

Però una cosa és el que diu el decret i una altra el que fa la Generalitat. El conseller de Presidència, Francesc Homs, va admetre ahir obertament que els terminis establerts al decret no es respectaran. “El decret està suspès i ho està a l'efecte de totes les actuacions que es deriven dels terminis establerts”, va admetre. Quan li van preguntar per les conseqüències de tot plegat, va rebutjar donar-ne detalls. “No us diré tot el que estem preparant, però no estem fent tot això per fer el paperot”, va dir en la conferència de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern. Homs va rebutjar que aquest incompliment generi inseguretat jurídica i va negar que sigui necessari un nou decret per donar cobertura a aquests canvis. “Qualsevol sol·licitud dels ciutadans ha de ser atesa, i per això no cal escriure el decret a posteriori”, va dir Homs.

Això sí, el portaveu de la Generalitat va continuar amb el discurs que hi haurà consulta. “La consulta és viable i es farà el 9 de novembre i la gent votarà”, va assegurar. Homs no va voler respondre a la pregunta de si hi haurà eleccions anticipades una vegada quedi clar que la consulta no es pot fer amb totes les garanties legals. Aquesta opció, que Mas mai ha descartat, guanya terreny cada dia per les dificultats de tirar endavant el referèndum. El president va admetre en una conferència que el procés sobiranista “ha entrat en un procés desconegut” i que “ningú no pot assegurar al 100% com s'acabarà”.

Un altre front en el qual treballa la Generalitat –amb poc èxit fins ara– és garantir la col·laboració dels Ajuntaments. Encara que la immensa majoria d'alcaldes donen suport a la consulta, molts no ho demostren sobre el paper.

Homs justifica els nous terminis per la suspensió del Constitucional

Només 99 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya (10,4%) han comunicat a la Generalitat els espais que pretenen utilitzar per a la votació durant l'eventual celebració de la consulta del 9 de novembre. El termini per fer-ho s'acabava ahir, però la Generalitat també ha decidit ampliar-lo fins a un altre avís. En cas que els alcaldes no comuniquin els locals que volen fer servir, la Generalitat utilitzarà els que ja va preassignar inicialment. El que sí que han de fer els regidors és designar un coordinador municipal per als aspectes tècnics de la consulta. De moment només ho han fet 263.

Malgrat aquests contratemps, el Govern prossegueix amb el seu full de ruta per celebrar la consulta. Ahir va fer un pas més amb la publicació dels integrants de les set comissions de seguiment de la llei de consultes. Serien l'equivalent a les juntes electorals provincials, de la mateixa manera que els set membres de la comissió de control serien els integrants de la junta electoral central.

Les set comissions de l'equivalent a les juntes electorals provincials divideixen Catalunya en set zones electorals. Cadascuna de les comissions està formada per cinc persones. En total són 35 experts, 14 dels quals són proposats pel Consell de l'Advocacia de Catalunya i els altres 21 a parts iguals entre els noms proposats pel Col·legi de Politòlegs de Catalunya, el Consell de Governs locals i el Govern català. Com ja va passar en el decret dels membres de la comissió de control, el decret d'aquestes comissions obvia la llei de consultes i Mas es refereix a les facultats que té atribuïdes com a president i signa el nomenament “a l'efecte de la vigència corresponent”.