“Som sistèmics i cap conflicte polític afectarà la tresoreria de la Generalitat”

La consulta convocada per al 9 de novembre, i suspesa pel Constitucional, no és l'únic maldecap del Govern català. En les properes setmanes, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) haurà de portar al Parlament els pressupostos per al 2015. El responsable econòmic de la Generalitat ja ha advertit del perill que les finances catalanes s'enfrontin a un "col·lapse fiscal" si el Govern central no augmenta les transferències o flexibilitza l'objectiu de dèficit.

Pregunta. Tenint en compte les dificultats que ha expressat, hi haurà pressupostos?

Resposta. Sí, aquesta és la idea.

P. Amb un objectiu de dèficit del 0,7% del PIB?

R. Sí. Hi haurà pressupostos amb un 0,7%, però no vull desorientar ningú. La idea fonamental és que la despesa no financera i no finalista no pot baixar i que, a més, cal encaixar el restabliment de la paga doble dels treballadors públics i les condicions de treball dels interins. Els funcionaris catalans han fet un sacrifici molt gran durant els últims tres anys. Això no ha estat així en altres llocs, en particular a l'Administració central. La reducció de la despesa no financera ha estat del 20% des del 2010. En el cas dels departaments de Benestar, Ensenyament i Salut, del 16%. Aquestes conselleries concentren el 70% del pressupost, i a més hi ha algunes partides socials que no estan en aquests departaments, com el PIRMI. La despesa social no pot baixar més. Pel que fa als ingressos, els determina la suma de les transferències que fa el Govern central, els impostos propis i cedits i el deute pel dèficit autoritzat. I dic transferències i no model de finançament, perquè parteixo de la base que no en tenim. El model va expirar a finals del 2013 i en aquest moment no hi ha regles del joc, rebem com a transferències el que l'Estat creu que ens ha de transferir. Estem al seu arbitri.

Cal encaixar el restabliment de la paga doble dels treballadors públics

P. El Govern central afirma que han crescut un 11% més. És insuficient?

R. Ens falta molta informació, però fins on nosaltres sabem, no és el cas. Aquest 11% és un popurri que inclou fins i tot les inversions de l'Estat a Catalunya o els fons finalistes, i altres capítols del pressupost dels quals no tenim la territorialització. Si analitzem les transferències, que és la part que ens arriba dels impostos que paguen els ciutadans catalans, en el cas de Catalunya, del 2013 al 2014 vam perdre uns 600 milions i d'aquest any al que ve, amb les bestretes anunciades, guanyem 200 milions. És a dir, el 2015 perdrem 400 milions respecte del 2013, que curiosament és el que guanyem pel descens del tipus d'interès del préstec del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

P. El Govern eleva a uns 1.750 milions l'estalvi que tindrà Catalunya amb aquesta mesura.

R. La meitat d'aquests 1.750 milions correspon al refinançament de venciments del FLA. Quant als recursos pressupostaris, no ens suposa cap benefici perquè afecta la despesa financera. No és un estalvi com a tal, ni suposa una injecció de liquiditat, és fum. L'altra meitat no és fum, és la reducció del tipus d'interès per al que queda del 2014 i 2015.

P. Llavors la recaptació de l'Administració no va compassada amb la recuperació econòmica?

Hem presentat una demanda contra aquesta distribució injusta dels objectius de dèficit

R. Els recursos que rebem no. En aquest tema no ens discriminen, ens tracten igual de malament que, per exemple, a la Comunitat Valenciana. Hem calculat que el 2015 el conjunt de les comunitats rebran 10.390 milions menys que el 2013 en transferències i endeutament. El 2013 va ser un any de recessió i el 2015 esperem que sigui de creixement. Això no té ni cap ni peus. Amb el mateix nivell d'impostos, el Govern central tindrà uns 6.500 milions més. Com s'explica? Per una política totalment esbiaixada del Govern central en la distribució tant de les transferències com dels objectius de dèficit. Les autonomies són responsables d'un terç de la despesa i només se'ns permet fer una sisena part del dèficit de l'Estat. Hem presentat una demanda contra aquesta distribució injusta dels objectius de dèficit, perquè viola fins i tot la seva pròpia llei d'estabilitat pressupostària.

P. D'aquests 10.000 milions, quina part correspon a Catalunya?

R. En total, entre transferències i endeutament disposem de 2.200 milions menys. Els ingressos amb què comptarà la Generalitat per al 2015 són, d'una banda, les transferències, que sumen 15.381 milions d'euros. El segon component són els impostos propis i cedits, que l'any que ve sumaran uns 2.500 milions. És una quantitat que es manté estable, tot i que abans de la crisi havia arribat a superar els 5.000 milions d'euros, de manera que des del 2007 hem perdut 3.000 milions en ingressos propis i cedits. El tercer element és el dèficit autoritzat, que és el 0,7% del PIB. Són 1.400 milions. El 2013 era de l'1,58%, és a dir, 3.200 milions, per la qual cosa hem perdut 1.800 milions.

P. Quants diners li falten per quadrar els pressupostos?

R. No ho sabrem amb precisió fins que fem tots els ajustos comptables, incloent-hi tot el sector públic, però s'acostarà als 2.000 milions d'euros. És semblant a la xifra d'aquest any, tret que no ens podem plantejar obtenir aquests diners per la via de vendes i concessions.

P. Queden uns 1.100 milions per complir l'objectiu en privatitzacions. Hi ha més vendes o concessions en marxa per aconseguir aquesta meta?

R. Alguna cosa sí que hi ha. Puc dir amb tota seguretat que no arribarem als 2.300 milions, però no puc concretar on arribarem. Per a l'any vinent no veig cap més via que no sigui l'acció política. Això vol dir que treballarem intensament per aconseguir els ingressos que creiem que ens corresponen i que el Govern central hauria de facilitar si li importen l'ensenyament, l'educació i els serveis socials.

P. Què reclamen?

R. En part es podria cobrir mitjançant crèdit. L'objectiu de dèficit s'hauria d'interpretar com a dèficit primari, és a dir, sense incloure els interessos. Reivindiquem que aquest 0,7% sigui interpretat com a dèficit primari.

P. Però en qüestió de setmanes haurà de portar uns pressupostos al Parlament. Com pensa quadrar-los aquest any?

R. El que anunciaré pot ser que es modifiqui. El projecte incorporarà tres ingressos que requereixen negociació amb el Govern central. També ho demanen altres autonomies, no només Catalunya. Primer, hi constaran els ingressos de l'impost de dipòsits bancaris, que s'han d'acordar amb el Govern central com a compensació per aquest tribut.

P. Acaben d'aprovar-ne el reglament. Ja descarten cobrar-lo dels bancs?

R. Els bancs ja han anunciat que impugnaran l'impost i presentaran un aval, de manera que els tribunals decidiran. De moment, no és un ingrés pressupostari. Segon, hem demanat que el Fons de Competitivitat es transfereixi com un avançament el 2015, cosa que reclamen diverses comunitats. I tercer, la disposició addicional tercera corresponent al 2008. Aquestes partides constaran en el pressupost, tot i que reconeixem que no estan assegurades i que han de ser objecte d'una negociació.

P. Poques hores després que el president Artur Mas convoqués la consulta l'agència Fitch posava en perspectiva negativa el deute català i avisava d'una possible degradació a bo porqueria. El preocupa?

R. Estic tranquil perquè la consideració que donava Fitch era sota la possibilitat que poguéssim tenir problemes amb el FLA. Aquesta possibilitat la veig inexistent. El Consell de Ministres del divendres va aprovar les extensions del FLA per al 2015 i aquesta setmana hem signat un acord d'extensió. Tinc tota la confiança que l'accés al FLA seguirà obert: un, perquè així és ara, i dos, perquè tots entenem que anem plegats en aquesta història. No pot fer cap favor a Espanya que Catalunya tingui problemes per pagar el seu deute. Per dir-ho d'una altra manera, som sistèmics i cap conflicte polític afectarà la tresoreria de la Generalitat, que en aquests moments està en mans del Tresor. No em preocupa i crec que tampoc hauria de preocupar Fitch.

Tinc tota la confiança que l'accés al FLA seguirà obert

P. Els bancs d'inversió també han anat elaborant informes sobre Catalunya i coincideixen a advertir del perill que una eventual independència pugui suposar quedar fora de la Unió Europea. Vostè no té en compte aquest risc?

R. No, perquè no sortirem de la UE. No preveig cap possibilitat de sortir de la UE passi el que passi, ni nosaltres farem moviments que ens puguin deixar fora de la UE ni Espanya demanarà mai que ens expulsin de la UE.

P. Pel que diu, entenc que no avala els missatges d'alguns líders polítics que fins i tot han cridat a la desobediència civil...

R. M'expresso només en termes econòmics. En aquest tema el Govern ha de tenir un missatge clar i uniforme i perquè això sigui així el missatge l'han de transmetre el president i el portaveu. Ells parlen per mi.

P. Vostè se sent còmode dins del procés sobiranista?

R. Esclar que sí. Si no, no hi seria.

P. Diu que cap conflicte afectaria la tresoreria de la Generalitat. Posem per cas que arribem a una situació de declaració unilateral. No afectaria la tresoreria que els ciutadans i les empreses segueixin ingressant els seus impostos a la Hisenda estatal?

R. Em temo que la meva vida gira al voltant d'horitzons molt més propers. La meva preocupació són ara els pressupostos del 2015.

P. Segueixen amb el seu projecte d'Hisenda pròpia?

R. Dins de la normalitat, tenim una agència tributària i pensem com enfortir-la. Sigui quin sigui el futur, esperem tenir més control sobre les nostres bases fiscals i una institució tributària més potent.

P. Quina autonomia fiscal té Catalunya ara?

R. Cap. Per què creu que estem tan enfadats?

P. Per què cap? Pel control del FLA?

Cada llei que promulga l'Estat, i avui dia la productivitat és enorme, ens treu competències

R. Què és autonomia fiscal? D'una banda, autonomia d'ingressos. Podem crear petits impostos que moltes vegades ens impugnen i que sumen 2.500 milions. Per exemple, l'impost turístic té la seva funció, però és molt limitat. De l'altra, autonomia de despesa: sí, encara hi ha una caixa única, però quan els pressupostos suporten tanta tensió hi ha poca flexibilitat. Bàsicament cal anar repetint el que es fa encara que mirem d'implementar polítiques innovadores en salut, benestar, universitats... Encara ens queda cert marge, però cada llei que promulga l'Estat, i avui dia la productivitat és enorme, ens treu competències. I hi ha lleis que no tenen cap més propòsit. En general, quan s'adonen que tens molt de marge per fer alguna cosa corren a reduir-lo. Nosaltres mirem de ser creatius i adaptar les polítiques a la nostra realitat, però tot és molt precari. Jo no pretenc fer veure que tenim un govern que realment té capacitat de governar. Segueix preguntant "per què estem tan enfadats"?

P. La Generalitat no té capacitat de governar?

R. És molt limitada. No crec que estigui descobrint res. L'Estat de les autonomies va ser real, però un segment important de la dreta espanyola no es va reconciliar mai amb l'Estat de les autonomies. De la mateixa manera que la Constitució no va fer un Estat federal, que podria haver consolidat la situació del 1978. Quan vas pel món i expliques l'organització territorial espanyola dius que és federal o gairebé federal, perquè s'entén. Les autonomies no, perquè això és deliberat.

P. Així creu que aquesta pressió a les comunitats és premeditada?

R. És una combinació de diverses coses. No van a cegues, és gent competent. Deuen pensar que si exerceixen la màxima pressió sobre les comunitats, potser no compliran però es podrà compensar i globalment complir. Aquí hem arribat al final. Però crec que per sota de tot això hi ha un pla per desmuntar l'Estat de les autonomies. La fase intermèdia passa per l'asfíxia fiscal per després convertir-les en una barreja de diputacions i administracions perifèriques de l'Estat. S'ha aprofitat bé la crisi, tot i que es va començar abans perquè ja està en els programes del PP. S'ha vestit com un pla de mesures contra la crisi el que ha estat un abús i una liquidació de l'Estat de les autonomies. El seu pla és anul·lar les autonomies, abusar-ne per facilitar la provisió directa dels serveis públics o a través seu organitzacions perifèriques. No consisteix només en el control normatiu de les autonomies, sinó també dels fluxos financers. No ho hem vist del tot, però és l'únic pla consistent que veig.

P. Creu que aquesta situació que descriu podria reconduir-se mitjançant la denominada tercera via?

R. Ara la qüestió a Catalunya és votar. Tot es focalitza a votar el 9 de novembre. És una votació amb tres opcions i resultats. És la votació que va voler fer Salmond i Cameron li va dir 'o tot o res'. El 9-N planteja la tercera opció. Què vol dir? Això ho ha de dir l'Estat. Jo sé què significa la independència i quedar-se com estem, però què és ser un Estat no independent m'ho ha de dir el senyor Rajoy. Una part dels catalans tenen molt d'interès a saber què és aquesta opció. I segons com s'ompli aquesta opció, tindrà un efecte o un altre sobre la votació.

P. Fa quatre anys que és al Govern català. L'austeritat era l'única sortida possible a la crisi?

R. Era l'única possible. Catalunya vivia una acceleració de despesa completament insostenible. S'havia de parar i es va parar. Si s'observa la corba d'acumulació de deute, es veu que sempre augmenta, però fins al 2010 s'accelera. Des de llavors es modera el ritme de creixement. Entre els anys 2007 i 2010, el deute públic va créixer, de mitjana, un 27,9% anual. Entre el 2010 i el 2013, el ritme s'ha reduït a més de la meitat, amb una variació interanual mitjana del 12,1%. Havia de passar: calia reduir l'endeutament de manera catastròfica o ordenadament. Nosaltres mirem de fer una implementació ordenada del que era inevitable.