L'independentisme pica a la porta

Després de mobilitzar centenars de milers de ciutadans durant tres diades consecutives, l'independentisme català va sortir ahir una altra vegada al carrer amb un nou format. Vuit mil voluntaris van recórrer 60 ciutats i municipis per fer una megaenquesta porta a porta sobre les prioritats ciutadanes en cas de secessió.

L'arrencada de la campanya Ara és l'hora 9-N. Fem un país nou va tenir com a epicentre Badalona, la tercera ciutat més poblada de Catalunya i que és la principal alcaldia del PP en aquesta comunitat. S'hi van concentrar els líders dels partits sobiranistes per emparar Carme Forcadell i Muriel Casals, presidentes de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmniun Cultural, respectivament, les dues associacions impulsores de la campanya.

“El Tribunal Constitucional no decidirà el nostre futur, ni el Govern espanyol, ni l'Estat espanyol. Ho decidirà el nostre Parlament i el nostre Govern”, va proclamar Forcadell per insuflar ànims als concentrats, que van acabar proferint els habituals crits a favor de la independència.

Després dels parlaments, els 2.300 voluntaris que van acudir a Badalona es van disgregar per la ciutat en parelles, amb una placa que els identificava, una carpeta amb les enquestes i els habitatges que havien de visitar. “Si us reben malament, no discutiu. Responeu ‘bon dia’ i adéu”, els advertia l'organització als enquestadors, entre els quals hi havia diputats, senadors i càrrecs públics dels partits sobiranistes: CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP. La consellera d'Educació, Irene Rigau, es va sumar a l'acte.

"Si us reben malament, no discutiu. Responeu 'bon dia' i adéu".

“Responeu en la llengua que us parlin i si no us obren, deixeu l'enquesta a la porta”, suggeria també l'organització. A cada parella d'enquestadors se'ls van atribuir 30 habitatges de la ciutat perfectament identificades a la carpeta amb un plànol, tríptics informatius i un petit bloc de notes en agraïment per la col·laboració. Després d'emplenar l'enquesta es preguntava al ciutadà si volia cedir les seves dades personals i signaven l'autorització per al tractament de les dades.

Els voluntaris que van fer el porta a porta eren persones de totes les edats i professions. Com en Marc, un enginyer de telecomunicacions que va acabar la carrera fa dos anys i que es guanya bé la vida amb l'empresa que va crear al costat d'un company de promoció. La parella que li va tocar va ser l'Esther Capella, senadora d'ERC, i que va ser l'encarregada de preguntar als veïns si volien respondre.

“Això de la independència és molt cansat perquè t'obliga a fer un esforç tot el dia per explicar el que defenses. Jo el que tinc ganes és d'aconseguir-ho d'una vegada”, explicava Capella. La zona que li va correspondre era com jugar a casa, al barri Centre de Badalona, un feu electoral nacionalista. La meitat dels veïns no van respondre a la trucada i solament dues persones no els van voler obrir la porta. Els que ho van fer eren ciutadans convençuts. Les banderes catalanes i estelades que tenien a les balconades els delataven.

També en tenien moltes ganes el Miquel i el Ruán. El primer, un creatiu publicitari de 47 anys, va anar a la cita al barri de Bufalà amb la seva filla Miranda, de prop d'un any, al portanadons. El segon, en Ruán, un mexicà del D.F. que fa més de tretze anys que viu a Barcelona, ciutat que ha escollit com a adoptiva.

Els dos companys van aconseguir que més de la meitat dels veïns que tenien assignats els escoltessin. Les respostes: molt variades. Des dels més taxatius: “Ho tinc clar, Espanya és el meu país”; i els més escèptics: “Mismo perro, distinto collar”; fins als més dubitatius: “Aniré a votar, però encara no sé què votaré”. No obstant això, els dos voluntaris marxen satisfets: “Estem canviant les coses, millorant el futur”.