Gabo continua avalant el periodisme

La Fundació Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) ha entregat aquest dimecres a la nit la segona edició dels Premis Gabriel García Márquez a la ciutat de Medellín. El Nobel que “es negava a morir”, com va recordar el president colombià, Juan Manuel Santos, acompanyava l'acte des de les imatges que es projectaven, les paraules que s'escoltaven, els records que s'evocaven i el vallenato que va tancar la celebració. “Sobrevola la sala aquest esperit d'ales enormes que és Gabriel García Márquez”, va dir Javier Darío Restrepo, periodista colombià guardonat amb el Premi a l'Excel·lència, juntament amb la mexicana Marcela Turati.

Quatre treballs periodístics dels 1.400 que s'hi havien presentat es van emportar un dels premis. El de millor cobertura va viatjar fins a Veneçuela, que al febrer va captar l'atenció de tot el món a través de les protestes dels estudiants als carrers de les principals ciutats del país. L'equip d'Últimas Noticias va ser premiat pel seu treball durant aquests dies de violència, detencions i mort. “Gràcies per haver posat els ulls en el periodisme veneçolà. Vivim una situació extremament complicada per la compra de mitjans i la censura, però nosaltres no claudicarem i, com diem a Veneçuela: la lluita és lluitar”, va dir una portaveu quan va recollir el premi.

En la categoria de Text va guanyar el periodista espanyol Eduardo Suárez, pel seu reportatge publicat a El Mundo sobre els 25 anys de la catàstrofe del petrolier Exxon Valdez a Alaska. El periodista, excorresponsal del diari espanyol a Nova York, va anunciar en recollir el premi la seva decisió de deixar de treballar a El Mundo.

El documental La muerte de Jaime Rondós, dels equatorians Manolo Sarmiento i Lisandra Rivera, va guanyar el premi en la categoria d'Imatge. La cinta, sobre la mort del president equatorià i la seva esposa, va fer que la fiscalia ordenés la reobertura del cas. En la categoria d'Innovació, el guardonat va ser el projecte Radio Ambulante de Perú.

El president colombià, present en la celebració, va recordar en el seu discurs diverses anècdotes amb l'escriptor, com aquella vegada que l'actual ministre de l'Interior, Juan Fernando Cristo, va provar de “tombar-lo” en intentar demostrar que Santos, llavors ministre de Defensa, havia conspirat contra el govern d'Álvaro Uribe, aleshores president. “Enmig del debat jo vaig treure una carteta signada per Gabo i per Felipe González (expresident d'Espanya) en què deien que havia conspirat per la pau, no contra cap govern. Gràcies a ells avui sóc president”, va assegurar.

En aquesta primera edició del premi sense el Nobel, l'escriptor va ser més present que mai. La seva vídua, Mercedes Barcha, va enviar una carta que va llegir el director general de l'FNPI, Jaime Abello Banfi, per disculpar la seva absència: “No em sento amb ànims d'anar a homenatges quan encara no han passat ni sis mesos de la seva mort”. A Medellín aquesta nit van tornar a escoltar-se frases com “un només se'n va quan perd les arrels”. Paraula del Nobel que es negava a morir.