Es busquen voluntaris per combatre la contaminació lumínica
Un projecte espanyol demana ajuda per localitzar les fotografies nocturnes de l'estació espacial
Mostren la Terra des d'un altre punt de vista. Acaparen articles, likes, retuits… I freqüentment cauen en l'oblit. Un projecte espanyol, “Cities at night”,s'ha proposat classificar les fotografies nocturnes del nostre planeta fetes des de l’Estació Espacial Internacional per poder donar-los un ús en investigació. Els seus creadors creuen que les instantànies, al voltant de 300.000 de l'extens arxiu públic del Johnson Space Center, són útils per estudiar la contaminació lumínica. El projecte necessita la col·laboració de voluntaris i, des que la NASA es va fer ressò de la iniciativa, cada vegada n’hi ha més.
La idea la va tenir Alejandro Sánchez de Miguel, doctorand d'últim any en el departament d’Astrofísica de la Universitat Complutense de Madrid, que té l'ajuda de José Gómez Castaño, astrònom aficionat i expert en sistemes informàtics, quan va constatar que hi ha tasques que poden fer millor les persones que les màquines. “L'ordinador no és capaç de distingir correctament si una imatge mostra estels o les llums d'una ciutat durant la nit”, explica el físic.
Per solucionar aquest problema recorren a l'ajuda de voluntaris a través de Crowdcrafting.org, una plataforma que posa en contacte projectes amb persones disposades a dedicar una mica del seu temps i donar un cop de mà. Per facilitar-los les coses, el treball s'ha dividit en tres tasques senzilles. El primer pas consisteix a diferenciar les fotografies que mostren nuclis de població vistos de nit d'aquelles que contenen estels (el que es fa a través de l'aplicació batejada com Dark Skies ISS); el segon identifica les ciutats que s'observen en les imatges (Lost at Night); i en últim lloc queda superposar aquestes imatges en un plànol per construir un mapa de llums de cada metròpoli (Night Cities ISS).
El responsable de Crowdcrafting i enginyer informàtic Daniel García Lombraña assenyala que la col·laboració en el projecte és totalment gratuïta. Aquest no disposa de finançament públic, però la Universitat Complutense de Madrid els facilita l'ús de les seves instal·lacions i l'accés a un servidor.
“Cities at night” va néixer el 2011, encara que fins al 8 de juliol d'aquest any només processaven imatges els investigadors. “Quan ho vam obrir, en tot just unes setmanes vam passar de tenir 4.000 feines acabades a 21.000, i gràcies a la publicitat que ens ha fet la NASA, hem arribat a les 70.000 en un dia”. En total han completat gairebé 1.000.000 de feines, la majoria de Dark Skies ISS, relata Sánchez de Miguel. Amb tot, no és aquest el nombre d'imatges que hi ha classificades, ja que, segons reconeix l'investigador, moltes estan repetides.
Es tracta d'una precaució per evitar errors en la mesura del que sigui possible. El sistema de treball establert pels investigadors fa que cada fotografia sigui processada per diverses persones diferents. Al principi cadascuna era examinada per 30 subjectes, però per agilitar el procés el nombre s'ha anat reduint fins a quedar-se en cinc. Amb això calculen que el marge d'error queda per sota del 2%.
Els investigadors aspiren a crear un atles de llums de tot el món en color. Sánchez de Miguel no creu que pugui acabar abans d'un any en el millor dels casos, tres, si es redueixen els voluntaris. A l'octubre volen treure els primers resultats provisionals, en què mostraran els mapes nocturns de les ciutats de Xangai, Madrid i València amb una resolució que “gairebé multiplicarà per deu la disponible fins ara”.
De moment l'investigador espanyol assenyala que en les fotografies que maneja s'observen detalls interessants, com el descens en la il·luminació de les autopistes, que atribueix a la crisi, o els diferents tipus de llums utilitzats en l'enllumenat públic. Com a exemple posa Berlín, on 25 anys després de la caiguda del mur encara s'observen les diferències entre els fanals de l'oest, de color blanc blavós, i els de l'est, que es veuen ataronjades.
Retratar la Terra des de 400 quilòmetres
Les fotografies que els astronautes fan en el seu escàs temps lliure des de l'Estació Espacial Internacional estan fetes amb una càmera D3S, un equip comercial de gamma alta. Per donar-li ús en ciència abans ha de calibrar-se en un laboratori (un procés estandarditza la llum que s'aprecia en les imatges). Els responsables de "Cities at night" també corregeixen efectes òptics de l'objectiu i rectifiquen la inclinació de les fotos per mostrar-les com si l'observador se situés sobre la seva vertical.
Sánchez de Miguel destaca el valor de les fotografies per la resolució i perquè són en color, i perquè “no es tracta de composicions formades per múltiples exposicions” com acostuma ser freqüent. Retraten un moment en el temps. A més estan fetes des d'un lloc privilegiat: des de 400.000 metres sobre la Terra.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.