Cal recuperar la iniciativa

El president del Govern resumeix l'escalada que hi ha rere les iniciatives del president de la Generalitat, Artur Mas, amb la idea que aquest últim pretén endossar a les institucions espanyoles una política de fets consumats, de “dreceres que violenten la legalitat”. El diagnòstic és precís i Mariano Rajoy no tenia cap més sortida que bloquejar el desafiament plantejat per Mas el dissabte passat amb la convocatòria unilateral de la consulta del 9 de novembre, que el president entén com un atemptat contra els drets dels espanyols. Aquesta ofensiva és una qüestió d'Estat, no només un criteri del Govern, i darrere seu hi ha els que creuen en l'imperi de la llei.

Com va subratllar el mateix Rajoy, la legalitat es pot canviar mitjançant el diàleg, però respectant els procediments establerts per a això; és totalment inacceptable l'actitud de no acatar les lleis, començant per la Constitució. D'aquí el suport expressat al Govern en aquest punt per altres líders polítics, entre els quals, el del PSOE, Pedro Sánchez.

No convé amagar, en tot cas, la gravetat de la situació. S'ha volgut buscar el xoc de legitimitats tan temut: la sobirania del poble espanyol, emparada per la Constitució, enfront de la sobirania que el Parlament de Catalunya atribueix als ciutadans d'aquesta comunitat, i això malgrat la sentència del Constitucional del març passat, en qupe es dictaminava que Catalunya no podia convocar per si mateixa un referèndum per decidir sobre una cosa que tenia a veure amb Espanya.

Al Constitucional, que ha suspès la consulta, li correspon ara determinar el fons de la qüestió, és a dir: si la legalitat fabricada pel Parlament de Catalunya i per Artur Mas és conforme o no a la màxima llei. També hauria de precisar els efectes de la suspensió sobre les activitats ja en marxa relacionades amb el referèndum: campanya electoral, fabricació d'urnes, ús de dades personals per a un cens, entre d'altres.

La Generalitat de Catalunya incorre en una enorme responsabilitat en operar sobre la base dels fets consumats. El seu president no hauria de reiterar el missatge que el millor per a tots és acceptar el que ell vagi decidint. I menys encara tergiversar la consulta del 9-N fent-la passar per una simple enquesta a 5,4 milions de catalans, com va intentar presentar-ho el diumenge en una entrevista.

Però també cal dir que Mariano Rajoy fa dos anys que recula darrere d'una línia de defensa genèrica de la Constitució i de la legalitat que ha fet que rebutgés les iniciatives de la Generalitat sense plantejar-ne cap altra. En aquesta hora tan greu per a Espanya, el president del Govern ha de recuperar la iniciativa política i fer-ho des del reconeixement previ que alguna cosa passa quan centenars de milers de catalans es manifesten una vegada i una altra per la independència i demanen votar per deixar clara la seva posició. Encara que formalment sigui veritat que Catalunya és una autonomia com les altres, no és menyspreable per al conjunt d'Espanya tenir un problema en una comunitat tan dinàmica, on es produeix gairebé el 20% de la riquesa del país.

Rajoy diu que no s'oposa a tocar la Constitució, però es limita a afegir que si algú vol modificar-la busqui els suports necessaris per fer-ho. Sánchez ho resumeix correctament: la Constitució no es defensa amb immobilisme, sinó renovant-la. Ara és l'hora que totes les parts implicades mostrin un comportament responsable, renunciant a atrinxerar-se en les seves posicions i utilitzant, com va recalcar Rajoy, la via del diàleg per evitar que la situació degeneri en un enfrontament dels catalans entre si i amb el conjunt dels espanyols. El repte és tornar a incloure importants corrents de la societat catalana en el projecte comú.