Rajoy, davant el 9-N: “Encara estem a temps de redreçar el rumb”

Fermesa i defensa contundent de la Constitució, d'una banda, i oferiment per negociar i evitar el xoc de trens. La declaració insititucional del president del Govern, Mariano Rajoy, en què va anunciar que, tal com estava previst, el Consell de Ministres ha aprovat aquest matí els recursos que presentarà davant el Tribunal Constitucional contra la llei de consultes catalana i el decret signat dissabte passat pel president de la Generalitat, Artur Mas, per convocar el 9-N, ha llançat dos missatges molt clars: la consulta no es farà, però si Mas, com ell espera, acata la resolució del Constitucional i no treu les urnes al carrer, es pot parlar de moltes coses, entre les quals, dels 23 punts que el president li va plantejar en l'última reunió a la Moncloa. El Govern encara no ha contestat oficialment a aquesta proposta, una carta que Rajoy s'havia guardat per oferir la imatge de diàleg després de la fermesa.

Rajoy ha volgut evitar el xoc de trens amb un missatge final molt evident: "Encara estem a temps de redreçar el rumb, de superar una dialèctica estèril de confrontació, buscar un diàleg fructífer, sempre dins del més escrupolós respecte a la legalitat en una democràcia seriosa i responsable com és la nostra. Tot el diàleg dins de la llei i cap fora de la llei. Estic obert a totes les iniciatives però sempre dins de la legalitat".

Quan se li va preguntar si això incloïa obrir la porta a una reforma constitucional, el president va rematar: "El que és prioritari ara és defensar la Constitució. A partir d'aquí, es pot reformar". Rajoy mai no s'ha tancat del tot a la possibilitat de la reforma encara que ell no agafarà la iniciativa, exigeix que sigui Pedro Sánchez, líder del PSOE, qui porti una proposta concreta. I en diverses ocasions ha dit que no veu consens en aquest moment per escometre aquesta reforma. El líder socialista no ha trigat a respondre:"La millor defensa de la Constitució és la seva renovació".

Va ser la part del missatge en positiu, encara sense concreció, en què va assegurar que no preveu la possibilitat que Mas incompleixi la llei, és a dir, que tregui les urnes al carrer. Però abans d'això, tot va ser fermesa i missatge polític als catalans: no poden decidir sols què és Espanya, això correspon a tots els espanyols. Rajoy no vol parlar ara de què faria si Mas tragués les urnes: "No prevec aquest escenari, no vull preveure cap altre escenari".

El cap de l'Executiu, en una declaració molt mesurada, ha entrat per primera vegada directament a combatre l'argument del "dret a decidir", que ha tingut un gran èxit a Catalunya. La consulta d'autodeterminació, ha explicat, és "obertament contrària a la nostra Constitució perquè l'article 1 assenyala que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, en el seu conjunt, i una part no pot prendre decisions sobre el que ens afecta a tots". "No hi ha res ni ningú que pugui privar els espanyols del dret a decidir el que és el seu país", ha incidit. "És fals que el dret a decidir es pugui atribuir unilateralment a una part. És demagògic invocar una cosa que sona bé, el dret a expressar-se, però en realitat s'està privant d'aquest dret a qui realment li correspon, que és el conjunt del poble espanyol".

A Rajoy se li ha exigit per tot arreu que faci més política, més pedagogia, que entri en el combat dialèctic amb els que defensen la consulta. El president semblava avui disposat a aquesta batalla. "Hem d'explicar el que implica aquest desafiament. No és admissible contraposar democràcia a llei perquè sense llei no hi ha democràcia", ha insistit.

"La consulta, ni pel seu objectiu ni pel procediment és compatible amb la Constitució", ha afirmat Rajoy, que ha afegit que el Govern "està obligat" a presentar els recursos "en defensa de la Constitució i de tots els espanyols, inclosos els catalans". "A ells i als seus drets, també els defensem amb aquest recurs", ha afirmat.

La consulta, "va en contra de la llei, excedeix la democràcia, divideix els catalans, els allunya d'Europa i perjudica el seu benestar" ha dit Rajoy sobre el "desafiament" del president de la Generalitat, Artur Mas. Una bona part de la seva declaració ha estat centrada a defensar que el Govern sempre ha tingut la porta oberta al diàleg: "La Generalitat fa temps que aplica una política de fets consumats. La meva posició ha estat oberta, clara i ferma. He estat disposat a negociar, però mai no ha existit una possibilitat real. S'han pres decisions des de la Generalitat pretenent que el Govern les acceptés".

Mariano Rajoy ha fet la declaració institucional a les 12.30 h, a la sortida del Consell de Ministres, que ha presidit des de les deu, convocat de manera extraordinària per donar el vistiplau als recursos. Poc després de les 13.00 h l'advocat de l'Estat ha presentat en el registre del Tribunal Constitucional els recursos del Govern. L'Executiu s'ha reunit després que el Consell d'Estat avalés aquest diumenge els recursos amb un dictamen que nega la capacitat del Govern català de convocar un referèndum que es pronunciï sobre una qüestió com la sobirania, que afecta tots els espanyols. El Tribunal Constitucional està convocat a les set d'aquest vespre per valorar l'admissió d'aquests recursos i la suspensió de la llei de consultes.

El Govern va engegar la maquinària per suspendre la consulta catalana quan Mas va estampar la signatura en el decret que crida a votar els catalans el 9 de novembre. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en una compareixença extraordinària a la Moncloa, va confirmar el mateix dissabte l'inici dels passos legals "per promoure els recursos d'inconstitucionalitat". "Lamentem profundament i considerem un error la iniciativa del president de la Generalitat", va destacar la vicepresidenta, que va tornar a dir el missatge que repeteix des de fa mesos l'Executiu: la consulta no pot celebrar-se perquè és inconstitucional.

Davant el litigi més transcendent dels últims 37 anys entre el Govern català i l'Estat, el president del Govern, durant l'última jornada del viatge oficial a la Xina, va asseverar sobre el repte plantejat per Mas: "Ell s'ha ficat sol en l'embolic, ja el vam avisar del que passaria, que és el que sempre hem dit, suposo que ell pensava que recularíem, però farem el que vam dir que faríem".

Els recursos es presentaran ara al registre del Tribunal Constitucional. Amb l'admissió a tràmit, previsiblement després de la reunió d'aquest vespre, la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N quedaran suspesos automàticament en virtut de l'article 161.2 de la Constitució. Aquest article preveu que qualsevol disposició d'una comunitat autònoma impugnada pel Govern central quedi automàticament suspesa durant cinc mesos. Si no emet una sentència en aquest termini, el tribunal haurà de pronunciar-se sobre la pròrroga de la suspensió o no.

El president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista aquest diumenge a La Sexta, va expressar la seva confiança en què el Tribunal Constitucional escolti les al·legacions que plantejarà la Generalitat i permeti finalment la celebració de la consulta del 9-N. Mas va assumir que el tribunal admetrà els recursos del Govern i suspendrà la llei i el decret de convocatòria però va insistir que en el període d'al·legacions posterior tractaran de convèncer els magistrats perquè aixequin la paralització abans del 9 de novembre.

D'altra banda, el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dilluns que cap sentència del Tribunal Constitucional posarà fi al procés sobiranista, i ha puntualitzat que si el seu partit entra en el Govern català és perquè es faci el referèndum, no perquè no es faci. En declaracions a Catalunya Ràdio, Junqueras ha destacat que el compromís dels partits sobiranistes és que es pugui votar el 9 de novembre i no només convocar la consulta.

El portaveu parlamentari socialista, Antonio Hernando, ha mostrat  una vegada més el suport del seu partit als recursos del Govern contra la llei de consultes catalana i contra la convocatòria del referèndum del 9-N, però ha recordat que cal fer més coses.

"El 9 de novembre no s'acabaran els problemes de convivència a Catalunya, ni de Catalunya amb la resta d'Espanya ni en la resta d'Espanya", ha argumentat a Los desayunos de TVE, segons recull Europa Press.

Això sí, el dirigent socialista considera que "en aquests moments el que és  fonamental és complir la Constitució, tothom", tant el Govern espanyol --que al seu judici ho va fer presentant els recursos-- com el president català, Artur Mas, "quan hi hagi un acte del Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs i suspengui la consulta".

Hernando està convençut que tant Rajoy com Mas compliran la Constitució, perquè no s'imagina "un president d'una comunitat autònoma que se salta l'Estat de Dret" i més tenint en compte que hi ha una decisió del Constitucional.