_
_
_
_

Els catalans, a favor d'acatar la llei

El 45% demana respectar una suspensió de la consulta i el 23% ignoraria la sentència Només un terç veu possible la independència de Catalunya

Miquel Noguer

La boira que plana sobre la consulta d'autodeterminació que la Generalitat vol convocar el 9 de novembre no ha fet variar l'opinió majoritària dels catalans sobre la necessitat de canvis profunds en les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. No obstant, una majoria rebutja convocar una consulta d'autodeterminació que no estigui autoritzada pel Govern central o que hagi estat suspesa pel Tribunal Constitucional. El 45% considera que en aquest darrer cas s'ha d'acatar la sentència i negociar una nova convocatòria de la votació que s'ajusti a la legalitat. Només el 23% recolzaria el fet de celebrar la consulta malgrat una eventual suspensió. Un altre 25% aposta per trobar una sortida que no requereixi consulta.

Els catalans demanen majoritàriament el respecte escrupolós de la legalitat després que en les darreres setmanes el Govern català i els partits favorables a la consulta hagin discrepat obertament sobre quina mesura adoptar en cas que, com tot sembla indicar, el Govern espanyol recorri la convocatòria de la consulta d'autodeterminació i el Tribunal Constitucional la suspengui. El president català, Artur Mas, defensa que només farà una consulta legal, però considera que aquesta legalitat la pot donar la llei catalana de consultes, cosa que rebutgen de ple els dos grans partits nacionals. Mas està atrapat entre aquells que li exigeixen respecte absolut a la legalitat i els seus socis d'Esquerra Republicana, que demanen ignorar una eventual suspensió de la votació i treure les urnes al carrer.

El sondeig de Metroscopia encarregat per EL PAÍS es va realitzar entre el 2 i el 4 de setembre, després d'abundants contradiccions també dins del Govern català sobre si la consulta s'acabarà convocant. Només els potencials votants de CiU i ERC es mostren partidaris majoritàriament d'ignorar la sentència del Tribunal Constitucional i celebrar la consulta passi el que passi. Acatar la sentència i negociar una nova consulta és l'opció preferida d’aquells qui pensen votar PSC, PP, Iniciativa, Podemos, PP y Ciutadans. Entre els més favorables a buscar una alternativa que no requereixi una consulta hi ha els votants de Podemos (30%) i els d'Iniciativa (29%). El volum de la mostra (1.000 persones) impedeix fer extrapolacions entre partits amb menys intenció de vot.

En qualsevol cas el nou curs polític català, que s'obrirà aquest dijous amb els actes de la Diada i la manifestació independentista, arrenca amb un lleuger augment dels partidaris de trobar una via per Catalunya que li garanteixi més grans i blindades competències sense declarar la independència. Aquesta anomenada tercera via és l'opció favorita del 42% de catalans, quatre punts més que a l'enquesta de juliol. Aquests quatre punts són els mateixos que perd el bloc independentista, que es queda amb un 27%. Els partidaris de mantenir l'actual ordre de les coses romanen estables en el 19%.

El sondeig revela una creixent divisió en el si de Convergència i Unió. L'opció independentista, que és defensada sense embuts per la nova direcció de CDC, sedueix amb prou feines el 51% dels seus votants. La resta recolza majoritàriament que Catalunya segueixi formant part d'Espanya però amb noves i blindades competències en exclusiva. L'opció d'una tercera via és majoritària entre els votants de PSC, ICV, Podemos y Ciutadans. Només els votants del PP defensen mantenir l'actual sistema autonòmic.

Però una cosa són els desitjos i una altra la confiança que hi ha en fer-los realitat. Sobre la independència només els votants d’ERC creuen que és un horitzó possible en un futur no gaire llunyà. Entre els propis votants de CiU les opinions es divideixen gairebé al 50%. Entre la resta l'opinió dominant és que la independència té molt poques, o nul·les, probabilitats d'arribar a ser una realitat. Actualment, l'opció escèptic-pessimista és set punts superior al juliol passat.

Más información
Mas admet que la divisió del soberanisme perjudica la consulta (castellà)
Duran ultima la seva plataforma en cas que es trenqui CiU després del 9-N (castellà)
Rajoy contesta a Mas “que no jugui a equívocs” amb la consulta del 9-N (castellà)
Mas demana al PP que “escolti la veu de Catalunya” i permeti la consulta (castellà)
Els socialistes i Unió rebutgen el front antisoberanista del PP (castellà)

A l'hora de buscar una sortida que no passi per la consulta, les eleccions anticipades són l'opció favorita de totes les famílies polítiques sense excepció. Dos de cada tres catalans recolzen aquesta opció, si bé els votants d’ERC y Podemos són els que demanen eleccions anticipades en una major proporció.

Allò que sí divideix profundament és la pregunta sobre si aquestes eleccions haurien de tenir un caràcter plebiscitari, és a dir, que els partits sobiranistes es presentin en una mateixa llista. Només els votants de CiU i ERC ho veuen amb bons ulls i amb un suport del 50%. Els partidaris de la resta de formacions ho rebutgen fermament, arribant al 94% en el cas de Ciutadans.

La irrupció de Podemos perjudica tots els partits establerts. No obstant això, es manté molt viva la idea que qui marca el ritme polític a Catalunya és el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Ara com ara només els electors de CiU creuen que és el president de la Generalitat, Artur Mas, el veritable pilot de la nau.

El 'cas Pujol' sí perjudica el sobiranisme

Els partits sobiranistes catalans, començant per Convergència i Unió, han intentat des del primer moment aïllar l'anomenat procés sobiranista de la tempesta que ha suposat la confessió de frau fiscal feta per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Però tenint en compte el sondeig de Metroscopia aquests intents han fracassat. El 54% dels catalans creu que aquest cas de corrupció afectarà negativament el procés polític per la independència.

De fet, només aquells que es declaren disposats a votar Esquerra Republicana o Convergència i Unió creuen que el cas tindrà un efecte neutre. Entre la resta de votants l'opinió dominant és que l'assumpte tindrà efectes negatius, un parer que és especialment majoritari entre els seguidors de PP i Ciutadans.

En alguns sectors del Partit Popular hi ha el convenciment que la confessió de Pujol tindrà impacte especialment entre aquells ciutadans que van abraçar l'independentisme fa poc temps, coincidint amb la conversió de Jordi Pujol a les tesis més sobiranistes. Mentre això no es produeixi, la veritat és que una majoria de catalans considera que en el seu entorn l'independentisme ha arrelat recentment. Un 71% creu que la majoria d'independentistes ho són des de fa poc temps, una tesi que comparteixen, amb poques variacions, votants de tots els partits.

La irrupció del cas Pujol a la primera pàgina de l'agenda política arriba en un moment en què el sentiment de preocupació pel futur és superior al d'il·lusió. La preocupació està més estesa: diu sentir-la un 67% dels catalans davant del 43% que s'identifica més amb un sentiment il·lusionador. Mentre que la preocupació domina entre els votants d'ICV, Podemos, Ciutadans, PSC i PP, la il·lusió és el sentiment majoritari entre els de CiU i Esquerra Republicana.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_