La independència unilateral costaria 5.000 milions al mes

Una Catalunya independent tindria un cost inicial elevadíssim, però obtindria superàvit en condicions normals de funcionament. També hi hauria un boicot inicial als productes catalans que a la llarga no seria un problema, perquè Catalunya ja exporta més fora d'Espanya que el que ven a la resta de comunitats. Tampoc no ho seria pagar les pensions o continuar amb els processos judicials oberts. Són algunes de les conclusions a les quals arriba el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el grup d'experts fitxats pel president de la Generalitat, Artur Mas, per analitzar com seria una hipotètica Catalunya independent.

El Consell va donar a conèixer ahir els últims vuit informes d'un total de 18 que de manera genèrica defensen la viabilitat d'una Catalunya independent. Entre aquests figurava el més esperat, el de La viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent. El Consell vaticina que una independència no pactada costaria a Catalunya entre 4.000 i 5.000 milions d'euros mensuals per pagar el sou dels funcionaris, els subsidis de desocupació, les pensions i les despeses ordinàries.

Aquest cost, subratllen, es perllongaria “un breu període” d'uns mesos, que serà més breu com més aviat funcioni amb normalitat la futura Agència Tributària Catalana. Un període crític en el qual la Generalitat es podria finançar, apunten, amb préstecs bancaris, amb deute a un Banc Central de Catalunya de nova creació o emetent bons que els ciutadans podrien intercanviar per impostos.

Els experts asseguren, en canvi, que en el moment d'aconseguir la plena independència, el territori obtindria un superàvit d'11.500 milions. Per arribar a aquesta conclusió han calculat (amb dades de l'exercici 2011) que Catalunya tindria una despesa addicional de 39.500 milions d'euros per pagar la Seguretat Social, fer transferències als Ajuntaments, pagar interessos del deute o altres partides noves, com la de defensa. Per contra, ingressaria 45.300 milions més, procedents d'impostos i sobretot de la Seguretat Social que paguen les empreses. Per arribar a la conclusió del superàvit de 12.000 milions, que surt de restar ingressos i despeses, els experts indiquen que resulten 5.800 milions positius. A aquesta quantitat caldria sumar-hi 7.000 milions del deute que es deixaria de pagar al Govern central i restar-hi 1.400 d'aportació a la Unió Europea.

Una altra de les qüestions sobre les quals en algun moment s'ha posat el focus és si una Catalunya independent podria pagar les pensions. L'informe La Seguretat Social catalana, que l'entén com “la institució bàsica de l'Estat del benestar”, insta a crear-la “el més aviat possible” perquè pugui assumir les competències sobre les prestacions de protecció social i la recaptació de les cotitzacions. Els experts parlen d'una Agència Catalana de la Seguretat Social de 4.000 treballadors a 200 oficines que tindrien un cost de personal de 130 milions. Preveu l'intercanvi d'informació sobre els cotitzadors entre les dues institucions o, de manera preventiva davant d'una eventual falta d'acord, incentivar que els ciutadans obtinguessin i presentessin els informes de vida laboral i de bases de cotització.

L'informe parteix de la base que la situació de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a Espanya: va tenir superàvit entre el 1997 i el 2008, precisa; i quan ha tingut dèficit ha estat menor que el de la resta de l'Estat. L'informe conclou que en un escenari d'independència pactada les pensions es podrien pagar amb el traspàs que es produeixi del fons de reserva d'Espanya “al nou Estat català”. En cas d'una secessió unilateral, “el nou Estat podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda” i recorda que hi hauria un superàvit de 12.000 milions.

Sobre Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, els experts rebutgen “les conclusions d'informes catastrofistes”, tot i que admeten que és “probable” un “boicot selectiu i de curta durada”, centrat en béns de consum. Per tot això, xifren entre un 1% i un 2% “la hipotètica pèrdua en PIB a curt termini”, que seria “àmpliament compensada per la desaparició del dèficit fiscal”.

Les facilitats que veuen els experts de Mas amb l'economia contrasten amb les dificultats que intueixen en el reconeixement internacional d'un hipotètic nou Estat. L'informe sobre La integració a la comunitat internacional reconeix que, si Espanya no accepta l'Estat català, Catalunya tindria molt difícil l'acceptació per part de l'ONU. “No hi ha cap cas d'admissió sense consentiment de l'Estat matriu del qual formava part el nou Estat, excepte Bangladesh”, explicita un informe, que busca una sortida assegurant que la norma no està escrita. Per això els assessors aconsellen que l'Estat català no es precipiti a demanar l'ingrés a l'ONU fins que “hi hagi un gruix de reconeixements” i un escenari de relacions bilaterals amb Espanya mínimament assentat i col·laboratiu.

El Consell Assessor recomana als governants que busquin tenir presència en l'àmbit internacional en associacions que posen menys traves. Així, recomanen començar pel Consell d'Europa o el Fons Monetari Internacional, que consideren com una bona porta d'entrada a l'ONU. Per al final deixen l'accés a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, ja que el procediment d'entrada és complex i requereix unanimitat.

Amb els últims informes, el Consell Assessor va aconseguir complir el termini marcat pel Govern català. La Generalitat unirà les més de 1.300 pàgines en un llibre blanc que vol tenir a punt al setembre.