Els partits catalans pacten com afrontar els seus desacords en l’Estatut
Recuperem la notícia que va publicar EL PAÍS fa 10 anys per informar de la reunió que va presidir Pasqual Maragall al castell de Miravet per intentar tancar un acord sobre l'Estatut
Amb tres hores de reunió en un vell molí al costat de l'Ebre en van tenir prou ahir els líders dels cinc partits catalans i el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, per arribar a un acord sobre com afrontar els desacords que sorgeixin en l'elaboració del projecte de reforma de l'Estatut. De la cita va sortir el compromís escrit de fer reunions de treball com la de Miravet per "intentar superar les diferències". Un dels aspectes que es preveu que serà més conflictiu és el del finançament de la Generalitat. El Parlament català té previst aprovar el nou Estatut abans de juny del 2005.
La previsió dels líders és celebrar una nova trobada com la d'ahir a finals de gener. Ahir no es va abordar en profunditat cap dels assumptes que han de figurar en la reforma: no es tractava de substituir les tasques de la ponència parlamentària. Quan els ponents s'encallen en algun punt, l'aparquen per a una segona lectura. Aquest mètode no conté cap fórmula per desbloquejar les qüestions conflictives. Per resoldre aquest problema es va crear ahir un nou marc de negociació: la cimera dels presidents dels cinc grups parlamentaris amb el president de la Generalitat.
El nou marc va ser adoptat en una reunió convocada per Maragall a la qual van assistir els presidents dels cinc grups de la Cambra: Artur Mas, de Convergència i Unió (CiU); Manuela de Madre, del PSC-Ciutadans pel Canvi; Josep Lluís Carod Rovira, d'Esquerra Republicana (ERC); Josep Piqué, del Partit Popular (PP), i Joan Saura, d'Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).
Després de la reunió, Maragall va anunciar l'acord mitjançant la lectura d'un comunicat conjunt. Un cop llegida la declaració, els sis líders es van desplaçar al mirador del castell, des d'on s'albira una esplèndida vista dels meandres de l'Ebre i es van fer una foto conjunta. Un d'ells, Joan Saura, va valorar així el que acabava de passar: "Els cinc grups parlamentaris han afirmat que volen avançar junts cap al nou Estatut. Aquesta foto no és possible en altres llocs".
Perquè fos possible a Catalunya tots van haver de cedir en alguna cosa. El comunicat inclou, com volien Mas i Piqué, l'advertiment que, malgrat la voluntat de consens, "l'elaboració d'un nou Estatut serà llarga i complexa, perquè en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents de debatre i acordar". Com volien Piqué i Maragall, el comunicat precisa també que el nou Estatut "ha de ser acceptat per l'Estat com una peça cabdal del seu propi ordenament". És a dir, ha d'emmarcar-se en la Constitució. Carod i Mas van emfatitzar que "l'assumpte clau" del nou Estatut és el finançament i sense acord sobre aquest aspecte el consens serà impossible.
Les cessions mútues van permetre que al final tots sortissin satisfets de la convocatòria. Mas va ser el primer a "celebrar" que s'hagués dut a terme, a qualificar-la com a "útil" i a donar per descomptat que caldrà repetir reunions amb el mateix format. Carod va voler destacar que, malgrat les divergències polítiques, els cinc partits havien pogut "delimitar el terreny de joc" per elaborar la reforma estatutària. Satisfet també per la franquesa, Piqué va deixar clar que quan es parla d'un nou model de finançament "no es parla d'un assumpte bilateral Estat-Generalitat, sinó d'una cosa que s'ha de portar al Consell de Política Fiscal i Financera", i que l'Estatut "s'elabora a Catalunya, però després va a les Corts".
El comunicat de Miravet
1. Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes trobades sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC).
2. Convidem el poble de Catalunya a assumir el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur.
3. El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del proper període de sessions.
4. El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la celebrada avui a Miravet.
5. Malgrat aquesta voluntat no se'ns escapa que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, atès que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents de debatre i acordar.
6. Volem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça primordial del seu propi ordenament.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- VII Legislatura Catalunya
- ERC
- Grups parlamentaris
- Política nacional
- CiU
- Reformes estatutàries
- Parlaments autonòmics
- Estatuts autonomia
- PSOE
- Generalitat Catalunya
- ICV
- PP
- Catalunya
- Activitat legislativa
- Estatuts
- Govern autonòmic
- Parlament
- Comunitats autònomes
- Partits polítics
- Política autonòmica
- Administració autonòmica
- Normativa jurídica
- Legislació
- Política municipal
- Justícia