'Un sublime error': La masculinitat de vidre

Gonzalo Cunill és un gran actor argentí que fa mitja vida que és a Espanya, i ha treballat amb directors com Carlos Marquerie, Rodrigo García, Àlex Rigola o Carlota Subirós. El creador belga Jan Lauwers el va descobrir a finals dels anys noranta i, naturalment, va quedar captivat amb aquest home melancòlic de mirada trista i se’l va endur a la seva companyia, la Needcompany. Seductor sense voler-ho, Cunill porta ara un elegant trajo blanc fet a mida: Lauwers li ha escrit i dirigit Un sublime error, un solo per al seu lluïment. Molt a favor. Aquest misteriós home tranquil ens rep al seu propi funeral i ens explica la seva vida i mort. Ens trobem davant d’una història d’amistat i de totes aquestes petites coses que fan que la vida valgui la pena.

La primera coproducció internacional del Heartbreak Hotel (amb Temporada Alta i La Abadía) encaixa a la perfecció amb la filosofia de la sala: teatre de la paraula, la veu natural i el gest subtil. Una gran taula sosté una instal·lació feta tota de vidre: copes, gerros i altres delicadeses vítries reposen, com un inestable i perillós castell de cartes, davant de l’intèrpret i els espectadors. Les làmines de vidre o els fragments són escenografia i espai alhora, continent i contingut. La història dels tres amics (Gonzalo, Christine i Álex) revela sense dissimular el caràcter autobiogràfic que tenen tots els homes en els espectacles de Lauwers. Un sublime error és un text estrany, que de vegades divaga i es perd per camins inesperats, però el talent de Cunill fa que li perdonem tots els errors. El tòpic de l’actor que podria recitar la guia telefònica no podria ser més encertat.

Narrador, protagonista i tècnic de so, Gonzalo explica, comenta i performa la relació amb els seus dos grans amics. La rialla, un llamàntol amb salsa americana o la vida com a sala de espera brollen en un muntatge tranquil i subtil. “Soy tonto, pero tengo razón”. El fràgil equilibri de la instal·lació de vidre se sosté, com el text, en l’honradesa de l’intèrpret i de la proposta. “No hay nada que comprender”. A vegades, la màgia del teatre es manifesta a través d’espectacles senzills i imperfectes que, malgrat tot, tenen tot el sentit del món.

Un sublime error. Text i direcció: Jan Lauwers. Barcelona, Heartbreak Hotel. Fins al 15 de desembre.