10 propostes variades per al Grec

Dir que tota la programació del Grec és digne de veure’s seria una mentida i una cursileria. El que està clar és que les expectatives, el nivell, el talent... tot queda molt amunt en el festival d’estiu de Barcelona. Recomanar una desena de peces és arriscat i pretensiós. Així doncs, optem per triar 10 espectacles variats, que toquin diversos pals de les arts escèniques: el teatre de text, les noves dramatúrgies, el circ, la música, la dansa, el teatre infantil, el teatre documental, de denúncia o internacional.

‘Sis hectàrees d’oliveres’. Heartbreak Hotel. Del 2 de juliol al 4 d’agost

Al bell mig de sis hectàrees d’oliveres hi ha la casa del Pau (Nao Albet), on arriba la seva cosina Júlia (Anna Alarcón), després de molt de temps sense veure’s. Ella hi arriba amb la intenció (literal) de cremar-ho tot. La història, que beu d’una experiència de la directora i autora, la menorquina Aina Tur, vol enfrontar-nos a les nostres pors i plantejar-nos si amb un bidó de gasolina es poden superar les fòbies que ens tenallen i ens torturen, es poden solucionar els problemes, es pot tirar endavant...

‘L’últim dia’. Sala Àtrium. Del 10 al 28 de juliol

Una obra de Lluïsa Cunillé (i ara no parlem de cursileria) cal anar-la a veure. La Sala Atrium produeix aquest monòleg en què l’Alejandro Bordanove s’esplaia, sota els acords interperetats per l’incombustible Xavier Albertí, tot explicant un dia de la seva vida. N’hi ha prou amb 24 hores perquè aquest jove s’erigeixi en protaveu de tota una generació: el tracte que rep dels seus familiars i dels seus amics va des de la incomprensió i la desatenció als abusos. Una generació perduda que es troba immersa en un món que no li agrada. Un text dur, poètic i significatiu.

‘Dämon. El funeral de Bergman’. Lliure de Montjuïc, 20 i 21 de juliol

L’obra d’Angélica Liddell arriba carregada de polèmica després d’inaugurar el festival d’Avinyó dissabte i rebre l’autora la denúncia d’un crític de teatre francès per “injúries públiques”. Dit això, i coneixent l’esperit inconformista i reivindicatiu de l’artista, l’obra fa referència a Ingmar Bergman, qui, igual que Liddell, no suportava els crítics. Si a Vudu (3318) Blixen la creadora ja agafava de la mà el cineasta suec, ara ens ensenya el funeral que va dissenyar per a ell mateix. Dimonis, somnis i fantasmes són els que Bergman recupera tot seguint en directe per televisió el funeral de Joan Pau II.

‘Macho grita’. Teatre Condal. Fins el 7 de juliol

Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta el seu soliloqui sobre aquella història d’Espanya que durant tants anys ha quedat invisibilitzada i que ara, alguns, volen tornar a invisibilitzar. L’actor es desfoga amb gràcia, amb mala llet i sense pietat per enderrocar el mite (no només del masclisme...) de Don Juan que ha forjat un país que, ves per on, no ens agrada. I reivindica un altre (l’original, el genuí, potser) que cal que les noves generacions coneguin o, com a mínim, no oblidin. Envoltat de quatre músics, San Juan es belluga per l’escenari contant i cantant veritats inapel·lables.

‘Hamlet en el plec dels temps’. Lliure de Montjuïc, 24 i 25 de juliol

De la programació internacional del Grec agafem com a mostra una visió molt particular de Hamlet. La de la brasilera Christiane Jatahy, que converteix el príncep de Dinamarca en una dona per lluitar contra el patriarcat. Tot repassant la coneguda història shakespeariana, Jatahy es recolzarà en els personatges femenins d’Ofèlia i Gertrudis per representar tot el que omple la ment de la protagonista. En la línia de la directora, el cinema esdevé una eina d’amplificació del teatre.

‘Vai via’. Sant Andreu Teatre, 18 i 19 de juliol

La companyia catalana de teatre infantil (és una manera de parlar: de teatre) Xirriquiteula s’ha aliat amb la danesa ZeBu i, de la mà del director holandès Marc van der Valden, expliquen la història d’una dona (interpretada per Iolanda Llansó) que acaba vivint al carrer i que, des de la intempèrie, explicarà la història de la seva vida per fer veure a la canalla que estem farcits de prejudicis i que la vida de moltes persones és fràgil i solitària. Una obra íntima, reflexiva i poètica al ritme de la banda sonora original de Lola Ybran.

‘La innombrable. Una tragèdia mediterrània’. Mercat de les Flors. 3 i 4 de juliol.

No és le primer cop que la pallassa Alba Sarraute desvetlla amb els seus estris (clown, feminisme, música, poesia visual...) allò que entèn de Shakespeare. Ho va fer amb Desvariacions d’Otel·lo (que va passar pel Grec com a Desdèmona) i ara ho fa amb la maleïda Macbeth a La innombrable. Una tragèdia mediterrània. La tragèdia de l’ambició sense mesura de l’innombrable personatge del bard anglès esdevé aquí un drama absolutament mediterrani que té molt a veure amb la patètica aventura que és la migració.

‘Sonoma’. 6 i 7 de juliol. Teatre Grec

En la selecta programació de dansa escombrem cap a casa amb Sonoma, de La Veronal. Marcos Morau i la seva tropa han actualitzat el seu espactacle homenatge al surrealisme de Luis Buñuel i als tambors de Calanda amb un elenc amb totes els ballarines que fins ara l’han ballat per tot arreu (des de la Sala Oval del MNAC fins al Palau dels Papes del Festival d’Avinyó), amb més tambors i amb la participació de la cantant Maria Arnal. Cal aprofitar el luxe d’actuar a l’amfiteatre del Grec!

‘Em dic Josep’. Flyhard del 10 de juliol al 3 d’agost

La Flyhard, una de les sales “on el teatre batega”, aposta en aquest Grec pel teatre documental (diguem-ne). Marc de la Varga es capbussa en la Barcelona dels vuitanta a la recerca de les arrels de Camil Clot, un cantant d’extrarradi d’extraordinari talent del qual no n’ha quedat rastre. A través de la seva indagació musical, l’autor ens parla de la creació i de les afeccions mentals, ens apropa a la línia que hi ha entre la follia i el seny. Amb Mont Plans i Pau Vinyals en escena, acompanyats de l’incombustible Daniel Higiénico, un cantautor de principis que... fa quants anys que ronda per Barcelona...?

‘En mi cuerpo mando yo’ i ‘Alter ego’. Pati del districte de Nou Barris. 20 de juliol

Al pati del districte de Nou Barris hi desvaria el flamenc, aquest mes de juliol. Les cantaores Ana Brenes i Laura Marchal tornen als poemes feministes del pretigiós erudit del flamenc José Luis Ortiz Nuevo a En mi cuerpo mando yo, on les dues veus fan un recital gairebé continu, acompanyades per la guitarra de Pedro Barragán. Després, serà el torn de les veus de Sandra Carrasco i Ismael El Bola, i els balls d’Alfonso Losa i Patricia Guerrero, sota la guitarra de Fran Vinuesa en l’espectacle Alter ego, improvisació en parella en estat pur.