‘A fuego’, poesia escènica a foc lent
Pablo Macho Otero escriu i protagonitza un monòleg que barreja la mitologia amb l’autoficció i els jocs de paraules a La Villarroel


El teatre en vers és postdramàtic per definició. L’artifici i la impostura de les rimes situen el text fora de la realitat, l’allunyen o l’estranyen a la manera brechtiana. Que una companyia jove com La Bella Otero opti per un monòleg en vers demostra que els clàssics no moren mai, i que els sonets encara molen. Pablo Macho Otero ha escrit i protagonitza A fuego, monòleg que barreja la mitologia amb l’autoficció i els jocs de paraules, com si fos el fill que Sergio Blanco i Jordi Oriol no han tingut mai. Sota la direcció d’Emma Arquillué i d’ell mateix (autodirecció), la peça bascula entre la conferència performativa i l’exercici semàntic, jugant amb la claredat en la posada en escena (espai de Yaiza Ares) i les floritures en el verb.
L’avís perquè apaguem els mòbils ja forma part de l’espectacle i, evidentment, està rimat. La figura d’Heròstrat d’Efes, que va ser acusat d’incendiar el temple d’Artemisa, li serveix a Macho Otero per parlar de l’actor i de la seva vanitat, d’ell mateix i de les seves ganes de passar a la posteritat. Transitant per una feliç esquizofrènia entre les seves màscares d’autor i d’actor, reflexiona en veu alta sobre la nostra societat d’aparador, likes i mems, i descobrim que el seu any d’Erasmus a París va tenir tràgiques conseqüències. El foc recorre tota la peça, com el xup-xup d’un bon estofat, i l’humor i l’acudit la fan ideal per a tota mena de públics.
Una audició per interpretar-se a si mateix o un muntatge de Calígula dirigit per Mario Gas converteixen A fuego en una reflexió metateatral i juganera, on l’ego dels actors, el seu narcisisme i les seves ganes de deixar empremta es parodien amb empatia i afecte. Pablo Macho Otero és actor, és a dir, un seductor nat, i la seva fascinació pel foc, els llumins i la gasolina l’emparenta directament amb la catalana més universal. Rosalía cantava a Sakura, com a tancament de Motomami i davant d’un públic ficcionalitzat (tot molt meta): “Las llamas son bonitas porque no tienen orden / y el fuego es bonito porque todo lo rompe”. Cremem-ho tot, doncs, i quedem-nos observant les flames com qui mira un bonic capvespre.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma

Más información
Arxivat A
Últimas noticias
El reconocimiento israelí de Somalilandia agita el Golfo por sus implicaciones estratégicas
Así ha sido 2025: euforia por la inteligencia artificial, el Sabadell resiste y el BCE pisa el freno
La justicia anula el despido de una directiva de un laboratorio que fue sustituida por un hombre sin justificación
El PP rechaza el pacto de Trabajo y los sindicatos para ampliar el permiso de fallecimiento a diez días
Lo más visto
- La Audiencia Nacional avala la decisión de Robles de retirar el nombre de Franco a una bandera de la Legión
- Trump anuncia la destrucción de una instalación de producción de drogas en Venezuela
- Rusia amenaza con romper las negociaciones tras acusar a Ucrania de atacar una residencia de Putin
- Alain Aspect, Nobel de Física: “Einstein era tan inteligente que habría tenido que reconocer el entrelazamiento cuántico”
- Recuperado el cadáver de la niña de la familia española desaparecida tras un naufragio en Indonesia






























































