El paradís de confitura de Josep M. de Sagarra
‘La ruta blava’ navega entre la travessia per mar i el descobriment de les illes polinèsiques
Després de deixar Marsella, amb “quatre gotes de llimona madura sobre la imaginació”, Josep M. de Sagarra, que s’ha instal·lat a França fugint de la guerra civil, s’embarca cap al Paradís. Ho fa gràcies al regal de noces de Francesc Cambó (un viatge a la Polinèsia), conscient que l’estat confús en què viu Europa posa fi a tota una època. Al llarg de set mesos, l’escriptor, conegut per la seva elegància, refinament i gustos gormands, viurà rodejat de personatges esqueixats: occidentals a la “caça d’exotismes” i maoris desvagats, corromputs per una colonització que els ha convertit en objecte d’oci i exhibició.
Què hi fa, l’escriptor de l’hotel Colón, l’home de les camises de seda i dels aperitius, allunyat de la civilització? Sagarra reconeix, des de l’inici, la falsedat del “paradís de confitura”. El 1936, l’exotisme promogut pel cinema i les novel·les de Somerset Maugham, que havia enlluernat Aurora Bertrana deu anys abans, ha caigut en el desprestigi i ja no és creïble. Això no vol dir, però, que Sagarra no hi trobi uns al·licients. L’experiència emocional i sensorial del periple aguditza la creativitat de l’autor i li proporciona unes imatges sorprenents, que són fruit d’embriagament del que veu. Aquestes imatges són les que converteixen el viatge sagarrià en una experiència fascinant i perdurable, que sotraga els sentits.
El llibre es divideix en dues parts. Mentre que la primera se centra en la travessia per mar, la segona és dedicada a les illes polinèsiques. En tots dos casos, la mirada de Sagarra està enterbolida per una emoció paradoxal, entre tendra i grotesca. El commouen barris com els del port de Marsella, que són “desmarxats i monstruosos”, o el barri àrab d’Alger, que és “purulència i clatellada seca”. A bord del Commissaire Ramel l’espectacularitat teatral de les postes de sol contrasta amb la fauna humana que hi pul·lula, plena d’aventurers que volen enterrar a Tahití “la seva manca de conviccions”. La “follia oceànica” empeny tota mena d’europeus a viure en un clima més deixatat, on la moral (i la indumentària) són lleugeres.
La ruta blava
Club Editor. Edició de Narcís Garolera
286 pàgines. 22,95 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
