El paradís de confitura de Josep M. de Sagarra

Després de deixar Marsella, amb “quatre gotes de llimona madura sobre la imaginació”, Josep M. de Sagarra, que s’ha instal·lat a França fugint de la guerra civil, s’embarca cap al Paradís. Ho fa gràcies al regal de noces de Francesc Cambó (un viatge a la Polinèsia), conscient que l’estat confús en què viu Europa posa fi a tota una època. Al llarg de set mesos, l’escriptor, conegut per la seva elegància, refinament i gustos gormands, viurà rodejat de personatges esqueixats: occidentals a la “caça d’exotismes” i maoris desvagats, corromputs per una colonització que els ha convertit en objecte d’oci i exhibició.

Què hi fa, l’escriptor de l’hotel Colón, l’home de les camises de seda i dels aperitius, allunyat de la civilització? Sagarra reconeix, des de l’inici, la falsedat del “paradís de confitura”. El 1936, l’exotisme promogut pel cinema i les novel·les de Somerset Maugham, que havia enlluernat Aurora Bertrana deu anys abans, ha caigut en el desprestigi i ja no és creïble. Això no vol dir, però, que Sagarra no hi trobi uns al·licients. L’experiència emocional i sensorial del periple aguditza la creativitat de l’autor i li proporciona unes imatges sorprenents, que són fruit d’embriagament del que veu. Aquestes imatges són les que converteixen el viatge sagarrià en una experiència fascinant i perdurable, que sotraga els sentits.

El llibre es divideix en dues parts. Mentre que la primera se centra en la travessia per mar, la segona és dedicada a les illes polinèsiques. En tots dos casos, la mirada de Sagarra està enterbolida per una emoció paradoxal, entre tendra i grotesca. El commouen barris com els del port de Marsella, que són “desmarxats i monstruosos”, o el barri àrab d’Alger, que és “purulència i clatellada seca”. A bord del Commissaire Ramel l’espectacularitat teatral de les postes de sol contrasta amb la fauna humana que hi pul·lula, plena d’aventurers que volen enterrar a Tahití “la seva manca de conviccions”. La “follia oceànica” empeny tota mena d’europeus a viure en un clima més deixatat, on la moral (i la indumentària) són lleugeres.

La ruta blava 

Josep M. de Sagarra 
Club Editor. Edició de Narcís Garolera
286 pàgines. 22,95 euros