Eva Baltasar: sentir-se a gust en la fascinació

Sense cap temor que la prenguin per boja, l’escriptora Eva Baltasar va explicar a l’última sessió del club de lectura de ‘Quadern’ que li va costar molt posar punt final a la seva darrera novel·la, Ocàs i fascinació (Club Editor), perquè se sentia molt a gust entre les pàgines de la segona part, on la protagonista entra en un llarg deliri posterior a haver perdut la feina i la casa que la porta a cometre un delicte. Una pertorbació entre la vigília i el somni que costa de desxifrar. Al final, quan arriba la policia i la deté, el lector s’adona que tot allò va de debò, però tot i així, són molts els que han hagut de recular i fer una segona lectura per constatar que el que han llegit passa de veritat i no es queda només en el cap de la protagonista, un dubte que sobrevola la lectura fins al desenllaç.

La mateixa autora va reconèixer que moltes persones li han explicat que han hagut de fer aquesta revisió per creure’s el que llegien, i algunes assistents al club ho van corroborar. “La protagonista surt del temps, recupera l’espiritualitat i troba una figura a la qual adorar”, va raonar Baltasar. Una de les lectores va explicar que va quedar molt impactada, mentre que una altra va llegir aquesta segona part pensant que tot era un somni. Una idea que no va desagradar a Baltasar, oberta a tot tipus de lectures sobre la seva obra. “La vida és un somni”, va afegir.

Encara que tingui moltes capes, per a l’autora, la principal lectura d’aquesta segona part representa la recuperació de l’espiritualitat en un món que s’acaba, que està descrit en la primera, l’ocàs, quan la protagonista és expulsada de la societat en quedar-se al carrer i a l’atur, tot i que és una dona jove i amb estudis universitaris. “No medito ni premedito les meves obres”, va explicar Baltasar, que va comparar la seva escriptura amb la del pintor que fa retrats. Això sí, va admetre que la majoria de les seves protagonistes són dones sense passat, que apareixen de sobte sense que se sàpiga gaire d’on venen.

De fet, les tres protagonistes del tríptic que formaven Permagel, Boulder i Mamut, també vivien amb incomoditat en societat. Però, a diferència de la protagonista d’Ocàs i fascinació, elles eren solitàries i perifèriques d’una forma volguda, se’n sentien orgulloses. La protagonista d’ara es troba de sobte al carrer, sense cap xarxa que la sustenti. L’autora admet que la proposta és radical, que per això és literatura, però no dubta que és un retrat de les dones d’avui. “Hi ha molta gent vivint al carrer, ho hem normalitzat”. Un lector, que treballa amb persones sense sostre, la va felicitar per com de bé s’havia apropat a aquesta situació. Ella va explicar que de jove va passar dos dies al carrer a Berlín. Hi havia arribat per fer un Erasmus i la seva situció no era precària, però recorda molt la por que va passar a la intempèrie més fosca i com no va poder aclucar l’ull durant dues nits seguides fins que va trobar un allotjament.

Fascinada pels personatges i les històries incòmodes, Baltasar va fer notar que la vida s’ha tornat molt hostil per a les persones, especialment en les ciutats, on la cascada que pot portar la gent a una situació desesperada s’ha accelerat moltíssim. Ja res és segur, ni la feina, ni la casa ni les relacions. “El món és d’una fragilitat màxima”. Així resumia Baltasar el motor de la seva novel·la, que va començar a escriure sense un mapa al cap, però amb ganes de “transformar el desig de matar que tots portem dins” i, d’alguna manera, també amb ganes de matar el tema de la maternitat, molt present en les darreres obres.

Tot i això, va donar als lectors una pista que els havia passat per alt. “L’ocàs està anunciat”, va deixar anar, per retornar a un moment de la fascinació, quan la protagonista del llibre, en una de les cases que neteja durant una temporada, “agafa les galetes maria, les ofega en llet i els surt l’ànima”. No van quedar aquí les revelacions, els lectors també van saber que Baltasar no està tan lluny del seu personatge. Ella mateixa no va començar a fer amics fins als 40 anys, després d’una infància i joventut molt isolades, i va passar tres anys sense parlar amb la seva familia. Tot, explicat per ella en un club de lectura on tothom, escriptors i lectors, sempre descobreixen coses noves, com també va passar en la penúltima visita, quan Pol Guasch va venir a parlar d’Ofert a les mans, el paradís crema.

Amb una de les escriptores de més èxit dels darrers anys, que va estar nominada al Premi Booker International ara fa un any per Boulder, es va tancar el club de lectura, per on han passat aquest curs deu escriptors que han presentat obra nova recentment. Tot indica que la temporada vinent tornarà amb noves trobades entre escriptors i lectors.