Basté-Urdangarin, l’entrevista d’un amic

Jordi Basté ha encetat la seva col·laboració amb La 2 Cat fent petar la xerrada amb un convidat que molts periodistes haurien volgut tenir: el seu amic Iñaki Urdangarin. Una exclusiva indiscutible, un èxit cridaner, una manera de començar fort. El programa es diu Pla seqüència. Una tria que evidencia la importància que li dona al format que compromet a gravar sense interrupcions i no deixa fer retocs durant el muntatge. La conversa arriba a l’espectador en la seva integritat. Va disparar l’audiència de La 2 Cat amb un 9,2% i 145.000 espectadors.

Fins aquí tot molt bé. Ara, de què van parlar durant els cinquanta minuts i escaig? Fonamentalment de l’experiència a la presó, dels primers mesos, un tràngol dur que va descriure amb un cert detall sense acceptar que el seu internament en un mòdul solitari d’una presó de dones, que tenia un preu obvi per al pres, també era una indulgència, no dubto que per raons de seguretat, que li estalviava companyies desagradables. També es va parlar d’handbol, de la mare i dels fills, del seu actual projecte d’entrenament emocional on aplica, diu, allò que ell ha après per treure els seus clients d’enfonsaments anímics de tota mena. També hi va haver una menció molt afectuosa a la seva exdona, la princesa Cristina. L’espectador segurament trobarà a faltar en aquesta primera entrevista televisiva que ell i el periodista, sobretot el periodista, no s’acostessin a una agenda informativa més incòmoda pel personatge, que va ser condemnat en el Cas Nóos per malversació, prevaricació, frau a l’Administració, dos delictes fiscals i tràfic d’influències.

I sorprèn perquè aquests dies Grijalbo ha publicat les primeres informacions sobre el llibre de memòries que Urdangarin traurà el mes de febrer -Todo lo vivido. Triunfos, derrotas y aprendizajes- i en el comunicat engruna el temari del llibre: la seva infància, la seva carrera esportiva, la seva integració dins de la Família Reial, el Cas Nóos, l’experiència de la presó i la seva nova vida. Un sumari de temes dels quals Basté aquest dijous se’n va menjar alguns de bàsics. Si és veritat el comunicat... i en parla al llibre, per què no podia parlar-ne a la televisió? En entrevistes promocionals a la premsa sobre el nou programa, Basté va declarar que “qui busqui morbositat, venjança o temes relacionats amb el rei emèrit, no ho trobarà perquè ell no vol anar per aquí”. Encara més clar: “únicament em va avisar, si furgava molt en coses del passat que ell no volia tractar, que simplement diria que no en vol parlar”. L’entrevistat té tot el dret a ignorar preguntes incòmodes de l’entrevistador, però no està tan clar que aquest no tingui l’obligació de fer-les o, com a mínim, d’explicar a la seva audiència quins silencis havien pactat prèviament amb el convidat. Era l’inici d’una etapa promocional del llibre?

Després de l’entrevista, feta sense papers ni xuletes, La 2 Cat va emetre un reportatge sobre el making off del programa (que va fer un boníssim 8,4%). Es van explicar les evidents dificultats que té per a la càmera el seguiment sense interrupcions dels protagonistes, com es va treballar el so o es va preparar l’escenari principal. Van crear una atmosfera un punt lúgubre. En general van resoldre encertadament el repte. Van faltar més plans frontals del convidat i va sobrar musiqueta. No sé si cal proposar un pla seqüència -una solució narrativa molt de moda- per a un programa com aquest on, a més, no hi ha dubtes sobre que el periodista no és dels que permetria manipulacions de muntatge. Ens van mostrar el making off tècnic. També hauria estat bé un making off sobre el contingut i el temari compromès.