Recomanacions teatrals per al mes de maig

‘Breu introducció al western’. Flyhard. A partir del 6 de maig.

Joan Yago escriu i Llàtzer García dirigeix. Només aquest tàndem ja val una recomanació per anar a veure aquesta obra on un fill a l’atur i un pare de baixa per una agressió conviuen i només reben les visites del tiet, que fa tota mena de teràpies, i de l’avi, que cada vegada hi toca menys. Efectivament, com explica el director, “això no és una història de l’oest, ni sobre pel·lícules de l’oest sinó una obra sobre quatre homes que no saben comunicar-se”. Potser l’oest és només una evasió: “No em negaràs que la imatge és demolidora. Un expolicia amb demència i un noiet de 25 anys anant junts a veure pel·lícules de l’oest”, li diu el tiet al jove... Eduard Benito, Pepo Blasco, Oriol Guinart i Jan Serra són aquests quatre homes, “analfabets emocionals que malden per trobar una mica de pau entre les quatre parets on intenten amagar-se del món” (paraules de Llàtzer García). Una hora, aproximadament.

‘Acorar’. Espai Texas. Fins el 21 de maig

Toni Gomila porta 13 anys, ja, capficant-se (gairebé literalment...) en la matança del porc per bussejar en la tradició de la seva terra, Mallorca, tot denunciant la pèrdua d’aquesta història oral que tantes generacions s’han encarregat de perpetrar. Acorar (”Ficar fins al fons d’un cos. Ficar fins al cor. Aniquilar”, s’apunta en l’edició del guió, de l’editorial Món de llibres) és un monòleg (escrit i interpretat pel matiex Gomila) que critica la globalització que esborra la identitat i la cultura de les comunitats a partir de la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. El text no ha variat en tot aquest temps. No ha calgut. El que varia, explica l’autor, són les percepcions de la gent en cada època: “Durant aquests anys diferents parts del text han pres més rellevància: el 2011, la crisi econòmmica; el 2012 era clara la referència al procés; a partir del 2020, el tema que ressonava més era el de la medicina i les plagues...”. L’obra, crua i intensa, és manté, doncs, vigent. 50 minuts.

‘Amnèsia’. Sala Petita TNC. Del 9 de maig al 2 de juny.

El dramaturg argentí Nelson Valente (El loco y la camisa, Sylvia...) sempre és una garantia (una autoritat) a l’hora de capbussar-nos en un costumisme càustic i crític, posant el dit a la nafra en allò que ens toca de ben a prop, en el dia a dia. A Amnèsia ens posa davant del dilema familiar d’haver de cuidar la mare, que ja no pot viure sola. Els membres d’una família hauran d’entendre’s en aquesta decisió tan natural i comuna com delicada i difícil. L’autor parla de la “retòrica de les relacions”, que inclou una dosi de sinceritat, una mica de culpabilitat... i molta ironia. Míriam Iscla, Joan Negrié, Mercè Arànega, Màrcia Cisteró, Victòria Pagès i Biel Rossell formen el repartiment. Una hora i 25 minuts (entreacte inclós).

‘Barba-rossa’. Centre de les Arts Lliures. Fins al 19 de maig

La companyia menorquina La Trup porta a Barcelona el seu darrer espectacle, una adaptació de la novel·la de Joan Pons, ambientada en la Menorca del segle XVI, sobre un dels episodis més nefastos per a l’illa, quan Maó va ser arrasada per Barba-rossa. El caçador d’ocells cantaires Roger Genestar, el mític corsari, la recerca d’un amor ideal i el patiment del poble de Maó es barregen en una història en què es vol valorar tot allò que uneix els pobles contra l’interès dels poderosos de treure partit de la guerra i la violència. Una hora i 20 minuts.

‘Llegat’. Teatre Akadèmia. Del 9 de maig al 2 de juny

Per una banda hi ha la Clara (Àngels Gonyalons), una dona forta, segura de si mateixa però, probablement, poc empàtica a l’hora de mostrar les seves emocions; per una altra, el seu fill, l’Oriol (Pau Oliver), un jove intel·ligent, divertit, extrovertit que, però, no sap ben bé cap a on anar; i també hi ha el Javi (Marc Pociello), un home madur, emocinalment i ben establert professionalment . Una nit l’Oriol coneix el Javi i s’emboliquen, just quan la Clara ha decidit donar un cop de timó a la seva vida i ha venut la casa i arrenca un vaiatge en furgoneta amb el seu fill, que acabarà acceptant, tot i que la relació amb la seva mare no és la millor. La relació materno-filial i una relació amorosa que ha de ser a distància acabaran reconfigurant els paràmetres de representants de tres generacions. Daniel J. Meyer i la “seva” directora, Montse Rodríguez Clusella, tornen a coincidir, una vegada més, després d’èxits com AKA (Also known as), Uppgivenhet o Scratch. Una hora i mitja.

‘Lluna plena’. Heartbreak Hotel. Fins al 2 de juny

Àlex Rigola ha adaptat i dirigeix Lluna plena, un delicat i suggeridor text de la japonesa (afincada al Canadà) Aki Shizamaki que ens porta al moment en què la Fujiko, després de tota una vida tranquil·la i familiar amb el Tetsuo, perd de cop la memòria. L’home, trasbalsat, comença a tornar a enamorar aquesta dona que ja no el reconeix. Aquesta situació li descobrirà una altra vida de la Fujiko i obrirà interrogants sobre tantes certeses quotidianes: qui ha perdut realment la memòria? Qui, potser, no l’ha tinguda mai? L’alzhèimer esborra una vida en comú però, potser, obra una altra història d’amor. Andreu Benito, Lluïsa Castell, Miranda Gas i Pep Munné aixequen sobre l’escenari tot el minimalisme d’una obra que ens empeny a pensar. Una hora i 15 minuts.

‘El zoo de vidre’. Biblioteca de Catalunya. Fins al 19 de maig

La Biblioteca de Catalunya acull el muntatge dirigit per Martina Cabanas d’El zoo de vidre, una de les obres principals de Tennessee Williams, retrat d’una família dels Estats Units en ple crac del 29, amb Laura Conejero, David Anguera, Clara Moraleda i Roger Torns. L’Amanda lluita per assegurar allò que ella considera que seria un futur millor per als seus dos joves fills, el Tom (el narrador de la història) i la Laura, sense abandonar mai la frustració d’haver estat abandonada pel seu marit. El fill, poeta, treballa en un magatzem per sostenir la família però desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva sufocant mare. A la germana petita, romàntica i tímida, refugiada en les seves figuretes de vidre i estigmatitzada per la seva coixesa, li costa relacionar-se amb el món exterior. Serà un gran cop per a ella quan l’Amanda s’entossudeixi a buscar-li un pretendent. Tot pel bé dels fills... El bé? Una hora i 40 minuts.

‘Conspiranoia’. La Villarroel. Fins al 2 de juny

Marc Angelet i Jordi Casanova han escrit aquesta peça (que dirigeix el segon) que respon plenament al títol. Es tracta d’una comèdia dramàtica que destapa secrets i mentides fins al punt d’amenaçar amb trencar amistats. Conspiracions pures i dures. Una colla d’amics, amics de tota la vida, de ben petits (David Vert, Mia Esteve, Eduard Farelo i Àurea Márquez) s’enfronten a la crisi d’una d’elles, la dona del Roger, un conegut locutor radiofònic: com qui diu, s’ha cregut totes les fake news imaginables i cal fer una teràpia que, potser, no sortirà com caldria esperar... En el fons, una pregunta: podem estimar una persona que veu el món completament diferent de com el veiem nosaltres? Una hora i mitja.

‘No hi ha fills innocents’. Sala Atrium. Del 7 de maig al 2 de juny

La nova producció de Teorema Teatre presenta a la Sala Atriumcom “una celebració de la contradicció, la incomoditat, l’actualitat i la importància de l’obra de Pasolini”. L’actor Oriol Genís, que ja va treballar aquest personatge a PPP (amb Xavier Albertí, el 2005) ha volgut deixar amb aquesta obra el seu llegat, el llegat, també, del seu admirat Pier Paolo Pasolini. Dirigit per Mia Parcerisa, el veterà intèrpret, acompanyat pel músic Pau de Nut, ens apropa a la figura de l’escriptor, poeta, assagista, director de cinema, lluitador i inconformista Pier Paolo Pasolini, testimoni directe del pas del feixisme a la democràcia a Itàlia i tot el que va seguir, mort assassinat en dubtoses circumstàncies el 1975. “Les veus de l’autor i de l’actor es barregen i es confonen, es contradiuen i es qüestionen”, escriu el director. La música en directe ajuda a crear una atomsfera gairebé onírica, honesta, lliure. Una hora i cinc minuts.

Mostra de Teatre. Teatre del Raval. Fins al 5 de juny

Com cada any, el Teatre del Raval obre les seves partes a la Mostra de Teatre, una plataforma molt útil per a professionals del sector i les companyies emergents que volen projectar-se professionalment. Aquesta iniciativa, que acaba d’arrencar la seva 26ª edició, té la voluntat de protegir els espectacles de creació pròpia i afavorir la recerca de nous llenguatges escènics. De més d’una vuitantena de projectes presentats se n’han seleccionat 12, que es poden veure al teatre del carrer de Sant Antoni Abad aquest mes.