Miquel Desclot, unes perles de rosada escrita

“Que quina herència / us llegaré? Doncs pètals / per primavera, / cucuts per la canícula / i erables per l’octubre...”: aquests versos semblen contenir l’esperit de la lírica clàssica japonesa. Es tracta d’una waka o tanka escrita pel monjo Ryokan durant una de les etapes de la tradició poètica nipona, el període d’Edo —moment en què s’institucionalitzava, també, la tradició de l’haikai o haiku. Des del període arcaic o de Nara (que comença el nostre s. IV) fins al període modern (que comptem a partir del 1868), Miquel Desclot ens ofereix un recorregut per totes les etapes de la poesia japonesa a En coixí d’herba: un florilegi delicat, que reprèn, revisat i reeditat —n’ha ampliat notòriament el nombre d’autors i poesies—, el recull publicat a la mateixa col·lecció l’any 1995 (aleshores titulat Per tot coixí les herbes).

Antologia de poesia traduïda? A les notes finals, Desclot matisa aquests dos conceptes. “No he pretès res més —ni menys—que assajar d’oferir un llibre de poesia”; una collita de poemes guiada pel gust personal, i “la naturalitat amb què se’m lliuraven formalment”. És per aquest motiu que no hi trobem notes a peu de plana que enfarfeguin el paper. I això fa que la lectura es condensi i es depuri, a la vegada, en aquestes “petites perles de rosada”, tan prenyades de silenci com de sentit, que són les tankes i els haikus, les dues formes clàssiques recollides. Per altra banda, Desclot no tradueix directament del japonès. Per això, en lloc de traduccions, prefereix el concepte d’interpretacions, que Marià Manent havia emprat per descriure la seva mateixa experiència amb la poesia xinesa. “Diria que no he traduït poesia japonesa en català, sinó que he escrit poesia japonesa en català”. Literarietat abans que literalitat: l’intèrpret ha decidit respectar, primer de tot, el to i l’esperit de les poesies originals.

Substancialment concisa, la forma de la tanka i del haiku rebla la qualitat tàcita, íntima i suggeridora de l’art de la poesia. La fondària del sentit, en cadascun d’aquests poemes, s’amaga sempre en la penombra del pleniluni, en l’eco llunyà de l’udol d’un cérvol, en un cap de rosella mai del tot badat —imatges recurrents en molts dels versos.

A poc a poc, el lector es familiaritza amb imatges i símbols que abonen, en les composicions de totes les èpoques, l’esperit de cadascuna de les estacions de l’any: els pètals de cirerer, la partença de les oques o el rossinyol a la primavera; l’udol del cérvol, els erables o el vent fred a la tardor. Es tracta d’una poesia sòbria, essencial, arrelada sempre a un context temporal i espacial concrets, que canta les qualitats del món sensible: formes, moviment, fragàncies, llum, reflexos, sensacions. Malgrat això, i per bé que alguns poemes ens puguin semblar fonamentalment decoratius, lleugers o fins i tot càndids, gairebé totes les imatges que animen els versos enclouen píndoles de transcendència i una aparentment gravetat ingràvida. “Les flors de pruna / no han caigut encara. Però a la bassa / ja se’n percep la imatge / a l’aigua reflectida”, ens adverteix una tanka de primavera. El pes del temps sempre és present: quan la tardor arriba, ni tan sols el vent és alliberador: “Cau una fulla / Vaja!, una sola fulla, / presa del vent”.

Amb una veu tradicionalment objectiva, depurada de la figura del jo (només els autors del període modern començaran a introduir els sentiments personals en el poe­ma), la tradició nipona fa honor a la màxima virtut del yugen, “la capacitat de representar l’inefable i l’invisible, el que hi ha darrere de la naturalesa que percebem amb els sentits corporals partint del testimoni que aquests proporcionen”, segons explica Ángel Crespo al pròleg. “Aquest món nostre, / un enfilall de perles / de lleu rosada/ en un fil fragilíssim/ obrat per una aranya”. Els poemes d’aquest recull són com l’enfilall de perles de rosada que enlluenten i revesteixen la teranyina de sentit que embolica el món.

En coixí d’herba. De la lírica clàssica japonesa 

Miquel Desclot 
Pròlegs d’Ángel Crespo i de Jordi Mas López
Proa. 357 pàgines. 18,90 euros