Sant Joan després d’Emily Ratajkovski

És curiosa, la manera en què les coses convergeixen a vegades. Per exemple, els protagonistes de Les invasions bàrbares definien la intel·ligència com un fenomen col·lectiu que es manifesta intermitent i capriciós, al marge de la voluntat humana. “A Atenes, l’any 416 aC”, comentava un d’ells, “Eurípides estrena Electra. Entre el públic hi ha Sòfocles, Aristòfanes, Sòcrates i Plató. La intel·ligència era allà”.

Vaig recordar aquella escena durant una visita a Sant Joan, vila de dos mil habitants al centre de Mallorca on darrerament convergeixen coses ben curioses. El poble és maco, sense res d’icònic, i es manté mig preservat del turisme i de la construcció excessiva. Culturalment, pot bravejar d’haver vist néixer el folklorista Rafel Ginard, un llunyà 1899. En política sempre va ser molt conservador. S’hi viu bé, i si no hi passa gran cosa és per una raó excel·lent: no toca que hi passi res, allà!

Fins ara. La visita d’una celebritat va fer el paper d’estrella d’Orient, exòtica i fugaç, que anuncia canvis. Un dia del 2022, la model Emily Ratajkovski penjà a Instagram diverses fotografies passejant per la vila. L’acompanyava l’amic, geògraf i veí il·lustre Climent Picornell. Impensable parella! Quina escletxa multiversal havia provocat semblant fantasia? Llavors no ho sabíem (de fet, molts encara no se n’han temut), però aquell instant prodigiós, amb la seva barreja tan creativa de mons i estilismes, suposà per a Sant Joan un ritual de pas, l’avís del seu futur.

Prest, els rumors arrencaren arreu: a Sant ­Joan hi ha un club de lectura alquímic; hi circulen artistes bojos a l’hora baixa; s’hi tradueixen textos bíblics; hi viuen dos teòsofs i un argentí que fa música futura. Després arribà la sorpresa política. A les darreres eleccions, en ple desastre progressista a l’illa, els votants feren batle un senyor anglès i de Més. No era de creure!

Així arribem al passat diumenge 29 d’octubre, quan el municipi esdevingué, per un dia, capital cultural de l’arxipèlag. A l’edifici de Persones Majors s’hi presentava una magnífica antologia d’aforistes alemanys de Fruela Fernández, amb quaranta assistents... En bon diumenge! Simultàniament, l’artista Lluïsa Febrer, punk d’arrel, hereva legítima del Taller Llunàtic, obria la portassa familiar amb una exposició/rave col·lectiva que arreplegava les figures més irreverents de l’escena illenca. Sant Joan era on tocava estar. Sospito que ho serà més cops.

I ara, un secret. Potser Sòfocles i Plató foren convocats a una mateixa Atenes per l’esperit de la Història, però el que passa a Sant Joan té explicacions més tangibles: col·lectius compromesos, veïns fent xarxa, una llista electoral jove i entusiasta, esforços humaníssims per sacsejar el poble, voluntat de vincle. Un exemple polític.