Especulació, fum i brogit

Obra clau del segle XIX, La febre d’or (1892) és la gran novel·la de la Barcelona de la Restauració. Centrada en el boom financer de 1880, la ficció es basa en els efectes que l’especulació crea en la societat del moment, atenint-se a les transformacions que introdueix en la vida d’una família. El protagonista és Gil Foix, un dels personatges més icònics del vuit-cents, un poll reviscolat entranyable, que sucumbeix, fascinat, al “sant mannà” borsari. Les peripècies financeres de l’exfuster permeten a Oller incloure dos dels elements més paradigmàtics del capitalisme industrial: el tren i la borsa. A través del fum i del brogit amb què s’associen, irromp la realitat d’una dècada febrosa, que culminarà amb l’Exposició Universal de 1888.

Mitjançant un relat amb funció exemplar, Oller parla de l’impacte del capitalisme financer en el cos social i en la psicologia humana. Aclaparat per l’excés, el lector comprèn la fascinació que provoquen les accions i els dividends, segueix els moviments dels agents i els corredors, i copsa el poder que exerceixen en l’àmbit polític, social i sentimental. “L’argent fait tout”, diu un dels personatges. La borsa dessacralitza l’espai privat i és l’epicentre d’una onada expansiva que tensa i posa de manifest una societat en conflicte, que sucumbeix al fetitxisme dels diners i es deixa emportar pel joc enlluernador del crèdit. El lector viu tot aquest procés vertiginosament, talment com Oller el visqué, atrapat per l’efecte de realitat que la trama convoca. La lògica acumulativa originada per la “set d’or” i la “vanitat encomanadissa” fa que el radi de relacions públiques de Foix cada cop sigui més gran, mentre casa seva s’omple de bibelots i els viatges de feina s’intensifiquen.

La novel·la inclou dos dels elements més paradigmàtics del capitalisme industrial: el tren i la borsa, el fum i el brogit

La mirada de l’escriptor sobre el conflicte és, a la vegada, espectacular i comprensiva. L’autor no només vol reproduir la visió de “grans horitzons” que la vida “a l’engròs” de Foix comporta, sinó que, en fer-ho, és atent a les causes que generen aquesta mirada enterbolida pel fum i el brogit. És gràcies a la sensació de suspensió dels límits que els diners provoquen que es funda la ciutat moderna, i bona part dels projectes que fonamenten l’urbs de l’”Oda a Barcelona” (1883) de Verdaguer, una ciutat que difícilment seria la que és sense l’eufòria d’aquell moment. Si la novel·la impressiona, encara avui, és gràcies al detall amb què l’autor descriu determinades escenes (l’activitat al Borsí, el dinar de Nadal o la festa a Pedralbes), que tindran una funció representativa i simbòlica. També ens atreu la seva versemblança: si la trama és creïble és perquè podem associar-la a fets i personatges que ens resulten propers, reals.

Un altre dels punts forts de la novel·la és la seva inscripció en una dialèctica històrica concreta, precisament contextualitzada. El món d’Oller retrata els impulsos d’una societat emergent, d’extracció variada, que situa el joc en un espai on les fronteres entre el que és públic i el que és privat es difonen. La família de Foix ha d’exhibir-se en una Barcelona nova que, tot i que encara menestraleja, ja apunta a la modernitat industrial, urbanística i artística. Els nous espais d’oci burgès (el Liceu, l’hipòdrom o el passeig de Gràcia), els canvis de domicili i els desplaçaments amb cotxe particular impliquen una mobilitat incessant, que causa admiració, però també estranyesa. La recança amb què determinats personatges entomen el canvi evidencia una commoció profunda, associada a la inadaptació. No és gens estrany, en aquest sentit, que Oller es refereixi al mal de Foix utilitzant un terme de moda a l’època, neurastènia, la típica malaltia dels brokers, resultat de l’excés d’activitat cerebral. O de la hiperestimulació nerviosa que Georg Simmel identificava com a característica de la vida urbana moderna.

La història de Foix la podem llegir en una nova edició, publicada dins la col·lecció “Imprescindibles” de l’Editorial Barcino. Partint de l’edició de 1928, revisada per l’autor, i del text publicat per Cossetània el 2012, Gemma Bartolí adapta, sobretot, la puntuació i l’ortografia, i limita l’ús de la cursiva. El resultat és respectuós amb l’original i, a la vegada, clar i llegible. Aquesta nova edició ens permet, de nou, d’endinsar-nos i participar en el joc de l’especulació, el fum i el brogit.

La febre d’or 

Narcís Oller. Edició i introducció de Gemma Bartolí, Edicions Barcino
509 pàgines. 25,95 euros