No cal ciment
Calonge demostra que hi ha altres maneres de revifar un centre històric: posa-hi llibreries
En aquest país les coses s’arreglen a cop de ciment. Si un camí s’enfanga, posa-hi ciment. Si queda una clapa de terreny per urbanitzar, aixeca-hi pisos i un per sobre del que seria raonable. Si amb la urbanització s’han hagut de talar quatre arbres, no vindrà d’aquí. I si un centre històric no té vida, arrasa’l i fes-lo nou de trinca. És una lògica que ha operat a tota vela, tota la vida. Però Calonge (Baix Empordà) demostra que hi ha altres maneres de revifar un centre històric: posa-hi llibreries. Generalistes i especialitzades en música, còmic, gastronomia, viatges... Fes-hi concerts i xerrades, marina-hi un mar i muntanya d’activitats. I un cop al mes porta-hi escriptors a fer de llibreters, com un flautista d’Hamelín de lectures que fa parada en cadascuna de les llibreries. I m’hi van convidar.
Comencem la ruta a La Viatgeria, llibreria i agència de viatges, on han preparat un altar amb llibres de viatges a Itàlia, a partir de dues recomanacions enllaçades: Unico grande amore, de Toni Padilla, un viatge futbolístic i sentimental, i Postals d’Itàlia, de Charles Dickens. Quasi un segle i mig els separa. En realitat, és quasi res. Gràcies a la literatura, som quasi enlloc i a tot arreu. A Trieste o el sentido de ninguna parte, un altre llibre de l’altar, l’autora britànica Jan Morris parla de l’efecte Trieste. Lliga aquesta ciutat mítica amb una sensació d’irrealitat, d’escapar del temps i trobar-se enlloc.
Suspesos en el temps, fem quatre passes més i parem en una altra llibreria, a fer un gaspatxo amb Pla i Fuster. A El que hem menjat l’empordanès explica que una vegada que va rebre el Voltaire de Sueca a casa, aquest li va proposar de fer un gaspatxo. No en trobarien ni en trenta quilòmetres a la rodona, li va dir Pla, però va vaticinar que la “sopa andalusa” guanyaria prèdica. Els vaticinis planians, complerts o errats, fan tanta companyia! Després, en una llibreria musical, seguim una altra mena d’il·luminacions, les de Jaume Sisa i Patti Smith. Encetem L’any del mico i ens llevem en un motel de Santa Cruz, a Califòrnia, i, com la Patti al país de les meravelles, comencem a parlar amb els rètols. Així com hi ha rehabilitacions de centres històrics a partir de llibreries, hi ha turisme per a peregrinar-les, ens diu un rètol trempat. Ens plantegem si ara hem de passar a L’any del jardiner: agafar-nos als consells que dona Karel Čapek per cuidar i fer créixer l’hort... i tenir confiança, confiança en la vida que avança, que dona fruits i s’obriran les flors. És la mateixa confiança que propulsa l’obra gràfica del dibuixant Chris Ware, la seva monumentalitat i detall infinit. Quan ens hi aturem, a la llibreria de còmics, embadaliment general. Passeu un cap de setmana amb Fabricar historias o Rusty Brown. Passeu un cap de setmana pel temps flotant de les llibreries de Calonge.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.