‘Eufòria’, guanya la Jim i perd el jurat

La Jim ha estat la guanyadora de l’Eufòria 2. Una victòria merescuda. La veritat és que tenia un avantatge sobre la resta, ja portava coses apreses d’haver concursat a l’humil Objectiu Paki de la RTV de Cardedeu. No ho sé, potser la veurem a la versió d’OT que prepara Amazon. La guanyadora d’aquesta edició podia haver estat qualsevol altra finalista. Ara bé, el perdedor sí que és clar: el jurat.

El programa ha anat alterant les seves pròpies regles del joc. Per exemple, orquestrant repesques que permetien allargar la vida del xou. A la cinquena gala, batejada com “a l’inrevés”, va ser el públic qui enviava a la zona de perill. El VAR, en comptes d’afegir candidats a l’expulsió, en salvava un, i era el jurat qui expulsava. Però aquest poder d’arbitratge a les darreres gales es va atorgar únicament al públic. Sense cap funció en el programa, amb el vot popular monopolitzant les decisions, els tres membres d’aquest trist tribunal veia reduïda la seva funció a comentaris intranscendents. Durant tot Eufòria, amb l’excepció puntual d’Elena Gadel, les seves opinions no han tingut cap mena de substància. I els espectadors han acabat tenint el poder absolut sobre l’itinerari i sortida dels concursants. El moment més divertit de la nit final va ser quan l’equip d’àrbitres i entrenadors va interpretar temes que s’havien escoltat aquesta temporada i les tres finalistes van seure a la taula del jurat. Una imitació molt fàcil i que van fer ben feta. Una demostració de la fragilitat dels arguments que havien escoltat d’aquesta cúria musical.

No és una situació inèdita. A Got Talent també, al final, el jurat es queda sense paper i, també, de tota la taula, només un dels seus membres exposa judicis amb una certa elaboració. Òbviament. Gadel no és Risto Mejide. Vigila no ser feridora, però això tampoc no li ha estalviat topades. Per exemple, la que va tenir amb el Carlos, que va dir clarament que no s’emportava els seus arguments a casa i que la gent que l’escoltarà “serà el públic i no el jurat”.

Els canvis sobtats de mecànica que han volgut guarnir l’espectacle, fins i tot van tenir conseqüències tècniques. Per exemple, el dia inaugural després de les votacions del públic es va obrir un sobre on es deia que, en aquella gala, no se n’anirien quatre concursants. Que en serien tres. Això obligava a una nova votació de la qual, sembla ser, no estaven avisats els tècnics i l’aplicació, l’eina de votació, no va acceptar aquesta segona ronda. I es va haver d’improvisar la tria en funció dels percentatges obtinguts a la primera votació. Precisament va ser Jim, ja expulsada, la beneficiària d’aquest imprevist augment de la plantilla de candidats a l’eufòria. I tretze gales després, n’ha estat la guanyadora!

La gala final, solament amb concursants femenines, no va permetre fer comparacions entre nois i noies en el terreny de l’estilisme, habitualment lleig, erotitzat i particularment incòmode per a les noies.

Amb un format conegudíssim, TV3 ha cultivat la presència d’Eufòria a les xarxes. No solament perquè feien continuar la festa a Twitch. A la darrera gala es podia seguir el programa des del punt de vista dels espectadors que eren al clot del plató gràcies a una càmera que treballava per a Tik Tok. I al web de l’emissora oferien una visió de 360 graus a voluntat de l’usuari. Personalment, prefereixo que algú m’expliqui què passa, que sigui el realitzador qui doni el seu punt de vista sobre que cal mirar. Ha estat una nit ben portada televisivament... i un monumental èxit d’audiències, també la infantil. I és que Eufòria té la carcassa dels contes (fantasia, prova, recompensa). Òbviament, l’èxit no els dura a tots igual. Només cal fer memòria dels triunfitos supervivents. Guanyar no és garantia de res

És fàcil endevinar que seguirà l’explotació de TV3 d’aquesta mina. Ara venen els concerts al Sant Jordi, la cançó de l’estiu, el disc de la Marató... I després, nous càstings de ballarins i cantants i abans d’un any... hi tornarem a ser. Eufòria 3. Passar-ho bé.