Èxit de la primera gala d’’Eufòria’ amb alguna avaria

Eufòria ha tornat a TV3 amb un notable èxit d’audiència, particularment espectacular entre el públic de 13 a 24 anys (un share brutal del 44,1%). A diferència de l’any passat, quan les primeres gales s’emetien en diferit, aquesta segona Eufòria arriba en directe des del primer dia. Això permet que el públic voti els seus favorits, però també té els seus riscos com es va veure. El programa va començar amb el seu aire desimbolt, prou conegut, però cap al final alguna avaria va desmanegar-lo.

Gràcies al directe, el jurat no tenia la responsabilitat de despatxar els primers concursants. Simplement n’enviava la meitat a la zona de perill i eren els vots populars, més de 50.000, els que feien la tria final. Tot i millorar respecte l’any passat, els arguments del jurat van ser excessivament vaporosos. I es dona en aquesta fórmula de talent show una circumstància insòlita, divertida: les decisions dels tres membres del jurat poden ser discutides i revocades pels dos membres del VAR o pels coachs. El VAR té l’ajuda de la informàtica i valora amb una envejable precisió el treball dels participants quan fan segones veus. Pot tornar un concursant salvat a la zona de perill i els coachs a l’inrevés. VAR i coachs sembla que posin en dubte la solidesa dels criteris del jurat. Ho va verbalitzar un membre de l’equip d’entrenadors quan va dir que ells treballen amb els concursants tota la setmana i els coneixen millor. Els membres del jurat, subratllà, només hi van el dia de la gala.

Un atribut, el de salvar participants, que també té el públic, al final, quan en treu dos de la zona de perill i els manté vius al concurs. Aquesta mecànica es va complicar amb un sobre misteriós que va donar la possibilitat al públic de salvar-ne un de més. I aquí va arribar el desmanec principal. L’aplicació per a votar no estava operativa per aquesta segona ronda de vots. El públic no va poder votar i es va haver de recórrer als vots ja emesos per rescatar el tercer favorit del públic. Marta Torné i Miki Núñez, els presentadors, amb aquests entrebancs van perdre tota la jovialitat que escampaven al principi del programa. Tenien unes ganes boges que tot el patiment s’acabés. A les entrevistes a peu de pista amb el públic, Miki preguntant pels seus favorits, va topar-se sense saber-ho amb dos familiars d’un mateix concursant (que tenien molt clar qui era el seu predilecte) i quan, poc després, va seure entre el públic pensant que era la zona de familiars es va trobar que cap ho era. En fi, coses del directe.

Elena Gadel va verbalitzar l’objectiu principal del programa: trobar una veu única, especial, un artista generós amb una veu genuïna que llueixi la diferència “i ens enamori”. Una aspiració lloable que la faramalla del format, pensada per engreixar-lo, pot malmetre. Li sobra hipèrbole. El millor: l’empenta exemplar i les ganes que hi posen els joves concursants.