‘Catalunya 3D. Demografia, diversitat i democràcia’, d’Andreu Domingo: És la demografia, estúpid!

La demografia ha generat un interès persistent i consistent a Catalunya. Acadèmicament, destaca una important genealogia d’investigadors (de Josep Anton Vandellós a Anna Cabré, passant per Jordi Nadal) i una institució de referència com el Centre d’Estudis Demogràfics (CED); mentre, socialment, sobresurt l’apassionament que provoquen qüestions com la natalitat, les migracions o les epidèmies. Malgrat aquests interessos simultanis, sovint els dos plans estan lluny de coincidir, de manera que es redueix l’impacte públic del coneixement generat pels experts i es permet la lliure circulació d’apriorismes i manipulacions entre la ciutadania.

Conjurat de fa temps a trencar aquests compartiments estancs, Andreu Domingo (Saus, 1958) ha combinat amb un cert èxit i reconeixement la seva recerca al CED amb la divulgació assagística. Tot i que Catalunya 3D —títol clarament millorable— dona una certa continuïtat a aquesta aposta, constitueix alhora un producte nou. D’una banda, hi ha una ambició prou gran per part de l’autor, disposat a fer servir la demografia per diseccionar les grans qüestions de la contemporaneïtat. A les seves pàgines s’analitza l’impacte sobre la població i les seves condicions de vida de grans fenòmens mundials, com ara la globalització, el neoliberalisme, l’extrema dreta o els efectes de la covid 19; però també s’hi inclou la dimensió local, tot parlant de mites com “un sol poble” o la normalització, les retallades postcrisi o la integració i l’impacte dels fluxos migratoris (al 2000 el 4% de la població resident era nascuda a l’estranger i actualment és el 20,5%).

Més enllà del grau de coincidència, el lector s’ha de treure el barret i felicitar-se perquè l’assaig català pugui comptar amb un llibre així.

De l’altra, desborda l’estricta demografia. Com aclareix el subtítol —Demografia, diversitat i democràcia—, res contemporani o humà li és aliè. Això només és possible des d’un ventall d’interessos i lectures tan impressionant com els de Domingo. No només intervé en els grans debats oberts —des de la constitució del demos democràtic fins al malestar de les classes mitjanes—, sinó que fa anar amb soltesa referències cinematogràfiques, literàries, distòpiques o polítiques, sense que li tremoli el pols a l’hora de censurar grans patums, o de qüestionar suposats consensos i veritats revelades. Més enllà del grau de coincidència, el lector s’ha de treure el barret i felicitar-se perquè l’assaig català pugui comptar amb un llibre així... i, tot seguit, adonar-se amb tristesa de la migradesa de reaccions que ha provocat.

Sens dubte, especialment incòmode pot resultar per a molts sectors l’anàlisi entorn del procés sobiranista i de la construcció/xoc identitari. Lluny de simplificacions maniquees, Domingo subratlla els ressons locals de fractures internacionals, traça un context informat, reparteix calbots sense distincions i revela moltes nueses argumentatives. Per exemple, no s’està d’assenyalar com, més enllà de les accions estatals i internacionals, el “fracàs del procés” prové de no haver sabut donar resposta al malestar creixent de les classes populars: “el creixement de la desigualtat, la impossibilitat de mobilitat ascendent, en el context de les contradiccions que emergeixen de la reproducció demogràfica i la reproducció social”. Certament, encoratjar la participació d’experts reals en el debat públic incorpora complexitat i dissens, però també ens prepara millor contra interessades rodes de molí i teories de la conspiració.

Catalunya 3D. Demografia, diversitat i democràcia 

Andreu Domingo 
L’Avenç
302 pàgines. 24 euros